Anar al contingut

Termometria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La termometria s'encarrega de la medició de la temperatura de cossos o sistemes. Per a este fi, s'utilisa el termómetro, que és un instrument que es basa en el canvi d'alguna propietat de la matèria per l'efecte de la calor; aixina es té el termómetro de mercuri i d'alcohol, que es basen en la dilatació, els termoparells que deuen el seu funcionament al canvi de la conductivitat elèctrica, els òptics que detecten la variació de l'intensitat del raig emés quan es reflectix en un cos calent

Per a poder construir el termómetro s'utilisa el Principi Zero de la Termodinàmica que diu: «Si un sistema A que està en equilibri tèrmic en un sistema B, està en equilibri tèrmic també en un sistema C, llavors els tres sistemes A, B i C estan en equilibri tèrmic entre sí».

Terminologia

[editar | editar còdic]

La paraula «termometria» prové del llatí científic «thermometria», que es va registrar per primera volta en el sigle XVIII. Posteriorment, es va adoptar en atres idiomes, com el francés («thermometrie» en 1842) i l'anglés («thermometry» en 1858). En els seus primers testimonis, «termometria» s'entenia com la disciplina que examinava la mida del calòric, concebut com un decorregut material auto-repelent que fluïa entre els cossos i es considerava el causant dels fenomens de calor. En l'àmbit mèdic, també s'ampra per a referir-se a la medició de la temperatura corporal com a método d'estudi de l'evolució d'una malaltia.[1]

Propietats termomètriques

[editar | editar còdic]

Una propietat termomètrica d'una substància és aquella que varia en el mateix sentit que la temperatura, és dir, si la temperatura aumenta el seu valor, la propietat també ho farà, i viceversa.

Sistema aïllat tèrmicament

[editar | editar còdic]

Es denomina sistema a qualsevol conjunt de matèria llimitat per una superfície real o imaginària. Tot allò que no pertany al sistema pero que pot influir en ell es denomina mig ambient.

Es pot definir la calor com l'energia transmesa cap a o des d'un sistema, com a resultat d'una diferència de temperatures entre el sistema i el seu mig ambient. Aixina com es definix un sistema aïllat o sistema tancat com un sistema en el que no entra ni ix matèria, un sistema aïllat tèrmicament o S.A.T. es definix com un sistema en el que no entra ni ix calor. Un eixemple clàssic que simula un sistema aïllat tèrmicament és un termo que conté aigua calenta, ya que l'aigua no rep ni entrega calor al mig ambient.

Una propietat important d'un S.A.T. és que, dins d'ell, la temperatura sempre es manté constant despuix de transcorregut un temps suficientment llarc. Si dins de el S.A.T. hi ha més d'una temperatura, a la veta de dit temps, el S.A.T. tindrà només una temperatura anomenada temperatura d'equilibri, i es dirà llavors que el sistema va aplegar al equilibri tèrmic. En general, un sistema està en equilibri tèrmic quan tots els punts del sistema es troben a la mateixa temperatura, o dit d'una atra forma, quan les propietats físiques del sistema que varien en la temperatura no varien en el temps. Per que aplega un moment en que la marca del termómetro ya no puja encara que ho deixe en la boca o baix braç


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Real Acadèmia Espanyola. «Termometria - RAE». Consultat el 2024-08-05.