Heraclea del Latmos
La ciutat antiga de Heraclea del Latmos o Heraclea baix el Latmos (Plantilla:Lang-grc) es troba en la vora nordest del llac Bafa, l'antic golf Látmico,[1] en el districte de Milas en la província de Muğla. Va ser cridada Latmos (Λάτμοϛ) pel nom antic del massiç montanyós que la domina a l'est (en griego: Λάτμος, Plantilla:Lang-tr),[2][3] cridat també Mont vaig donar Palatschio.[4] Estrabón precisa que el massiç del Latmos seria el massiç que Homero nomena com el «mont d'espés fullage dels Ftiros» (en grec Phthiron, Φθιρῶν) en l'Ilíada.[5] Des de Heraclea fins a la chicoteta ciutat de Pira hi havia una travessia de 30 estadis, i 100, vorejant el golf, fins a Mileto.[1]
Durant l'antiguetat el llac Bafa era un golf del mar Egeo. Els torrentades del riu Menderes varen obstruir l'entrada i varen formar el llac actual. En el I encara era un golf. Segons Estrabón, Heraclea era un port que posseïa un bon fondeadero.[1] El nivell del llac s'ha elevat des de l'antiguetat i està varis metros per damunt del nivell de la mar, per lo que una part dels restants de la ciutat es troben sumergits. La ciutat de Mileto estava llavors en l'entrada del golf, en una península.
Topònim i gentilici
[editar | editar còdic]Com s'ha dit supra, el topònim original va ser Latmos (Λάτμοϛ, ἡ).[2][3] Posteriorment el seu nom va ser Heraclea (Ἡράκλεια).[6][1] Despuix el seu nom va canviar a Heraclea del Latmos (Ἡράκλεια ἡ ὑπὸ Λάτμῳ) per a distinguir-la de les ciutats homònimes. En un tractat que Heraclea va sagellar en Pidasa a principis de el IV, figura latmios (Λάτμιοι) com a nom dels firmants. El mateix gentilici apareix en la llista de tributs (phoros) que pagava a la confederació de Delos, i en un tractat firmat entre les ciutats de Milasa i Cindie a mitat de el IV[7]
L'últim testimoni del topònim Λάτμοϛ és en una inscripció d'inicis de el IV la primera evidència del gentilici heracleotas (Ἡρακλεώτης) tal volta siga la que apareix en un ánfora panatenaica de mitan de el IV Incuestionablemente figura en l'inscripció anomenada Inscription Priene 51.1, de principis de el II[8]
Història
[editar | editar còdic]En el V, Heraclea va participar en la tumult jónica contra l'imperi aqueménida.
Va pertànyer a la confederació de Delos formant part del districte cario. Va pagar 14 voltes en total un tribut anual d'un talent,[9] des de l'any 453/452 al 432/431 a. C.[10] Va ser conquistada per mig d'una estratagema per Artemisia I, reina de Caria,[11] posteriorment pel seu descendent Mausolo (377-352 a. C.)[12] Entre 323 i 313 a. C. es va firmar un tractat d'unió física i política entre Heraclea del Latmos i Pidasa,[3] pero algunes de les estipulacions del tractat es poden interpretar de forma retroactiva, segons Hansen i Nielsen, en tirar llum sobre l'organisació social i política de Latmos a finals del periodo clàssic: es mencionen un àgora [13] i un temple d'Atenea,[14] i que en la ciutat de Latmos hi havia un espai obert de propietat pública a on els pidasios podien construir les seues noves cases.[15]
Latmos va ser abandonada en el IV i refundada en el nom de Heraclea. La data és incerta. Pseudo-Escílax menciona Heraclea pero no Latmos.[6] Tenint en conte que cap capítul del Periple és posterior a circa 300 a. C.,[16] és presumible que Heraclea ya existira i que durant un breu periodo de temps abdós ciutats coexistiren, i distaren menys d'un km.[17] Simon Hornblower sugerix que el trasllat va ser iniciat per Mausolo. Es basa en el passage de Pseudo-Escílax i en alguns fragments d'un ánfora panatenaica de mitan de el IV, trobada en Labraunda, que té inscrita el nom Ήρακλεώτης.[18] Hellström arguye que l'ètnic pot interpretar-se que es referix a Heraclea del Latmos.[19]
Latmos no va tindre muralles fins a principis de el IV A mida que la ciutat s'engrandia s'anava amurallando. El recint amurallado comprenia un àrea d'unes 90 ha.[20] Quatre torres i dos portes permaneixen.[20] S'han descobert els restants d'un centenar de cases de planta quadrangular, els tamanys de la qual oscilen entre 10 i 100 m². S'ha identificat l'àgora en el centre de la ciutat.[21]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Estrabón, Geografia XIV.1.8
- ↑ 2,0 2,1 Hecateo de Mileto, fr. 239
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (1997) Epigraphica Anatolica, Zeitschrift für Epigraphik und historische Geographie Anatoliens (en alemà), pp. 7-8.
- ↑ Bailly, Anatole. Abrégé du dictionnaire Grec-Français.
- ↑ Cf. Homero. «Ilíada, Vora II, vers 868» (en francés). Consultat el 29 de decembre de 2013. Estrabón. «L'antiquité grecque et latine. Géographie, Livre XIV, chapitre 1, L'Ionie, §8» (en francés).
- ↑ 6,0 6,1 Periple de Pseudo-Escílax, 99
- ↑ Supplementum Epigraphicum Graecum 40.992.11
- ↑ Hansen y Nielsen, 2004, p. 1226.
- ↑ IG I3 261.II.29
- ↑ Inscriptiones Graecae I3 280.I.64
- ↑ Polieno, Στρατηγήματα (Stratagemmata), VIII, 53.
- ↑ Polieno, Στρατηγήματα (Estratagemas), VII, 23.
- ↑ (1997) Epigraphica Anatolica, Zeitschrift für Epigraphik und historische Geographie Anatoliens (en alemà), pp. 31-32.
- ↑ (1997) Epigraphica Anatolica, Zeitschrift für Epigraphik und historische Geographie Anatoliens (en alemà), pp. 35-36.
- ↑ (1997) Epigraphica Anatolica, Zeitschrift für Epigraphik und historische Geographie Anatoliens (en alemà), pp. 27-29.
- ↑ Flensten-Jensen y Hansen, 1996, pp. 137-138.
- ↑ Peschlow-Bindokat, 1996, p. 23.
- ↑ Hornblower, 1982, p. 320.
- ↑ Hellström, 1965, p. 8.
- ↑ 20,0 20,1 Peschlow-Bindokat, 1994, p. 155.
- ↑ (1997) Epigraphica Anatolica, Zeitschrift für Epigraphik und historische Geographie Anatoliens (en alemà), pp. 31-32.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hansen, Mogens Herman; Nielsen, {{{nom2}}} (2004). «Karia», An inventory of archaic and classical poleis (en anglés), Nova York: Oxford University Press, pp. 1126-1127. ISBN 0-19-814099-1.
- Flensten-Jensen, Pernille; Hansen, Mogens Herman (1996). «Pseudo-Skylax' Use of the term Polis», More Studies in the Ancient Greek Polis. Papers from the Copenhagen Polis Centre 3: Història Einzelschriften 108, Stuttgart: Steiner.
- Hornblower, Simon (1982). Mausolos (en anglés), Oxford. ISBN 0198148445.
- Hellström, Pontus (1965). «Pottery of Classical and Later Dona't, Terracotta, Lamps and Glass», Labraunda. Swedish Excavations and Researches (en anglés), Lund: Gleerup.
- Peschlow-Bindokat, Anneliese (1996). Der Latmos: eine unbekannte Gebirgslandschaft an der türkischen Westküste (en alemà), Magúncia: Verlag P. von Zabern. ISBN 978-38-0531-994-2.
- Peschlow-Bindokat, Anneliese (1994). Die Befestigungen von Latmos (en alemà).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Heraclea del Latmos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.