Gran Tallafocs
El Gran Tallafocs (Great Firewall, joc de paraules en anglés que lliteralment es podrien traduir com "Gran Muralla de Fòc", en referència a la Gran Muralla chinenca o Great Wall),[1] cridat oficialment Proyecte Escut Dorat (en chinenc: 金盾工程; pinyin: jīndùn gōngchéng), supon la censura i la vigilància d'Internet pel Ministeri de Seguritat Pública (MPS) de la R. P. China. El proyecte es va iniciar en 1998 i va escomençar les seues operacions en novembre de 2003.[2]
Història
Internet va aplegar a China en 1994,[3] com una conseqüència inevitable i ferramenta de respal de la "economia socialista de mercat". Gradualment, junt en l'aument de la penetració d'Internet, es va ser transformant en una plataforma de comunicació comuna i una ferramenta per a l'intercanvi d'informació.
En 1998, es va iniciar el Proyecte Escut Dorat. La primera part del proyecte va durar huit anys, per a completar-se en 2006. S'estimava que seria terminat en 2008. Segons la Televisió Central China (CCTV), fins a l'any 2002, els treballs preliminars del Proyecte Escut Dorat varen costar uns 800 millons de dólars dels EE. UU..[4]
El 6 de decembre de 2002, 300 persones a càrrec del proyecte d'Escut d'Or de 31 províncies i ciutats de China varen participar en un event de quatre dies titulat "Exposició sobre el Sistema d'Informació chinenc". En l'exposició, molts productes occidentals d'alta tecnologia incloent seguritat en Internet, vídeo vigilància i reconeiximent facial, es varen adquirir. S'estima que entre 30.000 i 50.000 policies estan amprats en este jagantesc proyecte.[5] La segona part del proyecte va escomençar en 2006 i va ser completada en 2008.
Una part important del proyecte inclou la capacitat de bloquejar continguts, prohibint les direccionar IP des dels que es distribuïxquen, i es compon de tallafocs (firewall) i servidors proxy en Internet. El sistema també s'involucra de forma selectiva en l'intervenció de DNS per a determinats llocs, quan se soliciten. El govern no sembla fer un estudi sistemàtic dels continguts d'Internet, ya que sembla ser tècnicament inviable.[6]
En juliol de 2007, les autoritats varen intensificar la vigilància i el control del cridat El Gran Tallafocs, causant l'interrupció del correu electrònic, anticipant-se a la reunió de l'Organisació de Cooperació de Shanghái, prevista per a agost de 2007.cita requerida
Durant els Jocs Olímpics d'Estiu 2008, les autoritats chinenques varen dir als proveïdors d'Internet que es prepararen per a desbloquejar l'accés de certs cafens d'internet, prens d'accés en les habitacions d'hotels i centres de conferències, a on s'esperava que els estrangers treballaren o es quedaren.[7]
Contingut censurat
- Llocs web que pertanyen a grups illegals o suprimides, tals com Falun Gong.
- Fonts de notícies que a sovint cobrixen alguns temes tabú com la brutalitat policial, les protestes de la Plaça de Tiananmen de 1989, la llibertat d'expressió, la democràcia lliberal i tot lo que puga vulnerar els principis de la constitució de la República Popular China. Estos llocs inclouen a la Veu d'Amèrica i l'edició chinenca de BBC News.
- Llocs relacionats en el Govern de Taiwan, els mijos de comunicació, o d'atres organisacions, inclosos els llocs dedicats a contingut religiós.
- @Web que contenen elements que les autoritats chinenques consideren obscens o pornogràfics.
- Llocs d'internet relacionats en l'activitat delictiva.
- Llocs relacionats en el dalái llepe i del Moviment d'Independència Internacional del Tibet.
- La majoria dels llocs de blogs, com blogger. com, WordPress. com, sofrixen corts temporals o permanents.
- Atres llocs web considerats com subversivos.
- Flickr (Yahoo!) i OneDrive (Microsoft).
- Servicis de mensageria com Telegram (vore bloqueig d'accés).[8]
Els llocs Web bloquejats són indexats en el menor grau per alguns motors de busca chinencs, com Baidu i Google China. Açò a voltes té un impacte considerable sobre els resultats de la busca.[9]
Segons The New York Claves, Google ha establit sistemes informàtics en China que intenten accedir als llocs web estajats fòra del país. Si un d'ells és inaccessible, s'afig a la llista negra de Google China.[10] De qualsevol manera, una volta desbloquejats, els llocs web són reindexados.
Vore també
- Ultrasurf
- Green Dam Youth Escort
- Fang Binxing
- Censura d'Internet en la República Popular China
- Bloqueig de Wikipedia en la República Popular China
Referències
- ↑ Pippa, Norris (2009). Public Sentinel: News Mija and Governance Reform (en anglés), p. 360. ISBN 978-0-8213-8200-4. Consultat el 11 de giner de 2011.
- ↑ Radi Free Àsia (ed.): «How Chinenca’s Internet Police Control Speech on the Internet» (en anglés) (2013). Consultat el 11 de juny de 2013.
- ↑ «中国接入互联网». chinanews. com. Consultat el 28 d'agost de 2013.
- ↑ (En chinenc) 金盾工程前期耗8亿美元 建全国性监视系统
- ↑ (en chinenc) 首屆「2002年中國大型機構信息化展覽會」全國31省市金盾工程領導雲集
- ↑ «War of the words». The Guardian.
- ↑ name="theatlantic"
- ↑ «揭开“维权”事件的黑幕». politics. people. com. cn. Consultat el 10 de decembre de 2018.
- ↑ «controlling information: you ca't get there from here -- filtering searches». The tank man. Frontline (pbs. org).
- ↑ Google's China Problem (and Chinenca's Google Problem), p8
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Cortafuegos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.