Hipòtesis de les dos capes
La hipòtesis de les dos capes o hipòtesis d'immigració, és una teoria arqueològica que sugerix que l'ocupació humana del surest asiàtic continental es va produir en dos periodos distints per dos grups racials separats, d'ahí el terme 'capa'.[1] Segons el hipòtesis de dos capes, els primers pobles indígenes australo-melanesios varen constituir la primera població del surest asiàtic abans de la seua integració genètica en una segona ona de habitants de l'est d'Àsia, inclós el sur de China, durant l'expansió agrícola del neolític.[2][3] La majoria de l'evidència de la Hipòtesis de dos capes consistix en anàlisis dentals i morfométricos de llocs arqueològics per tot el surest asiàtic, principalment Tailàndia i Vietnam. La credibilitat del hipòtesis de dos capes ha segut criticada degut principalment a similituts cita requerida entre les característiques craneals i dentals del surest asiàtic i chinenques, excloent els australo-melanesios
Història
editarEls primers restants esquelètics fosilizados i indicació dels primers habitants del sur d'Àsia "proto-australians" varen sorgir en 1920, durant una excavació realisada per Dubois en l'illa de Java.[4] A pesar d'açò, Koenigswald no va sugerir la conexió formal en el surest asiàtic continental i la possibilitat d'una població inicial de australomelanesioides fins a 1952 en la seua resposta a Hooijer,[5] qui va criticar durament l'atribució de restants dentals 'de dents grans' als primers australo-melanesios.[6] El hipòtesis d'immigració proposta per Koenigswald es va denominar formalment el model de 'dos capes' per Jacob Teuku. En 1967, Teuku va analisar les proporcions craneals i dentals de 152 mostres esquelètiques adultes recuperades de llocs prehistòrics en Malàsia i Indonèsia, la majoria en mandíbules i dents robustes, glàndules prominents i extremitats allargades i primes. Teuku va argumentar que estes característiques corresponien a la població australo-melanesia proposta per Koenigswald que va precedir als immigrants del neolític d'Àsia oriental; també sugerix que els habitants inicials provablement es varen vore obligats a desplaçar-se cap al sur del surest d'Àsia continental per la segona ona de migrants, per la competència pels recursos o conflictes.[3][7]
Evidència arqueològica
editarTailàndia
editarLes excavacions en la cova Moh Khiew varen donar com resultat el descobriment d'un esquelet humà femení del Pleistoceno tardà, una datació per radiocarbono d'AMS en una mostra de carbó que es va recolectar d'una tomba va donar una edat de 25800 +/- 600.[3] Es varen comparar medides com l'esgambi bimaxilar, l'altura facial superior, l'esgambi bicondilar, la llongitut mandibular, l'esgambi i altura nassal, l'altura palatina i l'àngul mandibular des de l'àrea craneal i dental en atres mostres humanes femenines de les regions d'Àsia oriental i el Pacífic sudoccidental. Es varen utilisar dotze medicions en total per a la comparació estadística, ademés de 14 diàmetros de corona bucolingual de dents maxilars i mandibulars.[8] Despuix de completar la comparació, la mostra més propenca a la mostra de la Cova Moh Khiew és el Pleistoceno tardà Coobool Creek d'Austràlia. La següent mostra més propenca és la dels aborigen australians moderns. No obstant, els de Flores, Vietnam i Tailàndia són mostres distants en la comparació. Este descobriment sugerix que l'esquelet de la cova Moh Khiew pot haver compartit un antepassat comú en els aborigen i melanesios australians i també recolza el hipòtesis de 'dos capes'.
Vietnam
editarUn estudi realisat en 2005 va examinar i va comparar les dents permanents de 4.002 individus trobats en 42 mostres prehistòriques i històriques en tot l'est d'Àsia, el surest d'Àsia, Austràlia i Melanèsia.[3] Les traces dentals mètriques es varen caracterisar per mig de diàmetros de corona mesiodistal i bucolingual. Les medicions es varen prendre com a diàmetros màxims i els individus masculins es varen medir principalment perque els hòmens generalment tenen dents més grans i, per lo tant, mostren més diferències. Una cultura que va prevaldre durant este temps va ser la cultura úta Bút que va ocórrer durant 6000-5000. Els anàlisis dentals mètrics i no mètrics dels úta Bút varen resultar en una cultura altament diferenciada dels asiàtics orientals. Un anàlisis dels coeficients de correlació del modo Q transformats de les medicions de la corona dental, va mostrar un grup principal en australo-melanesios. Dona But també té similituts en els australo-melanesios en proporcions del tamany de dent i traces no mètriques. Estes traces propenques indiquen una semblança en els australo-melanesios.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Reich, D., Patterson, N., Kircher, M., Delfin, F., Nandineni, M.R., Pugach, I.,... Stoneking, M. (2011). Denisova admixture and the first modern human dispersals into Southeast Àsia and Oceania. The American Journal of Human Genetics, 89(4), 516-528.
- ↑ Matsumura, H., Oxenham, M.F., Dodo, Y., Domett, K. Thuy, N.K., Cuong, N.L.,... Yamagata, M. (2008). Morphometric affinity of the clapix Neolithic human remains from Man Bac, Ninh Binh Province, Vietnam: key skeletons with which to debat the 'two layer' hypothesis. Anthropological Science, 116(2), 135-148
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Matsumura, H., Hudson, M.J. (2005). Dental perspectives on the population history of Southeast Àsia. American Journal of Physical Anthropology, 127(2), 182-209.
- ↑ Dubois, E. (1921). The proto-Australian fossil man of Wadjak, Java. Koninklijke Nederlandse Akademie van Weteschappen Proceedings Series B Physical Sciences, 23, 1013-1051.
- ↑ Koenigswald, G.H.R. (1952). Evidence of a prehistoric Australomelanesoid population in Malaya and Indonèsia. Southwestern Journal of Anthropology, 8(1), 92-96.
- ↑ Hooijer, D.A. (1950). Fossil Evidence of Austromelanesian Migrations in Malaysia? Southwestern Journal of Anthropology, 6(4), 416-422.
- ↑ Jacob, T. (1967). Some problems pertaining to the racial history of the Indonesian regió: a study of human skeletal and dental remains from several prehistoric sites in Indonèsia and Malaysia. Drukkerij Neerlandia.
- ↑ Matsumura, H., & Pookajorn, S. (2005). A morphometric analysis of the Clapix Pleistocene human skeleton from the Moh Khiew Cave in Thailand. HOMO-Journal of Comparative Human Biology, 56(2), 93-118.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipótesis de las dos capas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.