Helo
Helo (en grec, Έλος, el significat del qual és pantà) és el nom d'una antiga ciutat grega de Laconia, que va ser mencionada per Homero en el catàlec de les naus de la Ilíada a on diu que es trobava a la vora del mar.[1]
Segons la mitologia grega, el seu fundador epónimo va ser Heleo, fill de Perseo.[2][3]
Estrabón l'ubica en una zona pantanosa, cap a l'interior, no llunt de la desembocadura del Eurotas.[3][4]
Una tradició contava que la ciutat de Helo, que estava habitada per periecos, es va sublevar contra Lacedemonia quan Agis I va privar a esta i atres ciutats periecas de l'igualtat de drets i els va ordenar pagar tribut a Esparta. Els de Helo varen ser vençuts en una guerra pels espartanos i es varen convertir en els primers esclaus dels lacedemonios. La tradició afig que del nom de la ciutat ve el que estos siervo es cridaren Hilotas, nom que es va estendre des de llavors a tots els demés siervo de Lacedemonia procedents d'atres llocs.[2][5] Els filòlecs actuals, no obstant, consideren improvable que l'orige del nom ilotas provinga de Helos.[6][7]
En el VIII, en temps d'Alcámenes, la ciutat, que pertanyia als aqueos, va ser presa pels lacedemonios, que varen derrotar ademés als argivos que varen ser en la seua ajuda.[8]
Pausanias menciona ademés que les seues ruïnes estaven a huitanta estadis de Trinaso i que des de Helo duyen una xoana de Coré al Eleusinión en dies festius.[9]
Es creu que la ciutat homérica de Helo va poder situar-se en el lloc a on s'ubica la població actual d'Agios Stephanos. Ací s'han trobat restants d'un assentament de l'Edat del Bronze que mostren que va ser el més important de la zona fins que va sofrir una destrucció parcial en el periodo Heládico Tardà IIIA2 i també durant el periodo comprés entre el Heládico Tardà IIIB i el Heládico Tardà IIIC. Al final d'este periodo va ser destruït pel fòc degut provablement a un atac bèlic, de lo que són un indici els quatre caps tallades trobades en un pou.[10] Posteriorment es va fundar una ciutat en el mateix nom provablement a raïl d'un sinecisme.[11]
Referències
- ↑ Homero, Ilíada II, 584
- ↑ 2,0 2,1 Pausanias III,20,6.
- ↑ 3,0 3,1 Estrabón VIII,5,2.
- ↑ Tucídides VIII,91-92.
- ↑ Estrabón VIII,5,4.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia llibres III-VI, p.79, nota complementària de María Cruz Herrero Ingelmo, Madrit: Gredos, (1994), ISBN 84-249-1656-5.
- ↑ Estrabón, Geografia llibres VIII-X, p.121, nota 392 de Juan José Torres Esbarranch, Madrit: Gredos (2001), ISBN 84-249-2298-0.
- ↑ Pausanias III,2,7.
- ↑ Pausanias III,20,7;III,22,3.
- ↑ Richard Hope Simpson, Mycenaean Greece and Homeric Tradition: The Catalogue of the Ships in the Iliad (en anglés)
- ↑ Homero, Ilíada, edició de José García Blanco i Luis M. Macía Aparicio p.77, nota complementària, Madrit: CSIC, 1991.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Helo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.