Anar al contingut

Velocitat hipersónica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Velocitat hipersónica
Archiu:Caps block 0 (Hyper - X) Mach 7 computational fluid dynamic ( caps block 1 ).jpg
Hyper X a Mach 7.
Efecte Doppler a velocitat hipersónica

Es denominen velocitats hipersónicas aquelles velocitats superiors a cinc voltes la velocitat del sò.[1] Es considera que seria el següent nivell de velocitat per damunt de la velocitat supersònica, en el qual l'aire circumdant de la nau es calfa fins a tal punt que es ioniza. En el disseny d'un vehícul hipersónico prima no solament la seua capacitat per a alcançar velocitats altes sino també que present resistència als enormes esforços tèrmics que sofrix en la seua superfície i que siga capaç també de desestajar la calor que genera.[2]

Velocitat supersònica i hipersónica

[editar | editar còdic]

En l'actualitat se seguix discutint sobre el terme hipersónico, ya que no existix un canvi físic entre supersònic i hipersónico, com sí ocorre entre subsónico i supersònic. Algunes fontsPlantilla:Quins atribuïxen el canvi a una alteració de l'estat de la nau. No obstant, ya en el Mach 3 es comencen a notar deformacions o canvis en la nau, pero, a la seua volta, alguns materials escomencen a vore's afectats velocitats similars a Mach 7, per eixemple el X-43A. Lo que sí està clar és l'efecte determinant del calfament aerodinàmic segons va escalant velocitat el cos.cita requerida

Règim Mach mph km/h m/s Característiques generals de l'avió
Subsónico <0,8 <610 <1.230 <340 La major part dels avions comercials en motor a reacció. Ales primes en gran superfície i vores redonejades. Nas i vores d'atac suaus.
Transónico 0,8-1,2 610-920 980-1.470 270-410 Els avions transónicos generalment tens les ales en forma de delta, retardant el front, i a voltes es caracterisen per un disseny que pretén acostar-se a la regla de l'àrea de Whitcomb. Generalment no es dissenyen avions per a esta velocitat ya que és poc eficient; és molt millor dissenyar-los per a velocitats supersòniques baixes com Mach 1.6
Supersònica 1,2-5,0 920-3.840 1.470-6.150 410-1.715 Els avions dissenyats específicament per a velocitats supersòniques mostren grans diferències en el seu disseny aerodinàmic per les radicals diferències de fluix d'aire per a velocitats superiors a Mach 1. Vores esmolades, seccions primes i estabilisadors mòvils. Els avions militars moderns tenen que comprometre un disseny que permeta volar a baixa i alta velocitat. Eixemples de "verdaders" avions supersònics són el F-104, el Concort i el Túpolev El teu-144.
Hipersónica 5,0-10,0 3.840-7.680 6.150-12.300 1.715-3.415 Coberta de níquel-titani; les parts de l'avió estan altament integrades, ales menudes. Un eixemple és el Boeing X-51.
Hipersónica alta 10,0-25,0 7.680-16.250 12.300-30.740 3.415-8.465 El control tèrmic escomença a dominar la consideració de disseny. L'estructura deu dissenyar-se per a operar en altes temperatures pel contacte de l'aire. Es protegix la coberta per mig de teixixques de silicat o similar. Les reaccions químiques en l'aire de l'entorn i l'alta temperatura poden corroer l'avió per oxidació en l'oxigen atmosfèric. Els dissenys hipersónicos a voltes són forçats a configuracions "desafiladas" perque reduir el radi de curvatura ajuda a disminuir la temperatura.
Velocitats de Reentrada atmosfèrica >25,0 >16.250 >30.740 >8.465 Escut tèrmic. Forma de càpsula contundent

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Luis A. Arriola. «Mecànica de decorreguts». Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2016. Consultat el 14 de setembre de 2016.
  2. Glenn Research Center. NASA, Tom Benson (ed.): «Welcome to the NASA's Guide to Hypersonics».


Referències

[editar | editar còdic]