Hexàgon de Saturn
El hexàgon de Saturn és un patró núvol persistent que localisat al voltant del pol nort de Saturn, aproximadament a 78° N.[1] Els costats del hexàgon tenen una llongitut aproximada de 13 800 km, distància major al diàmetro de la Terra (12 700 km). Tota la zona té un periodo rotacional de 10 h 39 min 24 s, el mateix que les emissions de ràdio que provenen de l'interior del planeta.[2] El hexàgon no es desplaça longitudinalment com atres núvols en l'atmòsfera visible.[3]
D'acort en observacions del Hubble, el pol sur de Saturn no posseïx un hexàgon, no obstant, existix un vórtice, de manera anàloga a l'existent en el pol nort.
El hexàgon polar de Saturn va ser descobert durant la missió Voyager entre 1981 i 1982, i va ser observat de nou en la missió Cassini en 2006.[4] Cassini solament va poder captar imàgens tèrmiques en una cambra de infrarrojos fins que, en giner de 2009, la zona es va vore exposta la llum solar.[5] En eixe moment, Cassini va filmar un video de la zona hexagonal mentres es movia a la mateixa velocitat que el planeta, i, per lo tant, captant únicament el moviment de la tormenta.[6] Aixina mateix, astrònoms aficionats han conseguit fotografiar la zona des de la Terra ara que està allumenada.[7][8]
Possible orige
editarUna hipòtesis per a explicar este curiós fenomen ha segut desenrollada en l'Universitat d'Oxford.[9] Es creu que el hexàgon es forma en zones a on hi ha un alt gradient latitudinal en la velocitat dels vents atmosfèrics de Saturn. Es varen crear formes similars en laboratori en fer que un tanc circular de líquit rotase a distinta velocitat en el centre i la perifèria. Es varen conseguir tot tipo de formes entre triangular i octogonal, si be es va observar que la forma més comuna era un hexàgon.
Les formes geomètriques eren obtingudes en un àrea de fluix turbulento entre dos decorreguts rotando a distintes velocitats.[9][10] Es varen formar cert número de vórtices estables de tamany similar en la zona externa del fluix, més llenta, i estos varen interactuar entre sí fins a quedar uniformement repartits pel perímetro de la superfície. La presència dels vórtices induïx al llímit de la turbulència a desplaçar-se, formant l'efecte poligonal.
Les formes poligonales no es produïxen en fronteres turbulentas quan els paràmetros de viscositat i diferencial de velocitat no superen cert valor llímit, de modo que no estan presents en atres llocs de característiques similars, tals com el pol sur del propi Saturn o els pols de Júpiter.
Referències
editar- ↑ Overbye, Dennis (6 d'agost de 2014). Storm Chasing on Saturn, New York Claves. Recuperate le 6 d'agost de 2014.
- ↑ “The Rotation Period of Saturn's Polar Hexagon” . Science 247 (4947): 1206–1208. doi:. PMID 17809277. Bibcode: 1990Sci...247.1206G.
- ↑ “Saturn's north polar cyclone and hexagon at depth revealed by Cassini/VIMS” . Planetary and Space Science 57 (14–15): 1671–1681. doi:. Bibcode: 2009P&SS...57.1671B.
- ↑ «Saturn's Strange Hexagon». NASA. Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2010. Consultat el 1 de maig de 2013.
- ↑ «Saturn's Mysterious Hexagon Emergixes From Winter Darkness». NASA. Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2016. Consultat el 1 de maig de 2013.
- ↑ «NASA's Cassini Spacecraft Obtains Best Views of Saturn Hexagon». Jet Propulsion Laboratory (NASA). Consultat el 5 de decembre de 2013.
- ↑ [1]
- ↑ TPS
- ↑ 9,0 9,1 “A laboratory model of Saturn’s North Polar Hexagon” . Icarus 206 (2): 755–763. doi:.
- ↑ Lakdawalla, Emily. «Saturn's hexagon recreated in the laboratory». Planetary.org. Consultat el 7 de febrer de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hexágono de Saturno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.