Gottgläubig

En l'Alemània nazi, gottgläubig (lliteralment ‘creent en Deu’[1][2]) era un terme religiós nazi per a una forma de no denominacionalismo practicat per aquells alemans que havien abandonat oficialment les iglésies cristianes, pero mantenien la seua fe en Jesucristo o en un poder superior o creador diví. Estes persones es dien gottgläubige, i el terme per al moviment general era gottgläubigkeit. El terme denota a algú que encara creu en Deu, encara que sense tindre cap afiliació religiosa institucional. Els nazis no eren favorables a les institucions religioses de la seua época, sino que buscaven reviure l'edat d'or del cristianisme de sigles abans. No varen tolerar l'ateisme de cap tipo dins dels membres del NSDAP: gottgläubigkeit era una espècie de religió no organisada oficialment sancionada, equivalent a un cristià no confessional en els Estats Units. El Diccionari Filosòfic de 1943 va definir gottgläubig com: «designació oficial per a aquells que professen un tipo específic de pietat i moralitat, sense estar lligats a una denominació eclesiàstica, mentres que, no obstant, també rebugen l'irreligió i l'impiedad».[3] En el cens de 1939, el 3,5% de la població alemana es va identificar com gottgläubig.[2]
Orígens
Vore també: Kirchenkampf
En el Programa Nacionalsocialiste de 1920 del Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà (NSDAP), Adolf Hitler va mencionar per primera volta la frase «cristianisme positiu». El Partit no desijava vincular-se a una denominació cristiana en particular, sino al cristianisme en general, i buscava la llibertat de religió per a totes les denominacions «sempre que no posen en perill la seua existència ni s'oponguen als sentits morals de la raça germànica».
Quan Hitler i el NSDAP varen aplegar al poder en 1933, varen buscar afirmar el control estatal sobre les iglésies, per un costat a través del Reichskonkordat en l'Iglésia Catòlica, i la fusió forçada de la Confederació de l'Iglésia Evangèlica Alemana i l'Iglésia Protestant del Reich. Esta política va semblar haver funcionat relativament be fins a finals de 1936, quan un «empijorament gradual de les relacions» entre el Partit Nazi i les iglésies va vore el sorgiment del Kirchenaustritt («abandó de l'iglésia»).[4] Encara que no va haver una directiva oficial per a revocar la pertinença a l'iglésia, alguns membres del Partit Nazi varen escomençar a fer-ho voluntàriament i varen pressionar a atres membres per a que seguiren el seu eixemple.[4] Els que varen abandonar les iglésies varen ser designats com gottgläubige («creents en Deu»), terme reconegut oficialment pel Reichsminister d'Interior, Wilhelm Frick, el 26 de novembre de 1936. Va destacar que el terme significava una dissociació política de les iglésies, no un acte de apostasía religiosa.[4] El terme «dissident», que alguns dels que varen abandonar l'iglésia havien usat fins a ells, es va associar en ser «sense fe» (glaubenslos), mentres que la majoria d'ells emfatisava que encara creïen en Deu i, per lo tant, requerien una paraula diferent.[4]
L'ideòlec del Partit Nazi, Alfred Rosenberg, va anar el primer en deixar la seua iglésia en novembre de 1911,[5] pero durant els següents tres anys seria l'únic líder nazi destacat en fer-ho.[4] A principis de 1936, els líders de les SS Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich varen deixar de ser membres de l'Iglésia Catòlica, seguits de varis Gauleiter, inclosos Martin Mutschmann (Sajonia), Carl Röver (Weser-Ems) i Robert Heinrich Wagner (Baden).[4] A finals de 1936, especialment els membres del Partit Catòlic varen abandonar l'iglésia, seguits en 1937 per una remugada de membres del partit, principalment protestants.[4] El propi Hitler mai va repudiar la seua pertinença a l'Iglésia Catòlica;[6] en 1941, li va dir al seu general Gerhard Engel: «Ara soc com abans catòlic i sempre ho seré». No obstant, les opinions religioses d'Adolf Hitler seguixen sense estar clares pels relats contradictoris dels associats de Hitler com Otto Strasser, Martin Bormann, Joseph Goebbels i uns atres.[7]
Demografia
Les persones que es varen identificar com gottgläubig podien tindre una àmplia gama de creències religioses, inclós el cristianisme no clerical,[4] el neopaganisme germà,[4] un teisme genèric no cristià,[8] el deísmo[2] i el panteisme.[2] Estrictament parlant, a gottgläubigen ni tan sols se li va demanar que deixara de ser membre de l'iglésia, pero se li va animar encaridament a fer-ho.[9]
Per decret del Reichsminister d'Interior del 26 de novembre de 1936, este descriptor religiós va ser reconegut oficialment en els registres governamentals.[10] El cens del 17 de maig de 1939 va ser la primera volta que els ciutadans alemans varen poder registrar-se oficialment com gottgläubig. De 79,4 millons d'alemans, 2,7 millons de persones (3,5%) varen afirmar ser gottgläubig, en comparació al 94,5% que pertanyien a iglésies protestants o catòliques, 300.000 judeus (0,4%), 86.000 seguidors d'atres religions (inclosos musulmans, budistes, hindús, neopaganos i atres sectes i moviments religiosos, 0,1%) i 1,2 millons (1,5%) que no tenien fe (glaubenslos).[2][10] Paradòxicament, els alemans que vivien en àrees urbanes, a on el respal al Partit nazi era més baix, eren els més propensos a identificar-se com gottgläubig; les cinc taxes més altes es troben en Berlín (10,2%), Hamburc (7,5%), Viena (6,4%), Düsseldorf (6%) i Essen (5,3%).[11]
El terme encara apareixia esporàdicament uns anys despuix de la guerra, i va ser reconegut en el cens de 1946 dins de la Zona d'ocupació francesa, ans que desapareguera dels documents oficials.[12]
Vore també
Referències
- ↑ Steigmann-Gall, Richard (2003). The Holy Reich: Nazi Conceptions of Christianity, 1919–1945. Cambridge, UK: Cambridge University Press. pp. 218–219. ISBN 0-521-82371-4. Retrieved 27 February 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ziegler, Herbert F. (2014). Nazi Germany's New Aristocracy: The SS Leadership, 1925-1939. Princeton, New Jersey: Princeton University Press. pp. 85–87. ISBN 978-14-00-86036-4. Retrieved 23 January 2018.
- ↑ "Designació oficial per a aquells que professen la pietat i la moralitat apropiades a la seua espècie, sense estar vinculats per una denominació o iglésia, pero que rebugen la religió i l'impiedad per un atre costat". Diccionari filosòfic Edició de bojaca de Kröner. Volum 12. 1943. p. 206 .. Citat en Cornelia Schmitz-Berning, 2007, p. 281 ff.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Steigmann-Gall, 2003. p. 219
- ↑ Rosenberg va ser batejat en l'Iglésia Luterana de Sant Nicolás, Tallin, poc despuix del seu naiximent.
- ↑ Christopher Hitchens (22 December 2007). "Hitchens on Hitler". Retrieved 24 January 2018 – via YouTube.
- ↑ Toland, John (1992). Adolf Hitler: The Definitive Biography. New York: Anchor Publishing. p. 507. ISBN 978-0385420532.
- ↑ Hans-Adolph Jacobsen, Arthur L. Smith Jr. , The Nazi Party and the German Foreign Office, Routledge, 2012, page 157.
- ↑ Steigmann-Gall, p. 221–222.
- ↑ 10,0 10,1 Gailus, Manfred; Nolzen, Armin (2011). Zerstrittene "Volksgemeinschaft": Glaube, Konfession und Religion im Nationalsozialismus (en alemà). Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht. pp. 195–196. ISBN 9783647300290. Retrieved 24 January 2018.
- ↑ Steigmann-Gall, p. 222.
- ↑ Albert Zink: El Palatinado en el Rin. Speyer 1952, Volum D, Quadro 19 p. 263 f, distribució de denominacions en el districte administratiu posterior del Palatinado en el cens del 26 de giner de 1946: en els districtes urbans i rurals, cada u tenia números de tres dígits de "Gottgläubigen", en conjunt 8.300 dels 931.640 habitants (vore el quadro 6 p. 259 f per al total) en el Palatinado. Compare també el text del Heimatjahrbuch Vulkaneifel (quarto últim paràgraf) sobre el cens de 1946 en Jünkerath, Zona d'Ocupació Francesa. Inclús en 1950, les estadístiques religioses en "creents en Deu" apareixen esporàdicament, per eixemple en Kamen, vore en wiki-de.genealogy.net o en Hameln, en: Erich Keyser, Deutsches Städtebuch, Band Niedersächsisches Städtebuch (Stuttgart 1952), p. 168
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gottgläubig» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.