H-II
El H-II va ser la primera eixida pesada japonés desenrollat enterament en tecnologia nacional. Els seus antecessors, el llançador N-1 i el H-I, havien usat tecnologia nortamericana, i el Mu-V es considera una eixida per a càrregues chicotetes.
El programa es va iniciar en 1984 i el primer vol es va efectuar en 1994. Fins a 1997, el H-II s'havia llançat cinc voltes, totes en èxit. No obstant, els elevats costs de llançament, uns 190 millons de dólarés per unitat, varen propugnar el desenroll d'una nova eixida, el H-IIA. En 1998 i 1999 es varen produir els dos únics fallos en vol de el H-II (vols n.º 7 i n.º 8), provocant la cancelació definitiva de el H-II.
Característiques
[editar | editar còdic]- Capacitat de càrrega:
- Òrbita baixa: 10.060 kg (200 km, 30'40º)
- Òrbita de transferència geostacionaria: 3.930 kg
- Etapes: 2
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Wade, Mark. «LC-Y» (en anglés). Consultat el 13 de juny de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «H-II» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.