HOPE-X
HOPE (en espanyol; Esperanza) va ser un proyecte japonés d'avió espacial experimental dissenyat per una associació entre NASDA i NAL (abdós ara partix de JAXA), que va escomençar en la década de 1980. Es va posicionar durant la major part de la seua vida com una de les principals contribucions japoneses a l'Estació Espacial Internacional, sent l'atre el Mòdul d'Experiments Japonés. El proyecte finalment es va cancelar en 2003, quan els vols de prova puntuals d'un banc de proves de subescala havien volat en èxit.
Història
El proyecte original de HOPE requeria la construcció d'un prototip orbital de subescala conegut com HOPE-X, per a H-II Orbiting Plane, Experimental. Açò s'usaria per a proves de vol i validació de sistemes, abans de passar al HOPE més gran, que va usar moltes de les mateixes parts i disseny general en un disseny de 4-persones, 22-tonellades-mètriques. Com el seu nom ho indica, abdós es llançarien en el nou llançador H-II de Japó, la HOPE a gran escala que requerix millores substancials en el rendiment. En eixe moment, Japó era una potència industrial prometedora i el seu programa espacial es movia d'èxit en èxit. Hi havia pocs dubtes, i una miqueta de temor, de que HOPE tinguera èxit.
Com a part del programa espacial japonés en general, les proves de tecnologies que s'utilisarien en HOPE i atres proyectes estaven molt alvançades. En febrer de 1994 es va utilisar el primer vol de prova del nou llançador H-II per a llançar també el vehícul experimental de reentrada balística OREX, que va provar varis sistemes de comunicacions, perfils de calefacció i components de protecció tèrmica. Un atre proyecte, HYFLEX, va seguir en febrer de 1996. Hyflex tenia l'intenció de provar les taulells de protecció tèrmica de carbono-carbono que estaven destinades a ser utilisades en HOPE, aixina com tindre la mateixa forma del cos per a recopilar senyes sobre l'alçament hipersónico. HYFLEX va tindre èxit, pero es va afonar en el Pacífic despuix d'un chapuzón ans que poguera recuperar-se.
En 1997, a l'inici de l'estudi, es va decidir que HOPE-X deuria modificar-se en un vehícul de càrrega no tripulat en l'adició de sistemes automatizado d'aproximació i atraque, i una baïa de càrrega en portes similars a la del Transbordador Espacial d'EE. UU. Es creïa que açò resultaria en un sistema de suministrament de càrrega "ràpit i brut" per a l'Estació Espacial Internacional, que sofria retarts continus per problemes en el programa Shuttle. Es va estimar que tal conversió podria completar-se per US$ 292 millons adicionals, menys costós que dissenyar un vehícul de càrrega balística completament nou per al llançador H-II, i molt manco costós que els US$ 2.9 mil millons estimats necessaris per a completar el procés a tamany complet HOPE. Inclús el chicotet HOPE-X llançat en eixides H-2A no modificats entregaria una utilitat a la ISS, casi lo mateix que els 2.500 quilograms de la nau espacial Progress. HOPE-X tenia aproximadament 15,2 metros de llarc en una envergadura de 9,7 metros.[1]
En 1998, el H-2 va sofrir una série de falles. A continuació es va realisar una revaluaació de tot el programa espacial, i les restriccions presupostàries despuix varen forçar una reducció en la finançació general de US$ 690 millons a US$ 4,22 mil millons per al periodo de despesa de cinc anys entre 1998 i 2002. Açò forçaria un retart en el cronograma per al HOPE-X, en el seu primer vol en 2003. En este moment, NASDA havia gastat solament US$ 305 millons des de que es va aprovar el proyecte en 1988, lo que reflectix l'estat com a proyecte d'investigació. A l'any següent, el proyecte H-II es va cancelar per complet, procedint solament en l'H-IIA simplificat i més llauger. Hughes es va retirar del proyecte H-IIA aproximadament en este moment; inicialment havien comprat dèu llançaments en el sistema i es va considerar un gran èxit internacional per a NASDA.
En l'any 2000, es va firmar un acort per a aterrisar el vehícul de tornada en Aeon Airstrip en Christmas Island en Kiribati. El proyecte de demostració de vol d'alta velocitat va consistir en models a escala del 25% de HOPE-X per a provar tecnologies de navegació i característiques de vol.[2] A mida que s'acostava la data llímit de 2003, varen sorgir varis debats sobre el perfil del llançador, i molts varen argumentar que el H-II deuria reemplaçar-se per un avió de càrrega propulsado per jet per a una arrancada aérea. El primer vol es va retardar encara més fins a 2004. Abans d'alcançar esta fita, es va portar a terme una important reorganisació de NASDA per a abordar el seu evident sobrecompromiso a la llum de l'estancament econòmic de Japó, especialment ara que hi havia demandes per a desenrollar un programa de satèlits espies per a rastrejar els esforços nuclears de Corea del Nort. Es va formar JAXA i HOPE es va cancelar durant este procés.
Vore també
- Buran (transbordador espacial)
- EADS Phoenix - successor del programa Hermes cancelat que va ser contemporàneu de HOPE.
- Programa del transbordador espacial
- X-37
Referències
- ↑ «HOPE_X 開発から将来宇宙輸送系に向けて» (en japonés). Technical Review. MHI.
- ↑ «High Speed Flight Demonstration "HSFD"». Technical Review. JAXA.
- Este artícul conté una traducció derivada de «HOPE-X» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.