Guerra franca (445-448)

La guerra franca dels anys 445 a 448 va ser un conflicte bèlic ocorregut en l'Imperi romà occidental que va enfrontar a est contra els francs salios pel control de part de la província de Belgica secunda.

Guerra franca (445-448)

Antecedents i context

Els francs salios assentats en l'Imperi

Una branca del poble franc, que el historiografia ha denominat tradicionalment com francs salios, va obtindre en 358 el permís de l'emperador Juliano per a assentar-se en el costat romà de la desembocadura del Rin, dins de la província de Germania secunda, en un àrea coneguda com Toxandria que equivaldria aproximadament a les actuals províncies de Limburgo i Brabante del nort en Bèlgica i Països Baixos, respectivament. Baixe l'autoritat romana, es varen ocupar en les décades següents de la defensa del tram de frontera entre la mar del Nort i els destacaments al mando del dux Germaniae secundae situats riu dalt. No es tornen a tindre notícies d'ells durant eixe periodo en el que semblen haver vixcut en pau en l'Imperi sense protagonisar cap rebelió ni intent d'expansió tal i com varen fer els francs ripuarios, els burgundios o els visigodos. Esta circumstància ha dut a deduir que la seua força militar a mitan del sigle V seria major que la d'estos atres pobles, els qui havien sofrit un gran desgast en la seua lluita contra l'Imperi, lo que es voria reflectit décades més vesprada en el protagonisme que esta branca dels francs va tindre durant la segona mitat d'eixa centuria.

L'Imperi occidental a mitan de la década de 440

Durant la década de 440, la personalitat dominant de l'Imperi occidental era Aecio qui, en 433, havia conseguit impondre's als seus rivals i a Gala Placidia. Aecio va poder reconstruir l'eixèrcit occidental en ajuda de contingents hunos i afirmar el control imperial en les Galias. No obstant, el seu enfocament en esta part de l'Imperi i la tornada de les tropes hunas al seu territori va permetre als suevos controlar gran part de Hispania i als vàndals la part més rica d'Àfrica.

La pèrdua d'estes províncies va reduir, per un costat, la capacitat financera del govern imperial i per un atre la base de reclutament per a l'eixèrcit de tal manera que el propi de l'emperador Valentiniano III va anunciar en 444 que esta falta de mijos impedia la recuperació de les zones perdudes. En eixa situació, durant els primers anys de la década de 440 l'Imperi va recórrer a eliminar qualsevol benefici fiscal i a crear un nou impost sobre les vendes: el siliquaticum, mentres que va endurir les condicions per a evitar el reclutament i va agravar les penes tant als desertors com a els qui els ajudaren. Ademés d'estes mides, i per a suplir la pèrdua del respal huno, va assentar a grups d'alanos, en 442, en Orleans i Valence al mateix temps que, en 443, va tornar a admetre als burgundios (que havien segut expulsats de la Gàlia en 436) a els qui va instalar en Sapaudia, un àrea al voltant del llac Lemán. D'esta manera, per a 445, l'Imperi va poder organisar un eixèrcit per a dirigir-se a Hispania i intentar recuperar el territori perdut pero va tindre que vore com s'estenia la desafecció en zones d'eixa diòcesis i de la Gàlia que varen desembocar en rebelions obertes i varen obrir nous fronts militars.

Desenrolle

Atac dels francs

La debilitat de l'Administració romana en el nort de la Galia, l'atenció del govern Imperial en la missió de recuperar Hispania i la supressió d'una rebelió en Armórica, varen tindre que animar als francs salios per a cessar la seua relació pacífica en l'Imperi i intentar expandir el seu territori tal i com havien fet atres pobles en les décades anteriors. En algun moment despuix de ca. 445 i baix el mando de Clodión, es varen dirigir cap a l'oest i es varen adinsar en la província de Belgica secunda a on varen prendre Turnacum (Tournai) situada junt al riu Escalda. Des d'allí, varen continuar pel «país dels atrebates» a on es varen fer en Nemetacum (Arràs). La defensa de les ciutats estava encomanada a les milícies urbanes sense que, en eixos anys, hi haguera cap eixèrcit romà prop que poguera parar als francs. Sense trobar oposició important, Clodión va continuar en la campanya i va enviar espies a la ciutat de Camaracum (Cambrai) en la finalitat de comprovar la seua capacitat defensiva despuix de lo que, de manera sorpressiva, va conseguir ocupar-la per a despuix seguir prenent poblacions fins al riu Somme.

Resposta dels romans

L'expansió dels francs cap a Bèlgica va excedir l'autonomia que Aecio estava dispost a permetre'ls per lo que, en 448, va organisar una resposta militar per a posar-los baix control. Va partir cap al nort al front de les seues tropes i es va unir en Mayoriano qui, llavors, es trobava junt a Turonum (Tours) per a defendre-la dels bagaudas. Primer, va enviar espies per a observar l'activitat dels francs i determinar el millor moment per a atacar-los lo que seria durant les celebracions d'una boda que tindrien lloc en un lloc denominat com Vicus Helena que ha segut habitual identificar-ho en l'actual Hélesmes. Els moviments de les forces romanes varen poder passar desapercebuts i despuix de conseguir Aecio ocultar-se en les seues tropes per a on era previsible que fugiren els francs, va ordenar a Mayoriano que els atacara frontalment. Estos varen anar completament sorpresos per l'eixèrcit imperial pero varen poder organisar una primera defensa en la que, sembla, va morir el propi Clodión. Desbordats, al poc, varen optar per retirar-se pero es varen trobar en Aecio qui els va derrotar completament.

Acort de pau

Una volta vençuts els francs, Aecio va tindre que acordar una pau en ells. Per un costat, no podia expulsar-los del territori imperial sense debilitar la frontera del baix Rin ya que caria de les tropes necessàries per a substituir-los; per un atre, devia atendre les seues expectatives de guanyar territori i mantindre, aixina, la seua llealtat. Va optar, llavors, per que abandonaren les ciutats de Cambrai i Arràs i que, a canvi, mantingueren Tournai.

Bibliografia utilisada en l'artícul

• (2003).«The 5th century advance of the Franks in Belgica II:history and archaeology».Groningen Institute of Archaeology..

165-193.Consultat el 2 de decembre de 2025.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFHeather2000">Heather (2000). «The Western Empire, 425-476», The Cambridge Ancient History (en anglés), Cambridge Univesity Press, pp. 1-32. ISBN 978-0-521-32591-2.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSyvänne2020">Syvänne, Ilkka (2020). The Military History of Clapix Rome AD 425-457: The Age of the Warlords. Aetius vs. Attila (en anglés), Pen & Sword Books Ltd. ISBN 978 1 84884 853 5.
• (1954).«Frankish Colonization: A New Approach».Transactions of the Royal Historical Society.Cambridge University Press.4

1-17.Consultat el 27 de decembre de 2025.