Grao (geografia)

Grao (geografia)

El grao de l'estany de Urbino, en la costa oriental corsa.

Un grao (valencià, «grau») és tant un punt de la costa que servix d'embarcadero com la bocana d'un port fluvial o un chicotet estret que comunica una albufera o riu en l'mar.

La veu grao, molt comuna en el llitoral mediterràneu, s'origina a partir del terme en occità grau que significa «estuari» o «canal», derivat del llatí gradus que significa «pas, estret» o del galorromance d'orige gal grauus que significa «gravera, ribera arenenca, plaja».

En matèria marítima, un grao és l'espai que servix de comunicació entre les aigües de la mar i les aigües continentals. Els graos s'òbrin en els punts més baix del cordonera llitoral, durant una riuada o una tormenta. Les aigües dels graos (mig dolços, mig salades) són generalment molt riques en pesquería.

A sovint els graos han donat orige a la construcció de barris marítims pel desdoblament portuari d'un poble o d'una ciutat, que solen estar situats a una distància de menys de 10 km. Este fet, molt comú en el golf de Valéncia, s'explica per la franja llitoral de marjales palúdicas que des de molt antic desaconsellaven l'establiment de núcleus habitats a voras de l'mar. Per això, es construïa un terraplé fi en la plaja, a on s'edificava el grao. Podia coincidir en la desembocadura d'un riu: antigament, el Xúquer, i en l'actualitat el riu Mijares en Almazora, el riu Sonella en Burriana (Grao de Burriana), el Turia en Valéncia (Grao de Valéncia), i el Serpis en Gandia (Grao de Gandia). Atres graos, en zones de marjal, estan al nort de la província de Valéncia: el Grau Vell de Sagunt, el Grao de Moncófar i el Grao de Castelló. Actualment els graos de Almazora i de Moncófar han deixat de ser ports, i els de Burriana i Sagunt han segut desafectados, construint-se ports moderns al nort de l'els antics graos.