Anar al contingut

Govern per algoritmes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
L'aplicació del Big Data en el sistema jurídic, junt a tècniques d'anàlisis, és considerada en l'actualitat com una de les vies possibles per a agilitar l'administració de justícia.

El govern per algoritme (també conegut com a democràcia algorítmica,[1] regulació algorítmica, regulació per algoritmes, govern algorítmic, govern algocrático, orde llegal algorítmic o algocracia) és una forma alternativa de govern o orde social en la que l'us d'algoritmes informàtics, especialment d'inteligència artificial i blockchain, s'aplica a les regulacions, a l'aplicació de la llei i, en general, a qualsevol aspecte de la vida quotidiana, com el transport o el registre de la propietat.[2][3][4][5][6][7][8][9] El terme governe per algoritmes va aparéixer en la lliteratura acadèmica com una alternativa para «gobernanza algorítmica» en 2013.[10] La regulació algorítmica, terme relacionat, es definix com l'establiment de la norma, la supervisió i la modificació del comportament per mig d'algoritmes computacionals; l'automatisació del poder judicial està en el seu àmbit.[11]


El govern per algoritme presenta nous reptes que no estan arreplegats en la lliteratura sobre el govern electrònic ni en la pràctica de l'administració pública.[12] Algunes fonts equiparen la cibercracia, que és una forma de govern hipotètica que es rig per l'us eficaç d'informació, en el govern per algorítmos, a pesar de que els algoritmes no són l'únic mig de processar l'informació.[13][14][15][16][17] Nello Cristianini I Teresa Scantamburlo sostenen que la combinació d'una societat humana i certs algoritmes de regulació (com la puntuació basada en la reputació) forma una màquina social.[18]

Història

[editar | editar còdic]

En 1962, el director de l'Institut per a Problemes de Transmissió de l'Informació de l'Acadèmia russa de Ciències en Moscou (més tart conegut com a Institut Kharkevich),[19] Alexander Kharkevich, va publicar un artícul en el diari "Comuniste" sobre una ret informàtica per al processament de l'informació i el control de l'economia.[20][21] De fet, va propondre fer una ret com la moderna Internet per a les necessitats del govern algorítmic. Açò va crear una gran preocupació entre els analistes de la CIA.[22] En particular, Arthur M. Schlesinger Jr. va advertir que ''per a 1970 la URSS pot tindre una tecnologia de producció radicalment nova, que implique empreses totals o complexos d'indústries, gestionades per un control de bucle tancat i retroalimentat que ampre ordenadors autodidactas.''[22]

Entre els anys 1971 i 1973, el govern chilé va portar a terme el Proyecte Cybersyn durant la presidència de Salvador Dellà. Este proyecte tenia com a objectiu construir un sistema distribuït de respal a la presa de decisions per a millorar la gestió de l'economia nacional.[23][3]


També en la década de 1960 i 1970, Herbert A. Simon va defendre els sistemes experts com a ferramentes per a la racionalisació i evaluació dels comportaments administratius.[24] L'automatisació dels processos basats en regles va ser una ambició de les agències tributàries a lo llarc de moltes décades que va tindre un èxit variable.[25] Entre els primers treballs d'este periodo es troben l'influent proyecte TAXMAN de Thorne McCarty[26] en els EE. UU. i el proyecte LEGOL de Ronald Stamper en Regne Unit.[27] En 1993, l'informàtic Paul Cockshott de l'Universitat de Glasgow i l'economiste Allin Cottrell de l'Universitat de Wake Forest varen publicar el llibre Cap a un Socialisme Nou, en el que pretenien demostrar la possibilitat d'una economia planificada democràticament i basada en la tecnologia informàtica moderna.[28] L'Honorable Juge Michael Kirby va publicar un artícul en 1998, a on expressa el seu optimisme de que les tecnologies informàtiques disponibles en eixe moment, com el sistema d'experts llegals, podrien evolucionar cap a sistemes informàtics, lo que afectaria fortament a la pràctica dels tribunals.[29] En 2006, l'advocat Lawrence Lessig, conegut pel lema "El còdic és la llei", va escriure

"La mà invisible del ciberespai està construint una arquitectura que és prou contraria a l'arquitectura en el seu naiximent. Esta mà invisible, espentada pel govern i pel comerç, està construint una arquitectura que perfeccionarà el control i farà possible una regulació altament eficaç."[30]

Des de la década dels 2000, els algoritmes han segut dissenyats i utilisats para analisar automàticament vídeos de vigilància.[31]


El sociòlec A. Aneesh Va utilisar l'idea de govern algorítmic en 2002 en la seua teoria de la algocracia.[32][33][34] Aneesh va diferenciar els sistemes algocráticos dels sistemes burocràtics (regulació llegal-racional) aixina com dels sistemes basats en el mercat (regulació basada en el preu).[35]

En 2013, el control algorítmic va ser falcat per Tim O'Reilly, fundador i CEO d'O'Reilly Mija Inc:

A voltes les "regles" no són ni tan sols regles. Gordon Bruce, l'anterior CIO de la ciutat de Honolulu, em va explicar que quàn va entrar al govern des del sector privat i va intentar fer canvis, li varen dir, "Això va contra la llei." La seua resposta va ser "Val. Mostra'm la llei." "Bo, en realitat no és una llei. És un reglament." "Val. Mostra'm el reglament" "Bo, no és realment un reglament. És una política que va ser posada en marcha pel Sr. Algú fa vint anys" "Estupent. Podem canviar-ho".

[...] Les lleis tindrien que especificar objectius, drets, resultats, autoritats, i llímits. Parlant en térmens generals, eixes lleis sobreviuen al pas del temps. Si s'especifiquen en amplitut, eixes lleis poden resistir el pas del temps. Els reglaments, que especifiquen cóm eixecutar eixes lleis en molt més detall, deurien considerar-se de forma molt semblada a com els programadors consideren el seu còdic i els seus algoritmes, és dir, com un conjunt de ferramentes constantment actualisades per a conseguir els resultats especificats en les lleis. [...] És hora de que el govern entre en l'era de les grans senyes. La regulació algorítmica és una idea a la que li ha aplegat l'hora.[36]

En 2017, el Ministeri de Justícia d'Ucrània va portar a terme subastes governamentals experimentals utilisant la tecnologia blockchain per a garantisar la transparència i dificultar la corrupció en les transaccions governamentals.[37] "¿Govern per algoritmes?" va ser el tema central presentat en la conferència Data for Policy 2017, celebrada els dies 6 i 7 de setembre de 2017 en Londres (Regne Unit).[38]

Eixemples

[editar | editar còdic]

Ciutats inteligents

[editar | editar còdic]

Una ciutat inteligent és una zona urbana, en la que les senyes de vigilància arreplegats s'utilisen per a millorar diverses operacions en esta zona. L'aument de la potència de càlcul permet una presa de decisions més automatizado i la substitució dels organismes públics per una gobernanza algorítmica.[39] En particular, l'us combinat de l'inteligència artificial i les cadenes de blocs per al Internet de les coses podria conduir a la creació d'ecosistemes de ciutats inteligents sostenibles. L'allumenat públic inteligent de Glasgow és un eixemple dels beneficis que aporta l'aplicació governamental d'algoritmes de IA.[40]

El millonari de les criptomonedas, Jeffrey Berns, va propondre gestionar els governs locals per mig d'empreses de tecnologia en Nevada en 2021.[41] El senyor Berns va comprar 67,000 acres (271 km²) en el comtat rural de Storey, en Nevada, per 170,000,000 dólars (121,000,000 lliures) en 2018 per a desenrollar una ciutat inteligent en més de 36,000 residents que generaren una producció anual de 4,600,000 dólars.[41] Es permetria l'us de criptomonedas com a forma de pagament.

Sistemes de reputació

[editar | editar còdic]

Tim O'Reilly va sugerir que les fonts de senyes i els sistemes de reputació combinats en la regulació algorítmica poden superar les regulacions tradicionals..[36] Per eixemple, una volta que els passagers califiquen als taxistes, la calitat dels seus servicis millorarà automàticament i "els conductors que presten un mal servici seran eliminats".[36] La sugerència d'O'Reilly es basa en el concepte de control teòric de bucle de retroalimentación: les millores i desmillores de la reputació imponen el comportament desijat.[18] L'us de bucles de retroalimentación per a la gestió de sistemes socials ya va ser sugerit anteriorment per Stafford Beer en la cibernètica de la gestió.[42]

Estes conexions són explorades per Nello Cristianini i Teresa Scantamburlo[18] a on el sistema de puntuació de reputació i crèdit es modela com un incentiu donat als ciutadans i computat per una màquina social, de modo que els agents racionals serien motivats per a aumentar la seua puntuació adaptant el seu comportament. Varis aspectes ètics d'esta tecnologia seguixen sent objecte de debat.


El sistema de Crèdit Social de China està estretament relacionat en els sistemes de vigilància massiva de China com el Skynet,[43][44][45] el qual incorpora un sistema de reconeiximent facial, una tecnologia d'anàlisis de big data i IA.[46][47][48][49] Este sistema proporciona evaluacions de la fiabilitat de les persones i les empreses.[50][51][52] Entre els comportaments que el sistema considera com a mala conducta, se citen el fet de creuar el carrer imprudentment i no classificar correctament els residus personals.[53][54][55][56][57] Entre els comportaments considerats com a factors positius de la calificació creditícia es troben la donació de sanc, les donacions a organisacions benèfiques, el voluntariat per a servicis comunitaris, etc..[58][59] El sistema de Crèdit Social chinenc permet castigar als ciutadans "poc fiables", com negar-los la compra de billets, i premiar als "fiables", com reduir el temps d'espera en hospitals i organismes públics.[60][61][62]

Contractes inteligents

[editar | editar còdic]

Els contractes inteligents, criptodivisas, i l'organisació autònoma descentralisada es mencionen com un mijos per a substituir les formes tradicionals de govern.[63][64][9] Les criptodivisas són monedes que s'activen per mig d'algoritmes sense un banc central governamental.[65] La moneda digital del banc central a sovint ampra una tecnologia similar, pero es diferencia pel fet de que utilisa un banc central. Pronte serà amprada pels principals sindicats i governs, com l'Unió Europea i China. Els contractes inteligents són contractes auto-eixecutables, els objectius del qual són la reducció de la necessitat d'intermediaris governamentals de confiança, els arbitrages i els costs d'eixecució.[66][67] Una organisació autònoma descentralisada és una organisació representada per contractes inteligents que és transparent, controlada pels accionistes i no influenciada per un govern central.[68][69][70] S'ha parlat dels contractes inteligents per al seu us en aplicacions tals com l'us en contractes de treball[71][72] (temporals) i en la transferència automàtica de fondos i propietats (és dir, la herència, despuix del registre d'un certificat de defunció).[73][74][75][76] Alguns països com Geòrgia i Suècia ya han posat en marcha programes de blockchain centrats en la propietat (títuls de propietat i propietat immobiliària).[37][77][78][79] Ucrània també està estudiant atres àmbits, com els registres estatals.[37]

Algoritmes en agències de govern

[editar | editar còdic]

 D'acort a un estudi de l'Universitat de Stanford, el 45% de les agències federals dels Estats Units han experimentat en la IA i ferramentes relacionades en l'aprenentage automàtic fins a 2020.[6] Les agències federals d'Estats Units han contat en els següents números de les aplicacions d'inteligència artificial.[6]

Nom de l'agència Número de casos d'us
Oficina de Programes de Justícia 12
Comissió de Bossa i Valors 10
Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai 9
Administració de Medicaments i Aliments 8
Servici Geològic d'Estats Units 8
Servici Postal dels Estats Units 8
Administració del Segur Social 7
Oficina de Paleses i Marques Registrades d'Estats Units 6
Oficina d'Estadístiques Laborals 5
Oficina de Aduana i Protecció Fronteriça dels Estats Units 4

El 53% d'estes aplicacions varen estar produïdes per experts interns.[6] Entre els proveïdors comercials d'aplicacions residuals es troba Palantir Technologies.[80]

Des de 2012, la NOPD va escomençar a colaborar en Palantir Technologies en el camp de la vigilància predictiva.[81] Ademés del software Gotham de Palantir, atres programes similars (d'anàlisis numèric) utilisats pels organismes policials (com el NCRIC) són SAS.[82]

En la lluita contra el blanqueig de capitals, el FinCEN ampra el Sistema d'Inteligència Artificial FinCEN (FAIS).[83]

Les entitats i organisacions nacionals d'administració sanitària, com AHIMA (American Health Information Management Association) són titulars de les històries clíniques. Les històries clíniques servixen de repositori central per a planificar l'atenció al pacient i documentar la comunicació entre este i els professionals que contribuïxen al seu conte. En la UE, s'està treballant en un Espai Europeu de Senyes Sanitàries que done soport a l'us de les senyes sanitàries.[84]


El Departament de Seguritat Nacional dels Estats Units ha amprat el software ATLAS, que s'eixecuta en Amazon Cloud. Este software escaneja més de 16.5 millons de registres d'americans nacionalisats i es varen marcar aproximadament 124.000 d'ells per a realisar anàlisis i revisions per part d'agents de l'USCIS sobre la desnaturalización.[85][86] Estes persones varen ser etiquetades per possibles fraus i per qüestions de seguritat pública i nacional. Alguns de les senyes escanejades varen procedir de la Terrorist Screening Database i del National Crime Information Center.

En Estònia, l'inteligència artificial és utilisada en la seua govern electrònic per a fer-ho més automatizado i constant. Un assistent virtual guiarà als ciutadans en qualsevol interacció que tinguen en el govern. Els servicis automatizado i proactivos oferiran servicis als ciutadans en moments clau de les seues vides (incloent naiximent, pèrdues de familiars, desocupació, etc.). Un eixemple d'estos servicis és el registre automatizado de bebés quan estos naixen.[87] El sistema X-Road d'Estònia també es reconstruirà per a incloure encara més control de la privacitat i responsabilitat en la forma en que el govern utilisa les senyes dels ciutadans.[88]

En Costa Rica, s'ha investigat sobre la possibilitat de digitalisar les activitats d'aprovisionament públic (per eixemple, licitació per a l'ocupació pública, etc.). El document que discutix esta possibilitat menciona que l'us de les TIC en l'aprovisionament té varis beneficis tals com la millora en la transparència, facilitat per a accedir digitalment a concursos públics, reducció de l'interacció directa entre els funcionaris encarregats de la contractació i les empreses en moments d'alt risc per a l'integritat, l'aument de l'alcanç i la competència, i la detecció més fàcil de les irregularitats.[89]

A banda d'utilisar els concursos electrònics públics per a treballs públics regulars (construcció d'edificis, etc.), també poden usar-se per a proyectes de reforestació i atres proyectes de restauració de sumideros de carbono.[90] Estos proyectes de restauració de sumideros de carbono poden formar part dels plans de contribucions determinades a nivell nacional per a alcançar els objectius nacionals del Acort de París.

També es pot utilisar un software d'auditoria per a la contractació pública.[91][92] Les auditories es realisen en alguns països en acabant de que hagen rebut els subsidis.


Algunes agències governamentals proporcionen sistemes de seguiment i localisació en els servicis que oferixen. Un eixemple d'això és el seguiment de les solicituts realisades pels ciutadans en les seues aplicacions (per eixemple, per a l'obtenció del permís de conducció).[93]

Alguns servicis del govern usen sistemes de seguiment d'incidents per a mantindre un registre de totes les pròximes tasques que es van a realisar.[94][95][96][97] Estos sistemes poden mostrar totes les tasques pendents de l'administració (en una coa d'espera), tasques finalisades, tasques en progrés, orde de les tasques, etc.. Les tasques terminades també poden ser previstes en l'informe, mostrant exactament qué s'ha fet en l'incident.

Justícia per algoritme

[editar | editar còdic]

El software COMPAS s'utilisa en EE. UU. per a evaluar el risc de reincidència en tribunals.[98]

Segons la declaració del Tribunal d'Internet de Beijing, China és el primer país en crear un tribunal d'internet o ciber tribunal.[99][100][101] La jueza Chinese AI és una recreació virtual d'una jueza real. "Ajudarà als juges del tribunal a completar treball bàsic i repetitiu, incloent la recepció de pleits, habilitant aixina als practicants professionals a centrar-se millor en el seu treball en el jujat".[99]

També Estònia planeja amprar inteligència artificial per a decidir casos de reclamació chicoteta de menys de 7,000 euros.[102]


Els robots jurídics poden portar a terme tasques que són típicament realisades per assistents llegals o socis jóvens en empreses de llei. Una tecnologia aixina utilisada per empreses jurídiques dels EE. UU. per a l'ajuda en la busca llegal és de ROSS Intelligence,[103] i uns atres varien en la sofisticació i dependència sobre els algoritmes.[104] Una atra aplicació de chatbot de tecnologia llegal és DoNotPay.

IA en l'educació

[editar | editar còdic]

Per la pandèmia de el COVID-19 en 2020, els exàmens finals presencials eren impossibles para mils d'estudiants.[105] L'institut públic Westminster High School va amprar algoritmes per a assignar calificacions. El Departament d'Educació de Regne Unit també va amprar un càlcul estadístic per a assignar calificacions finals als nivells alvançats, per la pandèmia.[106]

Ademés del seu us en les calificacions, els sistemes de software i la IA també estan optimisant el treball del curs i s'està utilisat en la preparació d'exàmens d'accés a l'universitat.[107]

Assistents d'ensenyança IA estan sent desenrollats i utilisats per a l'educació (i.i. Geòrgia Tech, de Jill Watson)[108][109] i també hi ha un debat actual sobre si potser els professors poden ser enterament reemplaçats per sistemes IA (i.i. en l'educació en la llar).[110]

Polítics de la IA

[editar | editar còdic]

En 2018, un activiste cridat Michihito Matsuda es va presentar a candidat a l'alcaldia en la ciutat de Tama, en Tòquio, com a representant humà d'un programa d'inteligència artificial.[111] Mentres que els cartells electorals i el material de la campanya utilisaven el terme robot de determini, i mostrar imàgens d'estoc d'un androide femení, el "alcalde de la IA" era en realitat un algoritme d'aprenentage automàtic que va ser entrenat utilisant conjunts de senyes de la ciutat de Tama.[112] El proyecte va estar respalat pels eixecutius d'alt nivell Tetsuzo Matsumoto de Softbank i Norio Murakami de Google.[113] Michihito Matsuda va quedar tercer en les eleccions, sent derrotat per Hiroyuki Abe.[114] Els organisadors varen afirmar que el 'alcalde de la IA' va ser programat per a analisar les peticions online que els ciutadans presenten al ajuntament d'una forma més 'justa i equilibrada' que els polítics humans.[115]

En 2019, el chatbot de mensageria impulsat per la IA, SAM, va participar en els debats en les rets socials relacionats en una carrera electoral en Nova Zelanda.[116] El creador de SAM, Nick Gerritsen, creu que SAM serà lo suficientment alvançat com per a presentar-se com a candidat a finals de 2020, quan Nova Zelanda tinga les seues pròximes eleccions generals.[117]

Gestió d'infeccions

[editar | editar còdic]

En febrer de 2020, China va llançar una aplicació mòvil cridada "detector de contacte propenc"[118] per a fer front a la pandèmia del Coronavirus.[119] Se solicita als usuaris que ingressen el seu nom i número d'identificació. L'aplicació pot detectar "contacte propenc" utilisant senyes de vigilància (és dir, utilisant registres de transport públic, inclosos trens i vols)[119] i, per lo tant, un risc potencial d'infecció. Cada usuari també pot comprovar l'estat d'atres tres usuaris. Per a realisar esta consulta, els usuaris escanegen un còdic de resposta ràpida (QR) en els seus teléfons inteligents utilisant aplicacions com Alipay o WeChat.[120] Es pot accedir al detector de contacte propenc a través d'aplicacions mòvils populars, inclosa Alipay. Si es detecta un risc potencial, l'aplicació no solament recomana l'auto quarantena, sino que també alerta als funcionaris de salut locals.[121]

Alipay també té el Còdic de Salut de Alipay, que s'utilisa per a protegir als ciutadans. Este sistema genera un còdic QR en un dels tres colors (vert, groc o roig) en acabant de que els usuaris completen un formulari en Alipay en les seues senyes personals. Un còdic vert permet al titular moure's sense restriccions. Un còdic groc requerix que l'usuari permaneixca en casa durant sèt dies i el roig significa una quarantena de dos semanes. En algunes ciutats com Hangzhou, s'ha tornat casi impossible moure's sense mostrar el còdic Alipay.[122]

En Cannes, França, s'ha utilisat software de monitoreo en metraje filmat per cambres CCTV, lo que permet monitorear el seu compliment en el distanciament social local i l'us de caraces durant la pandèmia de COVID-19. El sistema no almagasena senyes d'identificació, sino que permet alertar a les autoritats de la ciutat i a la policia quan es detecten infraccions de la caraça i les regles d'us de la caraça (lo que permet que s'apliquen multes a on siga necessari). Els algoritmes utilisats pel software de monitorisació es poden incorporar als sistemes de vigilància existents en espais públics (hospitals, estacions, aeroports, centres comercials, …)[123]


Les senyes de teléfons mòvils s'utilisen per a localisar pacients infectats en Corea del Sur, Taiwan, Singapur i atres països.[124][124] En març de 2020, el govern israelita va permetre a les agències de seguritat rastrejar les senyes de teléfons mòvils de persones que se suponia que tenien coronavirus. La mida es va prendre per a fer complir la quarantena i protegir a els qui puguen entrar en contacte en ciutadans infectats.[125] També en març de 2020, Deutsche Telekom va compartir senyes de teléfons mòvils privats en l'agència del govern federal, l'Institut Robert Koch, en la finalitat d'investigar i previndre la propagació del virus.[126] Rússia va implementar tecnologia de reconeiximent facial per a detectar quebrantadores de la quarantena.[127] El comissionat regional de salut italià, Giulio Gallera, va dir que "el 40% de les persones continuen movent-se de tots modos", segons li han informat els operadors de telefonia mòvil.[128] En EE. UU., Europa i el Regne Unit, Palantir Technologies s'encarrega de proporcionar els servicis de seguiment de COVID-19.[129] Els tsunamis poden ser detectats per sistemes d'alerta de tsunamis, que poden fer us de la IA.[130][131] Les inundacions també poden ser detectats per sistemes de la IA.[132] Es poden aproximar les àrees de reproducció de les langostas per mig de l'aprenentage automàtic, lo que podria ajudar a detindre els eixams de langostas en una fase primerenca.[133] Ademés, es poden detectar possibles incendis forestals utilisant sistemes de la IA[134][135] (és dir, a través de senyes provinents de satèlits, imàgens aérees i posició del personal en temps real),[136][137][138] i poden ajudar a evacuar a persones durant els incendis.[139]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ García-Marzá, Dumenge; Calp, Patrici (2024). Algorithmic democracy: a critical perspective based on deliberative democracy (en Anglés), Springer International Publishing. ISBN 9783031530159.
  2. ↑ Regulation & Governance.12(4)
    505–523.doi:10.1111/rego.12158.
  3. ↑ 3,0 3,1 Kybernetes.44.6/7(6/7)
    1005–1019.doi:10.1108/K-02-2015-0052.
  4. ↑ The Computer Journal.62(3)
    448–460.doi:10.1093/comjnl/bxy082.
  5. ↑ Internet Policy Review.8(4)ISSN 2197-6775.doi:10.14763/2019.4.1424.Consultat el 2020-03-19.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 School. «Government by Algorithm: A Review and an Agenda» (en en). Stanford Law School. Consultat el 2020-03-20.
  7. ↑ Consultat el 20 May 2020.
  8. ↑ «[1]». Consultat el 20 May 2020.
  9. ↑ 9,0 9,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
  10. ↑ “Decoding identity: Reprogramming pedagogic identities through algorithmic governance” (en) . British Educational Research Association Conference.
  11. ↑ “Algorithmic regulation and the rule of law” . Philosophical Transactions of the Royal Society A: Mathematical, Physical and Engineering Sciences 376 (2128): 20170355. doi:10.1098/rsta.2017.0355. PMID 30082301. Bibcode: 2018RSPTA.37670355H.
  12. ↑ «», Social Science Research Network (en en).
  13. ↑ David Ronfeldt. «Cyberocracy, Cyberspace, and Cyberology:Political Effects of the Information Revolution». RAND Corporation. Consultat el 12 Dec 2014.
  14. ↑ David Ronfeldt. «Cyberocracy is Coming». RAND Corporation. Consultat el 12 Dec 2014.
  15. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
  16. ↑ «Opinion | Transparency in governance, through cyberocracy» (en en). kathmandupost.com. Consultat el 2020-04-25.
  17. ↑ Hudson. «'Far more than surveillance' is happening and could change how government is run» (en en). Metro. Consultat el 2020-04-25.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 AI & Society.35(3)
    645–662.ISSN 1435-5655.doi:10.1007/s00146-019-00917-8.
  19. ↑ «Organisations: Institute for Information Transmission Problems of the Russian Academy of Sciences (Kharkevich Institute): Institute for Information Transmission Problems of the Russian Academy of Sciences (Kharkevich Institute), Moscow, Russia». www.mathnet.ru. Consultat el 2021-03-24.
  20. ↑ «Machine of communism. Why the USSR did not create the Internet» (en ru). csef.ru. Consultat el 2020-03-21.
  21. ↑ Kharkevich, Aleksandr Aleksandrovich (1973). Theory of information. The identification of the images. Selected works in three volumes. Volume 3, Information and technology: Moscow: Publishing House "Nauka", 1973. - Academy of Sciences of the USSR. Institute of information transmission problems, pp. 495–508.
  22. ↑ 22,0 22,1 «[2]». Consultat el 2021-09-19.
  23. ↑ «IU professor analyzes Chile's 'Project Cybersyn'». UI News Room. Archivat des d'el original, el 2009-09-10. Consultat el 27 May 2013.
  24. ↑ Freeman Engstrom. «Government by Algorithm: Artificial Intelligence in Federal Administrative Agencies».
  25. ↑ Margretts, Helen (1999). Information technology in government : Britain and America, New York: Routledge. ISBN 9780203208038.
  26. ↑ McCarty, L. Thorne. Reflections on" Taxman: An Experiment in Artificial Intelligence and Llegal Reasoning. Harvard Law Review (1977): 837-893.
  27. ↑ Stamper, Ronald K. The LEGOL 1 prototype system and language. The Computer Journal 20.2 (1977): 102-108.
  28. ↑ Cockshott, W. Paul (1993). Towards a new socialism, Nottingham, England: Spokesman. ISBN 978-0851245454.
  29. ↑ Kirby. «The Future of Courts - Do They Have One». Journal of Law and Information Science. Consultat el 2020-04-12.
  30. ↑ Lawrence, Lessig (2006). Code, Version 2.0 edició, Basic Books. ISBN 978-0-465-03914-2.
  31. ↑ IEEE Transactions on Systems, Man, and Cybernetics, Part C (Applications and Reviews).42(6)
    1257–1272.doi:10.1109/TSMCC.2012.2215319.
  32. ↑ Aneesh. «Technologically Coded Authority: The Post-Industrial Decline in Bureaucratic Hierarchies». International Summer Academy on Technology Studies, Deutschlandsberg, Àustria.. Consultat el 2020-09-08.
  33. ↑ Aneesh. «Technologically Coded Authority: The Post-Industrial Decline in Bureaucratic Hierarchies» (en en). ResearchGate. Consultat el 2020-09-21.
  34. ↑ Sociological Theory.27(4)
    347–370.ISSN 1467-9558.doi:10.1111/j.1467-9558.2009.01352.x.
  35. ↑ Aneesh, A. (2006). Virtual Migration: the Programming of Globalization., Duke University Press. ISBN 978-0-8223-3669-3.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 O’Reilly, Tim (2013). «Open Data and Algorithmic Regulation», Goldstein (ed.). Beyond Transparency: open Data and the Future of Civic Innovation, Sant Francisco: Code for America Press, pp. 289–300.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 «[3]». Consultat el 2021-08-15 (en en).
  38. ↑ «Data for Policy 2017». Data for Policy CIC. Consultat el 2021-01-23.
  39. ↑ Yale Journal of Law & Technology.20(1)
    103.Consultat el 6 de decembre de 2021.
  40. ↑ «[4]». Consultat el 2021-04-01 (en en).
  41. ↑ 41,0 41,1 «[5]». Consultat el 2021-03-24.
  42. ↑ Beer, Stafford (1975). Platform for change : a message from Stafford Beer., J. Wiley. ISBN 978-0471948407.
  43. ↑ «最高法打造"天网"破解执行难 去年615万老赖被"限行"». Archivat des d'el original, el 8 de març de 2021. Consultat el 6 de decembre de 2021.
  44. ↑ «"Skynet" Chinenca's massive video surveillance network». Abacus. Consultat el 2019-11-13.
  45. ↑ «中国天网已建成 2亿摄像头毫秒级寻人» (en zh-hans). Phoenix New Media Limited.
  46. ↑ «How Chinenca's Surveillance State Reflects 'Black Mirror'» (en en). Fortune. Consultat el 2020-01-11.
  47. ↑ «How China Is Using Big Data to Create a Social Credit Score» (en en-us). Clave. Consultat el 2020-01-11.
  48. ↑ Lakshmanan. «Chinenca's new 500-megapixel 'super camera' ca instantly recognize you in a crowd» (en en-us). The Next Web. Consultat el 2019-11-13.
  49. ↑ «Chinese city with world's heaviest surveillance has 2.5 million cameras» (en en). South China Morning Post. Consultat el 2019-11-13.
  50. ↑ Nicole Kobie. «The complicated truth about Chinenca's social credit system». WIRED UK.
  51. ↑ «[6]». Consultat el 2020-01-11 (en en-US).
  52. ↑ Cheng. «China is building a 'comprehensive system' for tracking companies' activities, report says» (en en). CNBC. Consultat el 2020-01-11.
  53. ↑ «zh:不开玩笑！11月1日起，行人闯红灯和这些违法行为将纳入征信体系» (en zh). Shenzhen News. Consultat el 2019-11-09.
  54. ↑ «zh:7月8日起 在南京一年闯红灯5次以上将记入个人信用记录» (en zh). Sina. Consultat el 2019-11-09.
  55. ↑ Huang. «Garbage-sorting violators in China now risk being punished with a junk credit rating» (en en). Quartz. Consultat el 2019-11-10.
  56. ↑ «zh:《上海市生活垃圾管理条例》全文公布 7月1日起施行» (en zh). Sina. Consultat el 2019-11-09.
  57. ↑ {{Cita web|url=http://www.pazjw.gov.cn/yaowen/201908/t20190801_10713181.shtml%7Ctítul=zh:新《杭州市生活垃圾管理条例》审批通过垃圾不分类乱丢乱扔将被罚款并计入信用档案_省内要闻_平安浙江网%7Cfechaacceso=2019-11-12%7Csitioweb=www.pazjw.gov.cn%7Cidioma=zh-cn}}
  58. ↑ «How Chinenca's 'social credit' system blocked millions of people from travelling». Canadian Broadcasting Corporation.
  59. ↑ West. «Chinenca's social credit system spreads to more daily transactions» (en en-us). Brookings. Consultat el 2019-11-13.
  60. ↑ «zh:2682万人次因失信被限制乘机» (en zh-cn). XinhuaNet. Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2019. Consultat el 2019-11-10.
  61. ↑ «Social credit system will not stop people using public services, Beijing says» (en en). South China Morning Post. Consultat el 2019-11-10.
  62. ↑ Ma. «Chinenca's controversial social credit system isn't just about punishing people — here's what you ca do to get rewards, from special discounts to better hotel rooms». Business Insider. Consultat el 2019-11-12.
  63. ↑ «[7]». Consultat el 31 May 2020 (en en).
  64. ↑ «[8]». Consultat el 31 May 2020.
  65. ↑ Reiff. «Blockchain Explained» (en en). Investopedia. Consultat el 31 May 2020.
  66. ↑ Consultat el 6 de decembre de 2021.
  67. ↑ Fries, Martin; P. Paal, {{{nom2}}} (2019). Smart Contracts (en de), Mohr Siebeck. ISBN 978-3-16-156911-1.
  68. ↑ «What is DAO - Decentralized Autonomous Organizations». BlockchainHub. Archivat des d'el original, el 24 de maig de 2020. Consultat el 31 May 2020.
  69. ↑ Prusty, Narayan (27 Apr 2017). Building Blockchain Projects, Birmingham, UK: Packt, p. 9. ISBN 9781787125339.
  70. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
  71. ↑ The Gig Economy, Smart Contracts and Disruption of traditional work arrangements
  72. ↑ A blockchain-based decentralized system for proper handling of temporary employment contracts
  73. ↑ How blockchain technology could change our lives
  74. ↑ Business inheritance in blockchain
  75. ↑ [https://www.inc.com/chris-j-snook/4-small-business-verticals-artificial-intelligence-blockchain-will-destroy-in-coming-decade.html Blockchain and AI llaure coming to kill these 4 business verticals]
  76. ↑ SilentNotary vision
  77. ↑ The Bitfury Group and Government of Republic of Geòrgia Expand Blockchain Pilot
  78. ↑ A BLOCKCHAIN - Journals Gateway
  79. ↑ Digital Transformation: Blockchain and Land Titles
  80. ↑ «[9]». Consultat el 2020-04-22.
  81. ↑ «[10]». Consultat el 2020-04-23 (en en).
  82. ↑ Vice Motherboard article on Palantir
  83. ↑ The FinCEN AI System: Finding Financial Crimes in a Large Database of Cash Transactions
  84. ↑ Commission and Germany’s presidency of the Council of the EU underline importance of the European Health Data Space
  85. ↑ «[11]». Consultat el 2021-09-21 (en en).
  86. ↑ «Cuccinelli Announces USCIS’ FY 2019 Accomplishments and Efforts to Implement President Trump’s Goals | USCIS» (en en). www.uscis.gov. Consultat el 2021-09-21.
  87. ↑ See section on smart contracts; this is possible by means of a digital birth certificate, triggering a smart contract
  88. ↑ «Exclusive: Estònia's vision for an 'invisible government'».
  89. ↑ «Enhancing the use of competitive tendering in Costa Rica's Public Procurement System».
  90. ↑ I-tendir system at UK forestry commission
  91. ↑ Government audit software
  92. ↑ Audit app: an effective tool for government procurement assurance
  93. ↑ Track your driving licence application
  94. ↑ Track progress of a reported road fault or issue
  95. ↑ «Senate Tracker Help – The Florida Senate».
  96. ↑ «Legislative Search Results».
  97. ↑ «GovTrack.us: Tracking the U.S. Congress».
  98. ↑ «[12]». Consultat el 2018-01-01.
  99. ↑ 99,0 99,1 «Beijing Internet Court launches online litigation service center». english.bjinternetcourt.gov.cn. Consultat el 2020-04-13.
  100. ↑ «[13]». Consultat el 2020-04-13.
  101. ↑ «[14]». Consultat el 2020-04-13 (en en).
  102. ↑ «[15]». Consultat el 2020-04-13 (en en).
  103. ↑ "ROSS Intelligence Lands Another Law Firm Client." The American Lawyer. N.p., n.d. Web. 16 June 2017. <http://www.americanlawyer.com/id=1202769384977/ROSS-Intelligence-Lands-Another-Law-Firm-Client>.
  104. ↑ «CodeX TechIndex» (en us). techindex.law.stanford.edu. Consultat el 2026-05-18.
  105. ↑ «[16]».
  106. ↑ «[17]». Consultat el 2020-09-26 (en en-us).
  107. ↑ The Machines Llaure Learning, and Baix Llaure the Students
  108. ↑ Could artificial intelligence replace our teachers
  109. ↑ A professor built an AI teaching assistant for his courses — and it could shape the future of education
  110. ↑ The Future of Homeschooling: How Robots llaure changing in home education
  111. ↑ «POLITICS 2028: WHY ARTIFICIAL INTELLIGENCE WILL REPLACE POLITICIANS b…». SlideShare. Consultat el 2019-09-22.
  112. ↑ Johnston. «There's an AI Running for the Mayoral Role of Tama City, Tòquio». OTAQUEST. Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2021. Consultat el 2019-09-22.
  113. ↑ «AI党 &#; 多摩市議会議員選挙2019». AI党 &#; 多摩市議会議員選挙2019.
  114. ↑ «[18]». Consultat el 2020-10-31 (en de).
  115. ↑ O'Leary. «Robot to run for major in Japan promising 'fairness and balanç' for all». mirror.
  116. ↑ «[19]». Consultat el 2020-04-11.
  117. ↑ «[20]». Consultat el 2020-04-11 (en en).
  118. ↑ «China launches coronavirus 'close contact detector' platform».
  119. ↑ 119,0 119,1 China launches coronavirus 'close contact' app, BBC News.
  120. ↑ «China launches coronavirus 'close contact detector' app».
  121. ↑ «Chinenca's coronavirus app could have unintended consequences».
  122. ↑ «In Coronavirus Fight, China Gives Citizens a Color Code, With Ret Flags».
  123. ↑ «Coronavirus France: Cameras to monitor masks and social distancing».
  124. ↑ 124,0 124,1 Coronavirus tests Europe's resolve on privacy, POLITICO.
  125. ↑ Tidy, Joe. Coronavirus: Israel enables emergency spy powers (in (en-GB)), BBC News.
  126. ↑ German telecom giant shares private data with government amid privacy fears (in (en)).
  127. ↑ Moscow deploys facial recognition technology for coronavirus quarantine (in (en)), Reuters (21 de febrer 2020).
  128. ↑ Italians scolded for flouting lockdown as death toll nears 3,000 (in (en)), Pittsburgh Post-Gazette.
  129. ↑ Palantir provides COVID-19 tracking software to CDC and NHS, pitches European health agencies, TechCrunch.
  130. ↑ «Japanese team develops AI-based system to forecast tsunami and damages». www.preventionweb.net.
  131. ↑ «Artificially Intelligent Tsunami Early Warning System».
  132. ↑ «How Artificial Intelligence Could Help Fight Climate Change-Driven Wildfires and Save Lives». Fortune.
  133. ↑ Journal of Applied Remote Sensing.12(3)
    036011.doi:10.1117/1.JRS.12.036011.
  134. ↑ Fire Safety Journal.104
    130–146.doi:10.1016/j.firesaf.2019.01.006.
  135. ↑ «Artificial intelligence for forest fire prediction».
  136. ↑ Business. «How AI is helping espot wildfires faster». CNN.
  137. ↑ «How AI Is Helping Fight Wildfires Before They Start». Clave.
  138. ↑ Holley. «Califòrnia has 33 million acres of forest. This company is training artificial intelligence to scour it all for wildfire.».
  139. ↑ Fire Technology.57(2)
    483–485.doi:10.1007/s10694-020-00979-x.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Govern_per_algoritmes&oldid=900028»