Bot conversacional

Archiu:ELIZA conversation.png

Bot conversacional

Archiu:20240129 ChatGPT 3.5 generiert einen Rap über Claus Weselsky cens.png

Captura de pantalla d'una conversació en ChatGPT

Els bots de charrada o bots conversacionals (en inglés: chatbot) són aplicacions software que sorgixen en els anys 1960, i que simulen mantindre una conversació en una persona en proveir respostes automàtiques, les quals són prèviament establides per un conjunt d'experts a entrades realisades per l'usuari. Estos bot, també coneguts com a sistemes experts, utilisen el raonament basat en casos (CBR: case base reasoning).

Habitualment, la conversació s'establix per mig de text, encara que també hi ha models que disponen d'una interfaç d'usuari multimèdia que permeten l'entrada auditiva. Més recentment, alguns comencen a utilisar programes conversores de text a sò (CTV), dotant de major realisme a l'interacció en l'usuari i ajudant a reduir el temps de resposta.

Per a establir una conversació, han d'utilisar-se frases fàcilment comprensibles i que siguen coherents, encara que la majoria dels bots conversacionals no conseguixen comprendre del tot. En el seu lloc, tenen en conte les paraules o frases de l'interlocutor, que els permetran usar una série de respostes preparades de bestreta. Estos són capaços de reconéixer la manera en la que una frase està formulada gràcies a una série de patrons comparatius preestablits, i d'esta manera, basant-se en les diferents variables de dita frase, presenten una resposta corresponent. D'esta manera, el bot és capaç de seguir una conversació en més o menys llògica, pero sense saber realment de qué està parlant.

L'objectiu principal dels bots conversacionals és millorar l'atenció als clients (en l'àmbit del màrqueting), és dir, generar respostes ràpides i concisas a qüestions habituals dels usuaris. Ademés, d'enviar informació/novetat i publicitat de forma automàtica de l'empresa. En l'àmbit educatiu el seu objectiu principal és mantindre una comunicació decorreguda entre alumnat-família- centre.

En relació en el control de calitat existix la prova de Turing per a determinar el nivell de comprensió del bot. La prova de Turing és l'estàndart de l'indústria que permet identificar si el bot té la capacitat per a generar un comportament inteligent en l'usuari. Per lo tant, el desenroll de la prova permet que l'indústria dels bot conversacionals siga de calitat i s'emmarquen com assistents inteligents.

Història

Archiu:Conversation.png

El chatbot ELIZA de 1966

Els bots conversacionals tenen el seu orige en 1966, quan el professor Joseph Weizenbaum va crear el primer bot basat en inteligència artificial cridat ELIZA, el qual actuava com a terapeuta. La funció d'este chatbot consistix en dessifrar l'informació introduïda per un usuari per a presentar una resposta adequada.

A lo llarc dels anys han anat apareixent diferents tipos de chatbots, els quals han experimentat modificacions per a ser aplicats en un àmbit diferent a l'investigació acadèmica. Estos, utilisen un llenguage de marques creat per al desenroll de bots conversacionals, també conegut com AIML.

Potser tots ells varen començar com un joc, pero en el temps s'han estés per a realisar moltes tasques. Molts tenen la seua raó de ser i inclús eixa raó és de prou utilitat per a tots. Els bots més clàssics i primerencs, ademés de ELIZA, són SmarterChild, Parry i SHRDLU; entre els més recents es troben Racter, A.L.I.C.E o Jabberwacky, Dr. Abuse (d'Agranes&Boronat), molt semblat a ELIZA i Semantycs (de Full on Net) que ya pot interactuar en diversos canals i extraure informació d'ERP. Existixen dos chatbots que utilisen les característiques de ELIZA i AIML, i implementen algunes millores, estos són: Ultra Hal i Jabberwacky. No obstant, no es posseïx més que transcripcions de les seues conversacions.

Els més alvançats són programes capaços de mantindre una conversació llògica i pseudointeligente en un determinat idioma. Alguns dels més complexos estan programats en C++, Delphi o similars, i uns atres més senzills en ActionScript, PHP, VBScript, etc. Poden ser consultats ademés de per mig de software instalat en un ordenador personal, via web i via aplicacions instalades en teléfons inteligents (entre les mateixes, cal mencionar a Siri i SimSimi, entre molts atres). Existixen molts uns atres en àmplia presència en rets de IRC, a on són coneguts com bots de charrada o bots de chat.

Dins del context de la competició dels chatbots, la prova de Turing és el mig per a otorgar el premi als chatbots considerats pels juges com l'inteligència artificial que més s'acosta a la resposta humana. Una de les competicions anuals més importants és el Premi Loebner, el qual des de l'any 2019 es va implementar la metodologia d'evaluació en base a la valoració del públic. Els chatbots en la competició del Premi Loebner mai han alcançat o superat una puntuació de 70 sobre 100 baix les regles de la prova de Turing, lo que significa que cap és suficientment humà.

Desenroll

Abans, la creació d'un bot conversacional decent suponia una gran inversió en recursos per al seu dificultosa programació. No obstant, la millora en el desenroll i modulació de les biblioteques de vocabulari i els algoritmes de models llingüístics, estan simplificant la seua elaboració.

Hui en dia, existixen pàgines com collect.chat, flowXO, chatfuel, entre uns atres, que oferixen plantilles en tecnologia de processament de llenguage natural (PLN), la part més complexa a l'hora de desenrollar-ho, ya que requerix coneiximent de programació.

Actualment, la producció d'estos bots s'ha elevat notablement. Cada persona o empresa pot contar en un bot personalisat segons les seues necessitats. Este pot assumir distintes personalitats, aixina com deprendre de les interaccions en el seu usuari, per a poder oferir-li una experiència totalment personalisada.

No oblidem que tenen moltíssima utilitat a l'hora de donar informació ràpida sobre un sistema o zona, i que es poden convertir en autèntics especialistes en matèries molt concretes, per la capacitat d'aprenentage que incorporen alguns d'ells. Per eixemple, ELIZA i alguns chatbots no porten a terme una evaluació del context, sino que pel contrari, treballen a través de les paraules claus en la frase captada (o frase d'entrada).  . Aixina que, referent a ALICE, podem afirmar que es tracta d'un robot conversacional, el qual usa l'inteligència artificial i el PLN, basant-se en un conegut experimente realisat per Alan M. Turing (1950).

ALICE i AIML han segut considerats com una extensió senzilla de ELIZA. No obstant, ALICEbot inclou actualment més de 40.000 categories de coneiximents en comparació a les 200 de ELIZA. Es deu destacar que ALICE conta en un model d'aprenentage supervisat. D'este aprenentage s'encarrega el botmaster, qui rastreja les conversacions i construïx nova informació AIML en l'objectiu de conseguir respostes més naturals i «humanes».

En 2015 s'estrena la plataforma de bots de Telegram. En 2016 es varen desenrollar cada volta més chatbots per a funcionar en Facebook Messenger. Per eixemple en l'indústria de viages, el d'Aeroméxico ven bolletes i respon a preguntes, mentres el de KLM's proveïx l'estatus de vols i envia els passes d'abordar mòvils. Estos servicis per chatbot ya existien per varis anys en la app WeChat.

Les mateixes tècniques d'interacció conversacional es poden aplicar als assistents virtuals per veu, per eixemple des de 2016 es pot demanar un Uber des del dispositiu Google Home, que conté l'inteligència artificial de l'assistent virtual Google Assistant, per veu, per mig d'una conversació natural.

Pero, a l'hora d'interactuar en el chatbot no es pren en conte la recopilació que suministren els usuaris. Per a evitar compartir les senyes relacionades en informació personal, es va crear el Reglament General de Protecció de Senyes (General Data Protection Regulation) que va entrar en vigor el 25 de maig de 2018.

Vore també

• A.L.I.C.E
• Cleverbot
• AIML
• Llista de bots per a Telegram Messenger