Heliconiaceae
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Heliconia . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
- Vore també Heliconia
Les heliconiàcees (nom científic Heliconiaceae), en el seu únic gènero Heliconia, formen una família de plantes de l'orde Zingiberales que comprén entre 80 a 200 espècies, originàries de Sudamérica, Centroamérica, les illes del Pacífic i Indonèsia. La família va ser reconeguda per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG III (2009) i l'APWeb (2001 en avant), en els que posseïx un únic gènero.
Descripció
[editar | editar còdic]Esta família pot ser reconeguda perque consta de herbes grans en fulles dísticas i inflorescèncias en bràcteas grans i coloreadas, les inflorescència naixen en les aixelles de les bràctees i consten de fascículos de flors, les flors posseïxen tépals petaloideos, el frut és una drupa sostinguda per un pedicel elongado i robust, i posseïx una única stone (endocarpi + llavor) per lóculo. Se'ls crida platanillo pels seus fulls o au del paraís i molga de langosta per les colorides bràcteas que envolen les seues flors (pero també hi ha atres plantes a les que es diu platanillo o au del paraís).
Ecologia
[editar | editar còdic]Majorment d'Amèrica tropical, unes poques de les Célebes al Pacífic.
La variació en la morfologia floral i de l'inflorescència és notable (Berry i Kress 1991[1]). Preval la polinisació per pardals, i Heliconia és duna font important de néctar per als colibríes del gènero Eutoxeres i atres colibríes a altituts més baixes en el Nou Món (també li'ls pot trobar anidando baix els fulls); a altituts més altes, com en els Vages, les plantes del gènero Centropogon (Campanulaceae-Lobelioideae) són una font de néctar per a estos pardals (Stiles 1975,[2] 1981; Stein 1992[3]). Fils conectant polen derivats del trencament de les parets celulars són trobats en la família (Rose i Barthlott 1995;[4] Simão et al. 2007[5]). Com en Musaceae, les inflorescència poden ser erectes o pender. En les espècies en inflorescència erectes, es pot colectar l'aigua en les bràctees de l'inflorescència, la corola és allargada per a elevar la flor sobre la superfície de l'aigua, i després el pedicel del frut és elongado i gros i carnoso per a presentar els fruts per a l'agent de dispersió.
Moltes són polinisades per picaflores, algunes per rat penat.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Berry, F., & Kress, J. 1991. Heliconia: An Identification Guide. Smithsonian Institution, Washington, D.C.
- ↑ Stiles, F. G. 1975. Ecology, flowering phenology, and hummingbird-pollination of some Costa Rican Heliconia species. Ecology 56: 285-301.
- ↑ Stein, B. A. 1992. Sicklebill hummingbirds, ants, and flowers. Bioscience 42: 27-33.
- ↑ Rose, M.-J., i Barthlott, W. 1995. Pollen-connecting threads in Heliconia (Heliconiaceae). Plant Syst. Evol. 195: 61-65.
- ↑ Simão, D. G. [et al. 2007], Scatena, V. L., i Bouman, F. 2007. Anther development, microsporogenesis and microgametogenesis in Heliconia (Heliconiaceae, Zingiberales). Flora 202: 148-160.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Heliconiaceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.