Anar al contingut

Gymnosporia senegalensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Maytenus senegalensis, arto, arto negre o espino cambrón (Gymnosporia senegalensis)

Maytenus senegalensis, arto, arto negre o espino cambrón és un arbust espinós de la família de les celastráceas o celastraceae. Endemisme iberoafricano, és una espècie amenaçada i catalogada com a vulnerable. Conté catinona i catina.

En The Plant List està considerada un sinònim de Gymnosporia senegalensis[1]

Es reconeixen dos subespecies de Maytenus senegalensis:

  • Maytenus senegalensis subsp. europaea (Espanya i nort d'Àfrica)
  • Maytenus senegalensis subsp. senegalensis (zones tropicals d'Àfrica i Àsia)

Morfologia

[editar | editar còdic]

M. senegalensis subsp. europaea

[editar | editar còdic]

Té un tamany màxim d'uns dos metros. Arbusto espinós de fulls coriáceas, de peciol curt, oblongas o elíptiques, dispostes de forma alterna o fasciculada. Florés actinomorfas i hermafroditas, de color blanc o verdoso, de 4-6 mm de diàmetro. Cáliz de 5 sàpia-hos, soldats a la base. Corola de 5 pétals. Androceo en 5 estams, alternipétalos. Ovari bilocular o inocular. El frut té forma elipsoidal, d'uns 5 mm, càpsula, que produïx llavors de color pare o rojós, d'uns 2-3 mm.


M. senegalensis subsp. senegalensis

[editar | editar còdic]

És menys espinosa, a voltes inclús inerme, les càpsules són triloculares i els fulls no estan redonejades en el àpiç.

Cicle vital

[editar | editar còdic]

Florix entre juny i octubre i els fruts maduren entre setembre i octubre.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

En Espanya creix en zones costeres i càlides, fins a uns 400 m s. n. m., sobre sols pedregosos, barrancs o zones protegides, a on no es donen gelades pero es reba l'influència marina. Zones de xara espinosa i cambronales, característica de les comunitats de Mayteno-periplocetum angustifoliae i del Rhamno-Maytenetum europaei, conviu en atres espècies iberoafricanas com Periploca angustifolia o Withania frutescens, aixina com en Asparagus albus, Aristolochia baetica, Chamaerops humilis, Ephedra fragilis, Genista umbellata, Lavandula multifida, Rhamnus oleoides, Sàlvia rosmarinus i Thymus baeticus.

Distribució

[editar | editar còdic]

És una espècie de molt àmplia distribució.

En Àfrica pot trobar-se a lo llarc de tot el Magreb, especialment en Marroc i Argèlia, i en el Àfrica subsahariana, des de Senegal a Eritrea, aixina com en el sur del continent fins al nort de Namíbia, Botswana i Suràfrica. Pot trobar-se també en l'illa de Madagascar. Cap a l'orient, s'estén per Àsia a través de la Península aràbiga, Afganistan, Pakistan, Índia i Bangladés.[2] - [3]

Les úniques poblacions europees es localisen en la costa surest d'Espanya, des de Màlaga fins a Múrcia i sur d'Alacant, passant per Granada i Almeria.

En Almeria poden localisar-se en El Palmer i La Molineta, en El Ejido (LIC El Artal), Guàrdies Velles, Santa Fe de Mondújar o Cuevas del Almanzora, en zones protegides com el Parc natural de la Veta de Gata-Níjar, Serra Alhamilla, Punta Entinas-Sabinar i La Partala ; el seu estat és crític localment.

En la Regió de Múrcia es localisa únicament en la serra minera de Cartagena-L'Unió, en bones poblacions en l'entorn d'El Gorguel i en el parc natural de Calblanque, Mont de les Cendres i Penya de l'Àguila.

Estat de conservació en Espanya

[editar | editar còdic]

Es troba amenaçada per l'urbanisme coster, lo que ha dut a incloure-la en el Llibre roig de la flora selvada amenaçada d'Andalusia, com vulnerable. la Llista Roja de la Flora Vascular d'Andalusia la cataloga com en perill d'extinció.


En la regió de Múrcia, les seues principals poblacions es troben en perill pel proyecte de construcció del macropuerto d'El Gorguel. Està catalogada com a espècie vulnerable en el Catàlec Regional de Flora Selvada Protegida de la Regió de Múrcia.

A nivell nacional, apareix en la Llista roja de la flora vascular espanyola, com casi amenaçada.

La seua fusta, dura i de gra fi, s'usa com a combustible puix proporciona bona llenya i carbó. Les seues fulles s'usen com afrodisíac i estimulant del sistema nerviós central.

Propietats

[editar | editar còdic]

La catinona i catina són estimulants del sistema nerviós central, substàncies relacionades en les anfetaminas.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Maytenus senegalensis va ser descrita per Lam., Exell i publicat en Boletim dona Sociedade Broteriana, sér. 2 26: 223. 1952.[4]

Etimologia

Maytenus: nom genèric de maiten, mayten o mayton, un nom araucano per a la espècie tipo Maytenus boaria.[5]

senegalensis: epítet geogràfic del Senegal (genitiu del llatí), país de l'Àfrica Occidental, encara que alguna senegalenis es troba també com a nativa en Espanya.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Maytenus senegalensis». The Plant List. Consultat el 19 d'abril de 2015.
  2. Flora of Zimbawe: Gymnosporia senegalensis
  3. Encyclopedia of life: Gymnosporia senegalensis
  4. «Maytenus senegalensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 d'abril de 2015.
  5. En Noms Botànics
  6. Günther Kunkel. "La Geografia en la nomenclatura botànica hispà-lusitana", pág. 60, Ed. Monte i Caixa d'Aforros d'Almeria, Almeria, maig de 1988, Dep. Llegal Al-168-1988, ISBN 84-7580-571-X

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Varis autors. “Llibre Rojo de la Flora Selvada Amenaçada d'Andalusia. Tom II: Espècies Vulnerables”, pp. 235-237. Edita Conselleria de Mig ambient, Junta d'Andalusia, Dep. Llegal ES-1325-2000, ISBN 84-89650-78-0, 84-89650-75-6 (Obra Completa)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]