Hilates

Santuari d'Apolo Hilates en Curio.

Capitels nabateos en el Santuari d'Apolo Hilates.

Hilates (del grec: Υλάτης) ^{cita requerida}. El seu nom provablement es deriva de ὑλακτέω [ʰylaktéō] 'lladrit' o ὕλη [ʰýlē] 'bosc', raó per la que Lebek ho crida "Apolo dels boscs". Va ser adorat des de el III fins al III.

Un important santuari dedicat a ell estava localisat en Curio (Chipre).

Santuari d'Apolo Hilates

El santuari es troba aproximadament a 2,5 quilómetros a l'oest de l'antiga ciutat de Curio, al suroest de l'illa en el districte de Limasol, en la carretera que du a Pafos. Va ser un dels principals centres religiosos de l'antic Chipre, a on s'adorava a Apolo com a deu del bosc. S'estima que la deïtat era venerada en la regió pels chiprans des de el VIII i va continuar fins al IV. El jaciment, hui conegut com "Parc Arqueològic de Kourion" ha sofrit moltes ampliacions i modificacions en diferents moments.

La majoria dels monuments que poden vore's hui dia són part de les restauracions del lloc durant el I Un mur rodejava l'àrea del santuari i s'entrava per la porta de Curio per l'est o la porta de Pafos per l'oest. Originalment, estava compost principalment per un temple, els vestigis del qual permaneixen en els fonaments del temple actual, un monument circular, provablement dedicat a processons o dansas al voltant d'un bosquecillo d'arbres sagrats i un altar arcaic i un recint protector. Durant el periodo romà, el lloc es va expandir en l'adició d'edificacions al nort i al sur, que varen poder haver segut utilisades per a exhibir les ofrenes votivas o per a estage de visitants. Les figurillas de terracota i ceràmica, que s'han acumulat dins del temple des de el V fins a l'época romana, varen ser enterrats en un fos votivo.

Un carrer llarc, orientada de sur a nort, conduïx al Temple d'Apolo Hilates, que va ser construït durant el Periodo Clàssic Tardà o Periodo Helenístico Enjorn sobre les ruïnes de l'anterior Temple Arcaic. Durant el I, el temple va ser reconstruït en un estil arquitectònic diferent. Al sur del recint, un chicotet edifici va poder haver segut la casa d'un sacerdot. A lo llarc de la cara este dels murs es troba la palaestra, a on els atletes entrenaven i jugaven, aixina com les termes públiques. També es reconeix el fòrum, àgora, les cases, decorades en mosaics, de Aquiles, dels Gladiadores i de Eustolios i un teatre en capacitat per a uns tres mil cinccents espectadors. L'àrea estava alimentada per dos aqüeductes. Posteriorment es varen construir fins a tres basíliques cristianes.

Bibliografia

• Diana Buitron-Oliver et al., The sanctuary of Apollo Hylates at Kourion. Excavations in the Archaic precinct. Studies in Mediterranean Archaeology 109, 1996, ISBN 91-7081-094-X.
• Diana Buitron i Darice Birge, Sanctuary of Apollo Hylates, Kourion, 1980. Excavations; the Cult, en: American Journal of Archaeology, vol 85.2, Boston 1981, pp. 187–188.
• Mary B. Hollinshead, Review: "The Sanctuary of Apollo Hylates at Kourion, edited by David Soren", en: American Journal of Archaeology, Band 93.4, Boston 1989, pp. 623–624.

• T. B. Mitford: A Cypriot oath of allegiance to Tiberius. In: Journal of Roman Studies 50, 1960, pp. 75–79.
• Stephen C. Glover, Sanctuaries of Apollo Hylates at Dhrymou and Chytroi, en: American Journal of Archaeology, vol. 86.2, Boston 1982, pp. 265–266.
• R. Scranton, "The Architecture of the Sanctuary of Apollo Hylates at Kourion", en: Transactions of the American Philosophical Society, New Séries, Vol. 57, N.º 5 (1967), pp. 3-85.
• Reinhard Senff, Kurion, en: Hubert Cancik, Helmuth Schneider i Manfred Landfester (Hrsgg.), Der Neue Pauly, vol. 6 Iul–Lee, Stuttgart, 1999.
• S. Sinos, The Temple of Apollo Hylates at Kourion and the Restoration of its south-west corner, Atenes 1990.
• D. Soren, The Sanctuary of Apollo Hylates at Kourion. Tucson 1987.