Gymnocharacinus bergii

La mojarra nueta, o mojarra bronceada (Gymnocharacinus bergii) és una espècie de peixos en la família Characidae en el orde dels Characiformes,[1] és la única espècie del gènero Gymnocharacinus. La traça característica d'este peix és la reabsorción de les escamas en la adultea.
És endèmica de les naixents termals del riera Valcheta, localisat al peu de la Replanell de Somuncurá, al surest de la província de Riu Negre en el nort de la Patagonia argentina. Es troba sériament amenaçada d'extinció per causa dels salmónidos introduïts (Oncorhynchus mykiss i Salvelinus fontinalis) al seu hàbitat natural en 1941, aixina com també a causa de les activitats humanes, en especial els canals de drenage i la ganaderia.
És considerada una espècie «En Perill», inclosa en 1988 en el Llibre Rojo de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN).
Característiques
[editar | editar còdic]Va ser descrita a principis del sigle XX el ictiólogo Fritz Steindachner, qui li assigna el nom de mojarra nueta perque els eixemplars estudiats (adults) no posseïen escamas.
Una de les seues particularitats, és que els eixemplars jovenils apleguen fins als 42 mm de llongitut del cos. Els adults no superen els 8 cm.
Posseïx cos allargat, alguna cosa comprimit en els costats. Té l'aspecte d'un peix neó gran pero sense colors lluents. La boca passa de subventral en l'estat larval a boca terminal en l'estat adult, lo que s'associa al canvi de dieta durant el desenroll. Les formes jovenils presenten escamas,que són reabsorbidas durant la adultea. Té una coloració que va de pardo cobrizo a canella clar o marró pardo clar, sent la pancha cremoso.
Hàbitat
[editar | editar còdic]El seu hàbitat està restringit només a les naixents del riera Valcheta en el centre de la replanell de Somuncurá, en la província argentina de Riu Negre.[2] Fòra d'este lloc la seua supervivència és impossible, ya que no soporta el captiveri, ni les aigües en una composició distinta a les del seu hàbitat natural.
Els paràmetros fisicoquímicos en una surgente termal, en les proximitats del parage Chipauquil, a finals de la primavera són, aigües càlides (20 °C), lleument alcalinas, baixa conductivitat elèctrica i oxigen dissolt propenc a la saturació.
Actualment la seua població total solament es compon d'a penes mil eixemplars, ya que diversos factors naturals i artificials atenten contra la preservació de l'espècie.
Monument natural
[editar | editar còdic]Per mig de la llei n.° 2783, sancionada el 2 de juny de 1994, promulgada el 21 de juny de 1994 per decret n.° 1011/1994 publicat en el Bolletí Oficial del 27 de juny de 1994, pág. 1, i entrada en vigència el 5 de juliol de 1994, es va declarar monument natural a la mojarra nueta en el territori de la província de Riu Negre en Argentina.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The Taxonomicon (en anglés).
- ↑ FishBase (en anglés).
- ↑ Llei n.° 2783
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. Acadèmia de Ciències de Califòrnia. Sant Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. Any 1990. ISBN 0-940228-23-8.
- Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. Califòrnia Academy of Sciences. Sant Francisco, Califòrnia, Estats Units. 2905. ISBN 0-940228-47-5.
- Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes: Biology, Evolution, and Ecology. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997. ISBN 1405124946.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4.ª edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000. ISBN 0130112828.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Gymnocharacinus bergii en Peixos Criollos Plantilla:En idioma.
- Gymnocharacinus bergii en Catalogue of Life (en anglés).
- Gymnocharacinus bergii en Encyclopedia of Life (en anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocharacinus bergii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.