Velocitat hipersónica
_Mach_7_computational_fluid_dynamic_(CFD).jpg)
_Mach_7_computational_fluid_dynamic_(_caps_block_1_).jpg){kind=link}
Es denominen velocitats hipersónicas aquelles velocitats superiors a cinc voltes la velocitat del sò.[1] Es considera que seria el següent nivell de velocitat per damunt de la velocitat supersònica, en el qual l'aire circumdant de la nau es calfa fins a tal punt que es ioniza. En el disseny d'un vehícul hipersónico prima no solament la seua capacitat per a alcançar velocitats altes sino també que present resistència als enormes esforços tèrmics que sofrix en la seua superfície i que siga capaç també de desestajar la calor que genera.[2]
Velocitat supersònica i hipersónica
[editar | editar còdic]En l'actualitat se seguix discutint sobre el terme hipersónico, ya que no existix un canvi físic entre supersònic i hipersónico, com sí ocorre entre subsónico i supersònic. Algunes fontsPlantilla:Quins atribuïxen el canvi a una alteració de l'estat de la nau. No obstant, ya en el Mach 3 es comencen a notar deformacions o canvis en la nau, pero, a la seua volta, alguns materials escomencen a vore's afectats velocitats similars a Mach 7, per eixemple el X-43A. Lo que sí està clar és l'efecte determinant del calfament aerodinàmic segons va escalant velocitat el cos.cita requerida
| Règim | Mach | mph | km/h | m/s | Característiques generals de l'avió |
|---|---|---|---|---|---|
| Subsónico | <0,8 | <610 | <1.230 | <340 | La major part dels avions comercials en motor a reacció. Ales primes en gran superfície i vores redonejades. Nas i vores d'atac suaus. |
| Transónico | 0,8-1,2 | 610-920 | 980-1.470 | 270-410 | Els avions transónicos generalment tens les ales en forma de delta, retardant el front, i a voltes es caracterisen per un disseny que pretén acostar-se a la regla de l'àrea de Whitcomb. Generalment no es dissenyen avions per a esta velocitat ya que és poc eficient; és molt millor dissenyar-los per a velocitats supersòniques baixes com Mach 1.6 |
| Supersònica | 1,2-5,0 | 920-3.840 | 1.470-6.150 | 410-1.715 | Els avions dissenyats específicament per a velocitats supersòniques mostren grans diferències en el seu disseny aerodinàmic per les radicals diferències de fluix d'aire per a velocitats superiors a Mach 1. Vores esmolades, seccions primes i estabilisadors mòvils. Els avions militars moderns tenen que comprometre un disseny que permeta volar a baixa i alta velocitat. Eixemples de "verdaders" avions supersònics són el F-104, el Concort i el Túpolev El teu-144. |
| Hipersónica | 5,0-10,0 | 3.840-7.680 | 6.150-12.300 | 1.715-3.415 | Coberta de níquel-titani; les parts de l'avió estan altament integrades, ales menudes. Un eixemple és el Boeing X-51. |
| Hipersónica alta | 10,0-25,0 | 7.680-16.250 | 12.300-30.740 | 3.415-8.465 | El control tèrmic escomença a dominar la consideració de disseny. L'estructura deu dissenyar-se per a operar en altes temperatures pel contacte de l'aire. Es protegix la coberta per mig de teixixques de silicat o similar. Les reaccions químiques en l'aire de l'entorn i l'alta temperatura poden corroer l'avió per oxidació en l'oxigen atmosfèric. Els dissenys hipersónicos a voltes són forçats a configuracions "desafiladas" perque reduir el radi de curvatura ajuda a disminuir la temperatura. |
| Velocitats de Reentrada atmosfèrica | >25,0 | >16.250 | >30.740 | >8.465 | Escut tèrmic. Forma de càpsula contundent |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Luis A. Arriola. «Mecànica de decorreguts». Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2016. Consultat el 14 de setembre de 2016.
- ↑ Glenn Research Center. NASA, Tom Benson (ed.): «Welcome to the NASA's Guide to Hypersonics».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Velocidad hipersónica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.