Gravetat estàndar
La acceleració estàndar deguda a la gravetat (o acceleració estàndar de caiguda lliure), a voltes abreviat com a gravetat estàndar, normalment denotada per ɡ0 o &#;n, és l'acceleració gravitacional nominal d'un objecte en el buit propenc a la superfície de la Terra. Està definida per estàndart com 9,80665 m/s2 (al voltant de 32,174 ft/s2). Este valor es va establir en la 3.ª CGPM (1901, CR 70) i es va usar per a definir el pes estàndar d'un objecte com el producte de la seua massa i la seua acceleració nominal. L'acceleració d'un cos propenc a la superfície de la Terra és deguda als efectes combinats de la gravetat i l'acceleració centrífuga de rotació de la Terra (pero esta és lo suficientment menuda per a despreciar-se en la majoria dels casos); el total (la gravetat aparent) és al voltant d'un 0,3 % major en els pols que en l'equador.
Encara que el símbol ɡ s'usa en ocasions per a la gravetat estàndar, ɡ (sense subíndex) també pot significar l'acceleració deguda a la gravetat local i a l'acceleració centrífuga, que varia depenent de la posició sobre la Terra. El símbol ɡ no deu confondre's en G, la constant de gravitació, o g, el símbol del gram. La g també s'usa com a unitat per a qualsevol forma d'acceleració, en el valor definit anteriorment, aixina com en la força g.
El valor de ɡ0 definit anteriorment és un valor intermig en la Terra, originalment basat en l'acceleració d'un cos en caiguda lliure a nivell de la mar en una latitut geodèsica de 45°. Encara que l'acceleració real de caiguda lliure en la Terra varia d'acort a la posició, el valor estàndar s'usa sempre per a propòsits metrológicos. En particular, proveïx el factor de conversió entre newton i quiloponts, dos unitats de força.
Història
[editar | editar còdic]Ya en els seus inicis, el Comité Internacional de Pesos i Mides (CIPM) va definir una escala termomètrica estàndar, usant el punt d'ebullició de l'aigua. Ya que el punt d'ebullició varia en la pressió atmosfèrica, el CIPM va tindre que definir una pressió atmosfèrica estàndar. La definició que varen elegir estava basada en el pes d'una columna de mercuri de 760 mm. Pero ya que el pes depén de la gravetat local, també varen necessitar una gravetat estàndar. La reunió de 1887 de el CIPM va decidir com seguix:
Tot lo que feya falta per a obtindre un valor numèric per a la gravetat estàndar era ara medir l'intensitat gravitatoria en l'Oficina Internacional. Esta tasca se li va assignar a Gilbert Étienne Defforges del Servici Geogràfic de l'Eixèrcit Francés. El valor que va trobar, basat en mides preses en març i abril de 1888, va anar de 9.80991(5) m·s−2.
Este resultat va formar la base per a determinar el valor encara utilisat hui per a gravetat estàndar. La tercera Conferència General en Pesos i Mides, que va tindre lloc en 1901, va adoptar la següent resolució:
El valor adoptat para es va obtindre, d'acort en la declaració de el CIPM de 1887, dividint el resultat de Defforges (en el sistema cgs, que en aquell moment estava en voga) entre 1,0003322 sense considerar més dígits que els garantisats per l'error en el resultat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Terry Quinn (2011). From Artefacts to Atoms: The BIPM and the Search for Ultimate Measurement Standards, Oxford University Press, p. 127. ISBN 978-0-19-530786-3.
- ↑ «Resolution of the 3rd CGPM (1901)». BIPM. Consultat el 19 de juliol de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gravedad estándar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.