Anar al contingut

SAS (software)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

SAS (anteriorment conegut com "Statistical Analysis System"; sistema d'anàlisis estadístic)[1] és un paquet de software estadístic desenrollat per SAS Institute. Este software s'utilisa per a la gestió de senyes, l'anàlisis alvançat, l'anàlisis multivariante, l'inteligència empresarial, l'investigació criminal[2] i l'anàlisis predictiu.

SAS va ser desenrollat en l'Universitat Estatal de Carolina del Nort des de 1966 fins a 1976, lo que va dur a la creació de el SAS Institute. A lo llarc de les décades de 1980 i 1990, SAS va continuar el seu desenroll per mig de l'incorporació de nous procediments estadístics, components adicionals i l'introducció de JMP. En la versió 9, llançada en 2004, es va afegir un interfaç point-and-clic, lo que va facilitar el seu us per a usuaris no tècnics. En 2010, es va agregar un producte d'anàlisis de rets socials a l'oferta de SAS.

Resum tècnic i terminologia

[editar | editar còdic]

SAS és un paquet de software que permet extraure, modificar, gestionar i recuperar senyes de diverses fonts, aixina com realisar anàlisis estadístics en ells.[3] Ademés, oferix un interfaç gràfic d'usuari point-and-clic per a usuaris no tècnics, i també es pot utilisar a través del llenguage SAS.[3]

Els programes SAS es componen de passos DATA, que s'encarreguen de la recuperació i manipulació de senyes, i passos PROC, que s'utilisen per a analisar les senyes.[4] Cada pas està compost per una série de sentències.[5]


El pas DATA consta de sentències eixecutables, les quals generen accions que el software eixecuta, i de sentències declarativas, les quals proporcionen instruccions per a llegir un conjunt de senyes o alterar la seua apariència.[4] El pas DATA es dividix en dos fases: compilació i eixecució. Durant la fase de compilació, es processen les sentències declarativas i s'identifiquen els errors de sintaxis. Després, en la fase d'eixecució, cada sentència eixecutable es processa secuencialment.[6] Els conjunts de senyes s'organisen en taules en files anomenades "observacions" i columnes anomenades "variables". Cada senya en el conjunt té un descriptor i un valor associat.[4][7]

El pas PROC en SAS consistix en sentències PROC que invoquen procediments específics. Estos procediments realisen anàlisis i informes sobre conjunts de senyes per a generar estadístiques, anàlisis i gràfics. SAS oferix una àmplia gama de més de 300 procediments en nom, cada u dels quals conté una cantitat significativa de programació i treball estadístic.[4] Les sentències PROC també poden mostrar resultats, ordenar senyes o realisar atres operacions segons siga necessari.[5]

Les macros en SAS són fragments de còdic o variables que es programen una volta i s'utilisen com a referències per a realisar tasques repetitives.[8]

Les senyes en SAS es poden publicar en diversos formats, com HTML, PDF, Excel, RTF i uns atres, utilisant el Output Delivery System (ODS), el qual va ser introduït per primera volta en 2007.[9] SAS Enterprise Guide és un interfaç gràfic d'usuari de SAS que permet realisar tasques de manera intuïtiva per mig de l'us d'opcions de point-and-clic. Este interfaç genera automàticament el còdic necessari per a manipular senyes o realisar anàlisis, la qual cosa facilita el seu us sense requerir experiència en programació SAS.[10]


La suite de software SAS conta en més de 200[11] components.[12][13] Alguns dels components SAS inclouen:[3][12][14]

  • Base SAS: Procediments bàsics i gestió de senyes.
  • SAS/STAT: Anàlisis estadístic.
  • SAS/GRAPH: Gràfics i presentació.
  • SAS/OR: Investigació operativa.
  • SAS/ETS: Econometria i anàlisis de séries temporals.
  • SAS/IML: Llenguage matricial interactiu.
  • SAS/AF: Facilitat d'aplicacions.
  • SAS/QC: Control de calitat.
  • SAS/INSIGHT: Mineria de senyes.
  • SAS/PH: Anàlisis d'ensajos clínics.
  • Enterprise Miner: Mineria de senyes.
  • Enterprise Guide: Editor de còdic basat en GUI i gestor de proyectes.
  • SAS EBI: Conjunt d'aplicacions d'inteligència empresarial.
  • SAS Grid Manager: Gestor de l'entorn de computació grid de SAS.
  • SAS CI360: Inteligència de clients.

Història

[editar | editar còdic]

Orígens

[editar | editar còdic]

El desenroll de SAS va començar en 1966, en acabant de que l'Universitat Estatal de Carolina del Nort tornara a contractar a Anthony Barr.[15] per a programar el seu software d'anàlisis de la varianza i regressió per a que funcionara en ordenadors IBM System/360.[16] El proyecte va ser finançat pels Instituts Nacionals de Salut,[17] i el seu objectiu inicial era analisar senyes agrícoles[12][18] per a millorar el rendiment de les collites.[19] Barr va ser acompanyat per l'estudiant James Goodnight, qui va desenrollar les rutines estadístiques del software, i abdós es varen convertir en líders del proyecte[15][16][20] En 1968, Barr i Goodnight varen integrar noves rutines de regressió múltiple i anàlisis d'varianza.[21][22] En 1972, despuix de publicar la primera versió de SAS, el proyecte va perdre la seua finançació.[17] Segons Goodnight, açò es va deure a que els NIH solament volien finançar proyectes en aplicacions mèdiques.[23] Goodnight va continuar ensenyant en l'universitat a canvi d'un salari d'1 dólar i accés a ordenadors centrals per a utilisar en el proyecte,[17] fins que a l'any següent va ser finançat pels Estadístics universitaris de les Estacions Experimentals del Sur.[16][23]John Sall es va unir al proyecte en 1973 i va contribuir a l'econometria, séries temporals i àlgebra matricial del software. Un atre dels primers participants, Carroll G. Perkins, va contribuir a la programació inicial de SAS. Jolayne W. Service i Jane T. Helwig varen crear la primera documentació de SAS.[21]

Les primeres versions de SAS varen rebre el nom de l'any en que es varen publicar.[24] En 1971, es va llançar la versió llimitada de SAS 71.[3][25] En eixe moment, solament s'utilisava en mainframes IBM i incloïa els principals elements de programació de SAS, com el pas DATA i els procediments més comuns del pas PROC.[24] A l'any següent, es va publicar una versió completa cridada SAS 72, que va introduir la sentència MERGE i va afegir funcions per a tractar senyes faltantes o combinar conjunts de senyes.[26] En 1976, Barr, Goodnight, Sall i Helwig varen retirar el proyecte de l'Universitat Estatal de Carolina del Nort i varen incorporar SAS a l'Institut SAS, Inc..[27]

Desenroll

[editar | editar còdic]

SAS va ser redissenyat en SAS 76 en una arquitectura oberta que permetia l'us de compiladors i procediments. En esta versió, es varen millorar les sentències INPUT i INFILE per a que pogueren llegir la majoria dels formats de senyes utilisades pels mainframes IBM. També es va introduir la generació d'informes per mig de les sentències PUT i FILE. Ademés, es va agregar la capacitat d'analisar models llineals generals[28] i es va implementar el procediment FORMAT, que permetia als desenrolladors personalisar l'apariència de les senyes.[24] En 1979, en l'arribada de SAS 79, es va afegir soport per al sistema operatiu CMS i es va introduir el procediment DATASETS. Tres anys més vesprada, en SAS 82, es va incorporar un primer llenguage de macros i es va agregar el procediment APPEND.[24]


La versió 4 de SAS presentava característiques llimitades, pero va conseguir que SAS fora més accessible. Va ser en l'arribada de la versió 5 quan es va introduir un llenguage de macros complet, subíndexs de matriu i un interfaç d'usuari interactiva a pantalla completa cridada Display Manager.[24] En 1985, SAS va ser reescrit en el llenguage de programació C. Açò va permetre l'arquitectura multivendedor de SAS, lo que significa que el software pot funcionar en UNIX, MS-DOS i Windows. Prèviament, estava escrit en PL/1, Fortran i llenguage ensamblador.[20][24]


En les décades de 1980 i 1990, SAS va llançar una série de components per a complementar Base SAS. En 1980, es va llançar SAS/GRAPH, que permet la creació de gràfics, i el component SAS/ETS, que brinda soport per a anàlisis econométricos i de séries temporals. Durant la década de 1990, es va llançar SAS/PH-Clinical, un component dissenyat específicament per a usuaris del sector farmacèutic. En 2002, l'Administració d'Aliments i Medicaments va estandardisar SAS/PH-Clinical per a les solicituts de nous fàrmacs.[20] Ademés, es varen introduir productes verticals com SAS Financial Management i SAS Human Capital Management, anteriorment coneguts com CFO Vision i HR Vision, respectivament.[29] Per un atre costat, JMP va ser desenrollat pel cofundador de SAS, John Sall, i un equip de desenrolladors per a aprofitar l'interfaç gràfic d'usuari introduïda en l'Apple Macintosh en 1984.[30] JMP es va distribuir per primera volta en 1989[30] i ha seguit llançant versions actualisades de forma contínua des de 2002. La versió més recent disponible és la de 2016[31][32][33][34][35][36][37]


La versió 6 de SAS va ser utilisada durant tota la década de 1990 i va estar disponible en una àmplia gama de sistemes operatius, com Macintosh, OS/2, Silicon Graphics i PRIMOS. A través de les versions de manteniment (dot-releases), SAS va introduir noves funcions. Des de la versió 6.06 fins a la 6.09, es va implementar un interfaç d'usuari basada en el paradigma de Windows i es va agregar soport[24] per a SQL.[38] La versió 7 va introduir el Output Delivery System (ODS) i un editor de text millorat. El ODS va ser millorat en versions posteriors. Per eixemple, en la versió 8 es varen afegir més opcions d'eixida. A mida que alvançava, el número de sistemes operatius compatibles es va reduir a UNIX, Windows i z/OS, i es va afegir el soport per a Linux.[24][39] En 1999, es varen llançar la versió 8 de SAS i SAS Enterprise Miner.[20]

Història recent

[editar | editar còdic]

En 2002, es va introduir el software Text Miner, el qual analisa senyes de text, com a correus electrònics, en busca de patrons per a aplicacions d'inteligència empresarial.[40] Dos anys despuix, en 2004, es va llançar la versió 9.0 de SAS, coneguda com "Proyecte Mercurio", i va ser dissenyada per a fer que SAS fora accessible a una gama més àmplia d'usuaris empresarials.[41][42] En esta versió, es varen agregar interfaços d'usuari personalisades basades en la funció de l'usuari, i es va establir l'interfaç d'usuari "point-and-clic" de SAS Enterprise Guide com la principal interfaç gràfic d'usuari (GUI; graphical user interface) del software.[41] En eixe mateix any, es varen millorar les funcions de gestió de les relacions en els clients (CRM; customer relationship management) en l'introducció de SAS Interaction Management.[43] En 2008, SAS va anunciar el Proyecte Unity, dissenyat per a integrar la calitat de senyes, l'integració de senyes i la gestió de senyes mestres.[44]

SAS Institute Inc. contra World Programming Ltd va ser un litigi en els desenrolladors d'una implementació competidora anomenada World Programming System. SAS va alegar que World Programming havia infringit parcialment els drets d'autor de SAS en implementar la mateixa funcionalitat. El cas va ser remés pel Tribunal Superior de Justícia del Regne Unit al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees l'11 d'agost de 2010.[45] En maig de 2012, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees va fallar a favor de World Programming, en considerar que "la funcionalitat d'un programa informàtic i el llenguage de programació no poden estar protegits per drets d'autor".[46]


En 2010, es va introduir una versió gratuïta de SAS per a estudiants.[47] Eixe mateix any, es varen llançar SAS Social Mija Analytics, una ferramenta per a la monitorisació de rets socials i l'anàlisis de sentiments.[48][49] També es va presentar SAS Rapid Predictive Modeler (RPM), que permet crear models analítics bàsics utilisant Microsoft Excel.[49][50] Ademés, en 2010, JMP 9 va introduir un nou interfaç que permet utilisar el llenguage de programació R des de JMP i un complement per a Excel.[51][52] (52). En 2011, es va llançar al mercat un dispositiu de computació d'alt rendiment en colaboració en Teradata i EMC Greenplum.[53][54] Eixe mateix any, l'empresa va llançar Enterprise Miner 7.1.[55] Entre octubre de 2013 i octubre de 2014, SAS va presentar 27 nous productes de gestió de senyes i actualisacions per a atres 160 productes existents.[56] En el SAS Global Forum de 2015, es varen anunciar varis nous productes especialisats per a diferents sectors, aixina com un nou software de formació.[57]

Dates de llançament

[editar | editar còdic]

SAS ha llançat numeroses versions des de 1972.[58] A partir de la versió 9.3, SAS/STAT va començar a tindre la seua pròpia numeració de versions.

Publicaciòn Data Comentari
72 Giner de 1972
76 Juliol de 1976
79.5 Abril de 1981
82.4 Giner de 1983
4.06 Març de 1984
5.03 Giner de 1985
6.01 Juliol de 1986 PC DOS
6.03 Març de 1988
6.06 Març de 1990
6.07 Abril de 1991
6.08 Març de 1993
6.09 Octubre de 1993
6.10 Octubre de 1994
6.11 Octubre de 1995
6.12 Novembre de 1996
7.0 Octubre de 1998
8.0 Novembre de 1999
8.1 Juliol de 2000
8.2 Març de 2001
9.0 Octubre de 2002
9.1 Decembre de 2003
9.1.3 Agost de 2004
9.2 Març de 2008 STAT 9.2
9.2M2 Abril de 2010 STAT 9.22
9.3 Juliol de 2011 STAT 9.3
9.3M2 Agost de 2012 STAT 12.1
9.4 Juliol de 2013 STAT 12.3
9.4M1 Decembre de 2013 STAT 13.1
9.4M2 Agost de 2014 STAT 13.2
9.4M3 Juliol de 2015 STAT 14.1
9.4M4 Novembre de 2016 STAT 14.2
9.4M5 Setembre de 2017 STAT 14.3
9.4M6 Novembre de 2018 STAT 15.1
9.4M7 Agost de 2020 STAT 15.2
9.4M8 Giner de 2023 STAT 15.3

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «About SAS» (en inglés). Consultat el 5 de Juliol del 2017.
  2. ↑ «SAS empowers crime fighters to crack complex cases» (en inglés). Archivat des d'el original, el 9 de juliol de 2021. Consultat el 6 de juliol del 2021.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Salkind, Neil (2010). Encyclopedia of Research Design (en Inglés). doi:10.4135/9781412961288. ISBN 9781412961271.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 a36 SAS Institute Inc. i World Programming Limited (Tribunal Superior d'Anglaterra i Gales ( Divisió de Cancelleria) 23 de juliol de 2010). (en Inglés)
  5. ↑ 5,0 5,1 Lora D., Delwiche; Slaughter, {{{nom2}}} (2012). The Little SAS Book: A Primer: a Programming Approach (en Anglés), SAS Institute, p. 6. ISBN 978-1-61290-400-9.
  6. ↑ Li (10 d'abril de 2013). Handbook of SAS DATA Step Programming (en Inglés), CRC Press, p. 149. ISBN 978-1-4665-5238-8.
  7. ↑ «A Hands-On Introduction to SAS DATA Step Programming» (en inglés). SAS Institute. Consultat el 2 d'octubre de 2013.
  8. ↑ Jyoti Bass; Madhavi Llanda, {{{nom2}}} (1 de setembre de 2007). Base Sas Programming Black Book, 2007 Ed (en Inglés), Dreamtech Press, p. 365. ISBN 978-81-7722-769-7.
  9. ↑ Clinical Medicine & Research.8
    189–190.doi:10.3121/cmr.2010.943.c-c1-04.
  10. ↑ Journal of the Royal Statistical Society, Séries A.172doi:10.1111/j.1467-985X.2009.00588_2.x.
  11. ↑ Schermerhorn, John R. (11 d'octubre de 2011). John Wiley & Sons (ed.). Exploring Management (en Inglés), p. 3. ISBN 978-0-470-87821-7.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Universitat de Califòrnia, Berkeley (ed.): «An Introduction to the SAS System» (en inglés). stat.berkeley.edu. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2013. Consultat el 4 d'octubre de 2013.
  13. ↑ «Determine what SAS Version and Components llaure available» (en inglés). NESUG. Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2018. Consultat el 13 de juliol de 2023.
  14. ↑ Sociological Methods & Research.23
    373–391.doi:10.1177/0049124195023003006.Consultat el Sociological Methods & Research.
  15. ↑ 15,0 15,1 International Statistical Review / Revue Internationale de Statistique.46
    171.ISSN 0306-7734.doi:10.2307/1402812.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Agresti, Alan; Li Meng, {{{nom2}}} (2 de novembre de 2012). Springer (ed.). Strength in Numbers: The Rising of Academic Statistics Departments in the U. S.: The Rising of Academic Statistics Departments in the U.S. (en Anglés), p. 177. ISBN 978-1-4614-3649-2.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Presented at Duke University.Consultat el 28 de setembre 2011.
  18. ↑ «[1]». Consultat el 8 d'abril de 2014 (en Inglés).
  19. ↑ «[2]». Consultat el 8 d'abril de 2014 (en Inglés).
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 «[3]». Consultat el 17 d'octubre de 2011 (en Inglés).
  21. ↑ 21,0 21,1
  22. ↑
  23. ↑ 23,0 23,1 Oral Histories of the American South.Consultat el 8 d'abril de 2014.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 24,6 24,7 «History of SAS version» (en inglés). Global Statements. Consultat el 4 d'octubre de 2013.
  25. ↑ Barr, Anthony; Goodnight, {{{nom2}}}; Howard, {{{nom3}}} (1971). Statistical analysis system (en Anglés), North Carolina State University. OCLC 5728643.
  26. ↑ Service, Jolayne (1972). A User's Guide to the Statistical Analysis System (en Inglés), North Carolina State University.
  27. ↑ The New Republic.Consultat el 3 d'octubre de 2013.
  28. ↑ Barr, Anthony; Goodnight, {{{nom2}}}; Sall, {{{nom3}}}; Helwig, {{{nom4}}} (1979). SAS Programmer's Guide (en Anglés), SAS Institute, Inc.. OCLC 4984363.
  29. ↑ «SAS history» (en inglés). SAS Institute. Consultat el 4 d'octubre de 2013.
  30. ↑ 30,0 30,1 Cox, Ian; Gaudard, {{{nom2}}}; Ramsey, {{{nom3}}}; Stephens, {{{nom4}}} (21 de decembre de 2009). Visual Six Sigma: Making Data Analysis Lligguen (en Inglés), John Wiley & Sons, p. 23. ISBN 978-0-470-50691-2.
  31. ↑ «[4]». Consultat el 4 d'octubre de 2013 (en Inglés).
  32. ↑ «[5]». Consultat el 13 d'octubre de 2011 (en Inglés).
  33. ↑ «a_Mac%2F24733 ». Consultat el 30 de decembre de 2012 (en Inglés).
  34. ↑ «[6]». Consultat el 30 de decembre de 2012 (en Inglés).
  35. ↑ «[7]». Consultat el 31 de maig de 2012 (en Inglés).
  36. ↑ «Proficiency in JMP Visualization» (en inglés). PharmaSUG 2012. Consultat el 30 de decembre de 2012.
  37. ↑ «[8]». Consultat el 31 de maig de 2012 (en Inglés).
  38. ↑ Lafler, Kirk Paul (2013). PROC SQL: Beyond the Basics Using SAS, Second Edition (en Inglés), SAS Institute. ISBN 978-1-61290-027-8.
  39. ↑ «Supported Operating Systems» (en inglés). SAS Institute. Consultat el 6 d'octubre de 2012.
  40. ↑ «[9]». Consultat el 8 d'abril de 2014 (en Inglés).
  41. ↑ 41,0 41,1 «[10]». Consultat el 17 d'octubre de 2011 (en Inglés).
  42. ↑ «[11]». Consultat el 17 d'octubre de 2011 (en Inglés).
  43. ↑ «[12]». Consultat el 17 d'octubre de 2011 (en Inglés).
  44. ↑ «[13]». Consultat el 17 d'octubre de 2011.
  45. ↑ «Reference for a preliminary ruling from High Court of Justice (Chancery Division) (England and Wales) made on 11 August 2010 – SAS Institute Inc. v World Programming Ltd» (en inglés). European Court of Justice. Consultat el 19 de maig de 2012.
  46. ↑ «The functionality of a computer program and the programming language cannot be protected by copyright» (en inglés). European Court of Justice. Consultat el 19 de maig de 2012.
  47. ↑ «[14]». Consultat el 17 d'octubre de 2011 (en Inglés).
  48. ↑ «[15]». Consultat el 4 d'octubre de 2013 (en Inglés).
  49. ↑ 49,0 49,1 «Computing Seminars: Introduction to SAS Macro Language» (en inglés). UCLA Academic Technology Services. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2013. Consultat el 4 d'octubre de 2013.
  50. ↑ «[16]». Consultat el 4 d'octubre de 2013 (en Inglés).
  51. ↑ «New Features in JMP 9» (en inglés). JMP. Archivat des d'el original, el 15 de març de 2017. Consultat el 30 de decembre de 2012.
  52. ↑ «[17]». Consultat el 31 de maig de 2012 (en Inglés).
  53. ↑ «[18]». Consultat el 4 d'octubre de 2013 (en Inglés).
  54. ↑ «SAS adds in-memory to high-performance computing» (en inglés). Ovum.
  55. ↑ «[19]». Consultat el 4 d'octubre de 2013 (en Inglés).
  56. ↑ «[20]». Consultat el 13 de novembre de 2014 (en Inglés).
  57. ↑ «[21]». Consultat el 22 de maig de 2015 (en Inglés).
  58. ↑ «[22]». Consultat el 26 d'abril de 2023 (en Inglés).

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • International Statistical Review.46
171–207.doi:10.2307/1402812.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=SAS_(software)&oldid=821126»