Inteligència empresarial

Es denomina inteligència empresarial, inteligència de negocis, inteligència comercial o BI (del anglés business intelligence), al conjunt d'estratègies, aplicacions, senyas, productes, tecnologies i arquitectura tècniques, els quals estan enfocats a l'administració i creació de coneiximent sobre el mig, a través de l'anàlisis de les senyes existents en una organisació o empresa.

Definició

El terme inteligència empresarial es referix a l'us de senyas en una empresa per a facilitar la presa de decisions. Comprén la comprensió del funcionament actual de l'empresa, be com l'anticipació d'acontenyiments futurs, en l'objectiu d'oferir coneiximents per a respalar les decisions empresarials.

Es pot definir com un conjunt d'elements, instruments i procediments per a obtindre,registrar i analisar senyes en la finalitat de transformar-los en informació útil.

Les ferramentes d'inteligència es basen en l'utilisació d'un sistema d'informació d'inteligència que es forma en distintes senyes extretes de la producció, en informació relacionada en l'empresa o els seus àmbits, i en senyes econòmiques.

Per mig de les ferramentes i tècniques ETL (de l'anglés «Extract, transform & Lloeu»), o ETC (equivalent en castellà: «extracció, transformació i càrrega»), s'extrauen les senyes de distintes fonts, es depuren i preparen (homogeneïsació de les senyes), per a després carregar-los en un almagasén de senyes.

La vida o el periodo d'èxit d'un software d'inteligència de negocis dependrà únicament de l'èxit del seu us en benefici de l'empresa; si esta empresa és capaç d'incrementar el seu nivell financer-administratiu i les seues decisions milloren l'actuació de l'empresa, el software d'inteligència de negocis seguirà present molt temps, en cas contrari serà substituït per un atre que aporte millors i més precisos resultats.

Els requisits bàsics que permeten organisar de forma òptima l'Inteligència empresarial part per dispondre d'aquelles senyes que reflectixquen degudament "tots els processos de l'empresa" i, de preferència, es troben reunits en una mateixa base de senyes, açò facilita l'accés i la monitorisació. Dispondre de ferramentes tecnològiques per a crear en autonomia tots els quadros de mando i KPIs, i finalment, el coneiximent sectorial per a saber qué analisar de forma coherent i estratègica.

Finalment, les ferramentes d'inteligència analítica possibiliten la modelació de les representacions basades en consultes per a crear un quadro de mando integral que servix de base per a la presentació d'informes.

Història

En un artícul de 1958, l'investigador de IBM Hans Peter Luhn utilisa el terme Inteligència de Negoci. Es definix l'inteligència com: «La capacitat de comprendre les interrelacions dels fets presentats de tal forma que conseguixca orientar l'acció cap a una meta desijada».

L'inteligència de negocis, tal com s'entén hui en dia, es diu que ha evolucionat des dels sistemes de respal a les decisions que es va iniciar en la década de 1960 i desenrollat a lo llarc de mediats dels anys 1980. DSS es va originar en els models per computadora, creat per a ajudar en la presa de decisions i la planificació. Des de DSS, data warehouses, sistemes d'informació eixecutiva, OLAP i inteligència de negocis varen entrar en principi centrant-se a finals dels anys 1980.

En 1989, Howard Dresner (més vesprada, un analiste de Gartner Group) va propondre la «inteligència de negocis» com un terme general per a descriure «els conceptes i métodos per a millorar la presa de decisions empresarials per mig de l'us de sistemes basats en fets de respal», no obstant esta expressió no es va popularisar fins a finals de la década dels 90.