Gunung Padang

Gunung Padang («montanya de l'allumenament») és un jaciment arqueològic megalític localisat en Karyamukti, districte de Campaka, regència (kabupaten) de Cianjur, província de Java Occidental, Indonèsia.
Està conformat per una série de cinc terrats cercats per murs de contenció de pedra al que s'accedix per 370 escalons d'andesita successives per prop de 95 m. Està cobert per enormes columnes de pedra hexagonal d'orige volcànic.[1] La població nativa, els sondaneses, ho considera un lloc sagrat.[2]
Interés pel lloc
El historiador holandés Rogier Verbeek va mencionar l'existència del lloc arqueològic en 1890.[3] També l'arqueòlec holandés Nicolaas Johannes Krom en Rapporten van de Oudheidkundige Dienst de 1914. Despuix de 1914, este lloc va ser ignorat fins a 1979, quan un grup de llauradors redescubrió les ruïnes en el mont Padang i va atraure ràpidament l'atenció de l'Institut d'Arqueologia de Bandung, la Direcció d'Antiguetats, PUSPAN (ara Centre d'Investigació i Desenroll Arqueològic), el govern local i varis grups comunitaris.
A lo llarc de la década de 1980, estes organisacions varen portar a terme treballs conjunts d'investigació arqueològica i restauració en Gunung Padang. En 1998, el Ministeri d'Educació i Cultura d'Indonèsia ho va declarar patrimoni d'interés local.[2] A finals de juny de 2014, el ministeri va declarar Gunung Padang Àrea de Lloc Nacional, que cobrix un total de 29 hectàrees.[4]
L'1 d'octubre de 2014, els topógrafos varen detindre temporalment les activitats d'excavació, en l'esperança de recomençar-les baix el nou govern.
Suposta construcció piramidal
Les investigacions iniciades en 2014, varen afirmar l'existència d'estructures de construcció jagantes, caracterisada com una antiga piràmide, i varen descobrir varis artefactes fets per humans, als quals els varen assignar una antiguetat de més de vint mil anys.[5] No obstant, esta excavació ha segut criticada per la seua metodologia incorrecta.[6]
Antiguetat del lloc
L'arqueòlec indonesi Lutfi Yondri ha estimat que les estructures de Gunung Padang poden haver segut construïdes en algun moment entre els sigles II i V, és dir, en el periodo prehistòric tardà d'Indonèsia, mentres que Harry Truman Simanjuntak ha sugerit una data posterior, entre els sigles VI i VIII[7] Els fragments de ceràmica trobats en el lloc varen ser datats entre el 45 a. C. i el 22 d. C.[8]

Controvèrsia
El geòlec indonesi Danny Hilman Natawidjaja va afirmar que el lloc hauria segut construït com una piràmide jaganta entre 9 000 i 20 000 anys a. C., lo que implicaria l'existència d'una civilisació antiga alvançada, fins al moment desconeguda. El seu estudi sostenia que es tractava d'un lloc megalític complex construït per etapes en periodos diferents. Segons Natawidjaja, el mont Padang no és un tossal natural, sino una piràmide, baix la qual existixen cambres amagades.[9]
L'anàlisis de Natawidjaja ha segut qüestionat per atres científics.[10][11][12] El vulcanólogo Sutikno Bronto ya havia mostrat en 2017 que Gunung Padang és un antic volcà i no una piràmide,[13] per la seua banda l'arqueòlec Víctor Pérez ha calificat les conclusions de Natawidjaja com pseudoarqueologia.[14] De la mateixa manera que atres investigadors com Bill Farley.[15]
Les idees de Natawidjaja varen cridar l'atenció del president d'Indonèsia, Susilo Bambang Yudhoyono, qui va crear un grup de treball per a proseguir l'investigació, en lo que molts varen vore un intent d'utilisar políticament el hipòtesis de Natawidjaja; al respecte Bachelard i Rompies varen citar a un arqueòlec indonesi, reservant-se el nom, que va declarar:[10]
Un grup d'arqueòlecs i geòlecs indonesis varen firmar una petició qüestionant els motius i métodos de l'equip de Natawidjaja, qui treballa en l'activiste polític Andy Arif, i la varen presentar al president Yudhoyono. Les investigacions, no obstant, varen continuar i en octubre de 2023, Natawidjaja junt en atres investigadors varen publicar un artícul en la revista en referato: Archaeological Prospection en el qual afirmaven que:[9]
L'artícul va ser molt comentat en els mijos massius de comunicació i numerosos pseudoarqueòlecs, entre ells Graham Bruce Hancock, varen defendre el hipòtesis de Natawidjaja.[16][17][18]
En març de 2024, l'equip editor de Archaeological Prospection es va retractar d'eixe artícul[19] i va afirmar que:[20]
Bibliografia adicional
- García-Sánchez, Miguel Ángel (2026). Altars del diluvi: Piràmides, temples i rituals de Java, Sulawesi i Sondalandia: Viage pels últims enigmes megalítics vius (en es). ISBN 9798180721822. Consultat el 23 de juny de 2026.
- García-Sánchez, Miguel Ángel (2026). Altars of the Flood: Pyramids, Megaliths, Cave Art, the Submerged Prehistory of Java, Sumba, Sulawesi, and Sundaland, Temples, Rituals, and a Journey Through the Last Living Megalithic Enigmes (en en). ISBN 9798180640031. Consultat el 23 de juny de 2026.
Vore també
Referències
- ↑ Ramadina, Savitri Putri (2013) «Analisis Perupaan Situs Megalitik Gunung Padang vaig donar Cianjur, Jawa Barat». ITB Journal of Visual Art and Design 4 (1): 51-66.
- ↑ 2,0 2,1 Pérez García, Víctor Lluís (2017) «Gunung Padang i el megalitismo indo-malayo: Arqueologia i pseudoarqueología». Journal of Archeology. pp. 62–104. ISSN 1139-9201
- ↑ Nederlandsch-Indië, Oudheidkundige Dienst in (1914). Rapporten. [S.l.]: Bataviaasch Genootschap van Kunsten en Wetenschappen. (holandés)
- ↑ «Balai Pengelolaan Situs Gunung Padang Segera Dibentuk». Tribun Jabar. 25 de juny de 2014.
- REDIRECT Plantilla:Id
- ↑ «Timnas Gunung Padang Hentikan Penelitian». Tribun Jabar, 1 d'octubre de 2014.
- REDIRECT Plantilla:Id
- ↑ Arya Dipa (24de setembre de 2014). «Archaeologists eslam excavation of Gunung Padang site Bandung». The Jakarta Post.
- ↑ Yunanto Wiji Utomo (6 de juny de 2014). «Mari Terbang ke Nugues Situs Megalitikum Gunung Padang» (en aneu). Kompas.com.
- ↑ Prasetyo, Bagyo (2015). «Megalitik; fenomena yang berkembang vaig donar Indonèsia.». Pusat Penelitian Arkeologi Nasional, Jakarta, 01-221. ISBN 9786020818252.
- ↑ 9,0 9,1 Natawidjaja, Danny Hilman(2023).«Geo-archaeological prospecting of Gunung Padang buried prehistoric pyramid in West Java, Indonèsia».Archaeological Prospection.: 1–25.doi:10.1002/arp.1912.
- ↑ 10,0 10,1 Michael Bachelard i Karuni Rompies (27 de juliol de 2013). «Digging for the truth at controversial megalithic site». The Sydney Morning Herald.
- ↑ Andre Costopoulos, University of Alberta. «There is no new evidence that Gunung Padang is a 24000 year old pyramid». archeothoughts.wordpress.com.
- ↑ Robin McKie (16 de decembre de 2023). «‘Really, really weak’: experts attack claim that Indonèsia site is ‘world’s oldest building’». The Guardian.
- ↑ Bronto, Sutikno; Langi, Billy B (2017). "Geologi Gunung Padang donen Sekitarnya, Kabupaten Cianjur – Jawa Barat" [Geologia del mont Padang i les seues afores, Cianjur Regency – Java Occidental]. Jurnal Geologi Donen Sumberdaya Mineral. 17 (1): 37–49. Abstract en: https://jgsm.geologi.esdm.go.aneu/index.php/JGSM/article/view/28/0
- ↑ Pérez García, Víctor Lluís(2017).«"Gunung Padang i el megalitisme indo-malayo: Arqueologia i pseudoarqueologia" (PDF)».Arqueoweb: Revista d'Arqueologia en Internet . 18 (1): 62-104..Consultat el 22 de març de 2024.
- ↑ Jorge Garay (19 de decembre de 2023). «La suposta piràmide més antiga del món alça dubtes: ni tan piràmide ni tan antiga». Wired.
- ↑ Piacente, Pablo Javier (6 de novembre de 2023). «Una enorme piràmide enterrada en Indonèsia podria ser la més antiga del món». El Periódico.
- ↑ «Un grup d'arqueòlecs posa en dubte l'existència de la piràmide "més antiga del món"». El Croniste (Buenos Aires) (4 de giner 2024).
- ↑ «El lloc arqueològic Gunung Padang tindria 27.000 anys». Pàgina/12 (29 de novembre de 2023).
- ↑ Mike Ives (20 de març de 2024). «Study About Purported Ancient ‘Pyramid’ in Indonèsia Is Retracted».
- ↑ «Retraction: Geo-Archaeological prospecting of Gunung Padang buried prehistoric pyramid in West Java, Indonèsia». Archaeological Prospection (18 de març de 2024). Consultat el 22 de març de 2024.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gunung Padang» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.