Gordon Allport

Archiu:Gordon Allport.gif

Gordon Allport

Gordon Willard Allport (Montezuma, Indiana, 11 de novembre de 1897-Cambridge, Massachusetts, 9 d'octubre de 1967) va ser un sicòlec nortamericà, un dels primers sicòlecs dedicats a l'estudi de la personalitat i a sovint se li considera com un dels fundadors representatius de la psicologia de la personalitat. Va contribuir a la formació de l'Escala de Valors i va rebujar tant l'enfocament psicoanalítico de la personalitat, del com pensava que moltes voltes era excessiva i profundament interpretatiu, com l'enfocament conductista, del que pensava que no ho era lo suficient. Va posar émfasis en el caràcter únic de cada individu, i l'importància del context present, en contraposició a l'història passada, per a entendre la personalitat.

Allport va tindre una influència profunda i duradora en el camp de la psicologia, inclús encara que el seu treball se cite menys que el d'atres figures més conegudes. Part de la seua influència derivava de la seua habilitat per a abordar i conceptualizar extensament temes importants i interessants (p.ej. rumor, prejuí, religió, peculiaritats). Una atra part de la seua influència ve de l'impressió profunda i duradora que va deixar en els seus alumnes durant la seua llarga carrera com a professor, molts dels quals varen aplegar a tindre importants carreres en psicologia. Entre els seus alumnes es trobaven Jerome S. Bruner, Anthony Greenwald, Stanley Milgram, Lligc Carter, Claudio Taronger, Thomas Pettigrew i M. Brewster Smith. El seu germà Floyd Henry Allport, va ser professor de psicologia social i psicologia política en l'Escola Maxwell de Ciutadania i Assunts Públics de l'Universitat de Syracuse (en Syracuse, Nova York, EE. UU.) des de 1924 fins a 1956, i professor invitat en l'Universitat de Califòrnia, Berkeley. Un estudi titulat Revisió de la Psicologia General, publicat en 2002, va situar a Allport en el posat número 11 com a sicòlec més citat de el XX.

Biografia

Allport va nàixer en Montezuma, Indiana, el més jove dels quatre fills de John Edwards i Nellie Edith (Wise) Allport. Quan Gordon tenia 6 anys, la família s'havia mudat moltes voltes i finalment es va establir en Ohio. Va fer l'educació primària en coleges públics de Cleveland, Ohio, a on la seua família es va instalar quan tenia sis anys. El seu pare era un mege rural que tenia la consulta i hospital en la casa familiar. A causa de les instalacions inadequades que hi havia en els hospitals d'eixa época, el pare de Allport va convertir la seua casa en un hospital improvisat, en el que residien tant pacients com a enfermeres. Gordon Allport i els seus germans varen créixer rodejats pels pacients del seu pare, les enfermeres, i material quirúrgic, i a sovint, tant ell com els seus germans ajudaven al seu pare en la clínica. Allport relatava que "Atendre l'oficina, llavar pots i tractar en pacients varen ser factors importants del meu entrenament primerenc" (p. 172). Durant este temps, al pare de Allport se li va utilisar com a propaganda en un artícul de Samuel Hopkins Adams en la revista Revista Collier sobre cures medicinals fraudulentes, més tarde ho varen reeditar com el llibre The Great American Fraud: Articles on the Nostrum Evil and Quackery. Mentres gran part del llibre està en focado a gran escala, publicitaba en gran medida la medicina patentada disponible en el canvi de sigle, l'autor sosté que Allport "mai haguera pogut encarnar este artícul si no fòra pels esforços de certs facultatius de Cleveland." Allport va ser criticat per diagnosticar i tractar als adictes de morfina per correu, simplement en cartes, en lloc de citar-los en persona. Despuix de rebre una carta d'Adams detallant la seua falsa dolència, Allport li va contestar per correu, diagnosticant a Adams com a adicte a la morfina i li va enviar la dosis de el "Sistema del Dr. J. Edward Allport", destinat a curar als adictes a la morfina. Anàlisis en la medicina varen revelar que el seu ingredient actiu no era res més que morfina adicional, empaquetada en una botella de whiskey rosat "per a mesclar en la morfina, quan baixara el nivell". Adams es va referir a Allport com "un curandero que pretén ser mèdic, i que resulta "no menys canalla" i "molt més perillós inclús" que atres venedors ambulants fraudulents que curen adiccions, mencionats anteriorment en el llibre.

La mare de Allport era una professora de colege, que es va esforçar en fomentar els seus valors de desenroll intelectual i religió. Un dels biógrafs de Allport afirma que "va créixer no només en la religió protestant sino també en l'ètica de treball protestant, que dominava en la seua casa". El pare de Allport, que era escocés, compartia esta perspectiva, i treballava segons la seua pròpia filosofia "Si totes les persones treballaren tan durament com poden i reberen solament una mínima finançació per a les seues necessitats familiars, llavors hi hauria suficient riquea en el món."

Els biógrafs descriuen a Allport com un chic tímit i estudiós que va tindre una chiquea prou aïllada. Com a adolescent, Allport va desenrollar i va dirigir el seu propi negoci d'impressió mentres treballava com a editor del periòdic de l'institut. En 1915, es va graduar segon de la seua classe en l'Institut Glenville a l'edat de díhuit. Va conseguir una beca que li va permetre accedir a l'Universitat d'Harvard, a on un dels seus germans majors, Floyd Henry Allport, va fer el seu Ph.D. en Psicologia.

Mudar-se a Harvard va ser una dura transició per a Allport perque els valors morals i el clima eren molt distints dels que hi havia en la seua casa. Aixina i tot, va conseguir el seu diplomar A.B. en Filosofia i Economia (no psicologia) en 1919. El seu interés en la convergència de la psicologia social i la psicologia de la personalitat era evident en l'us del seu temps lliure en servici social en Harvard: Duent un club de chics en Boston, visitant per a la Societat de la Família, servir com a agent de vigilància voluntari, buscar cases als treballadors de guerra, i ajudant als estudiants estrangers.

Més alvance va viajar a la Robert College en Estambul, Turquia, a on va ensenyar economia i filosofia durant un any, abans de retornar a Harvard per a seguir el seu Doctorat en psicologia en 1920 (ademés d'alemà, Allport va parlar un grec modern relativament fluït durant la seua vida). La seua primera publicació, Personality Traits: Their Classification and Measurement (Traces de Personalitat: La seua Classificació i Medició) en 1921, va tindre de coautor al seu germà major, Floyd Henry Allport, qui es va convertir en un sicòlec social important. Allport va obtindre el seu master en 1921, estudiant baix la tutela d'Herbert Langfeld, i després el seu Doctorat en 1922, mentres prenia una classe en Hugo Münsterberg abans de la mort d'este en 1916.

Entre 1921 i 1937, Allport va ser una de les principals figures del moviment, junt a Henry A. Murray i Kurt Lewin, en promoure a la personalitat com a categoria central d'investigació en la psicologia nortamericana.

Harvard llavors va concedir a Allport una codiciada beca, la Sheldon Travelling Fellowship-- "un segon amanecer intelectual," com ho va descriure més tart. Va passar el seu primer any Sheldon estudiant en la nova escola Gestalt-- la qual li fascinava -- en Berlín i Hamburc, Alemània; i després el segon any en l'Universitat de Cambridge.

Va impartir classes en l'Universitat d'Harvard des de 1930 fins a 1967, tornant-se famós per la seua teoria de la personalitat, la qual s'enfoca sobre l'adult en sí mateixa més que en la chiquea o les experiències i emocions infantils, plasmant açò en llibres com Personality de 1937. En la seua obra The Nature of Prejudice de 1954, fa importants contribucions a l'anàlisis del prejuí.

Teoria de les traces de Allport

Artícul principal → Teoria de les traces.

Allport va contribuir a la teoria de les traces de la personalitat, i se li coneix com a sicòlec «de les traces». Es va opondre a l'idea de que les persones poden classificar-se segons un chicotet número de dimensions de traces, argumentant que cada persona és única i es distinguix per traces particulars. En la seua obra, Conceptes de traça i personalitat (1927), Allport afirma que les traces són «hàbits dotats de significat social» i es tornen molt predibles, les traces són una unitat de la personalitat. Allport va emfatisar que la personalitat d'un individu és lo més singular d'una persona.

Un dels seus primers proyectes va ser revisar el diccionari i localisar tots els térmens que, en la seua opinió, podien descriure a una persona. A partir d'ahí, va elaborar una llista de 4.500 paraules similars a traces. Va organisar estes paraules en tres nivells de traces. Açò és similar a la hipòtesis lèxica fonamental de Goldberg, o l'hipòtesis de que els sers humans desenrollen térmens genèrics d'ampli us per a les diferències individuals en les seues interaccions diàries a lo llarc del temps.

La jerarquia de traces en tres nivells de Allport són:

1. 'Traça cardinal' - Estes traces són poc freqüents, pero és la traça que domina i dona forma al comportament d'una persona. Eixercixen una poderosa influència sobre el comportament que es convertix en aspectes de l'identitat d'una persona. Són les passions/obsessiones dominants, com la necessitat de diners, fama, etc.

2. 'Traça central' - Estes traces són característiques generals que es troben en cert grau en totes les persones. Són els elements bàsics que conformen la major part del nostre comportament, encara que no són tan marejants com les traces cardinals. Influïxen en el comportament, pero no ho determinen. Un eixemple de traça central seria l'honestitat.

3. ' Traça secundària' - Estes traces es troben en el nivell inferior de la jerarquia i no són tan evidents com les traces centrals (menys influents). Les traces secundàries són característiques que només es veuen en determinades circumstàncies (com els gusts particulars que pot conéixer un amic molt propenc). Deuen incloure's per a oferir una image completa de la complexitat humana.

En general, la jerarquia de traces en tres nivells de Allport proporciona un marc per a comprendre els distints nivells de traces que conformen colectivament la personalitat d'un individu.

Autonomia funcional dels motius

Allport va ser un dels primers investigadors en establir una distinció entre Motive i Impuls. Va sugerir que una pulsión es forma com a reacció a un motiu, que pot superar al motiu com a raó d'un comportament. La pulsión es torna llavors autònoma i distinta del motiu, tant si este era instint com si era una atra cosa. L'idea de que les pulsiones poden independisar-se dels motius originals d'un determinat comportament es coneix com "autonomia funcional".

Allport posa l'eixemple d'un home que busca perfeccionar la seua tasca o ofici. El seu motiu original pot ser un sentiment d'inferioritat arraïlat en la seua infància, pero la seua diligència en el treball i el motiu que adquirix, més tart, és la necessitat de descollar en la professió elegida, que es convertix en l'impuls de l'home. Allport diu que la teoria:

... evita l'absurt de considerar l'energia de la vida ara, en el present, com si d'algun modo consistira en formes arcaiques primitives (instints, reflexos prepotents o l'Aneu mai canviant). L'aprenentage crea nous sistemes d'interessos, de la mateixa manera que noves capacitats i habilitats. En cada etapa del desenroll, estos interessos són sempre contemporàneus; lo que impulsa, impulsa ara.

El desenroll del Proprium

1. Sentit de el "yo" corporal (primer any)

Es percep quan els bebés poden comprendre's a sí mateixos a través de les sensacions i averiguar lo que els constituïx i lo que no.

2. Sentit d'identitat pròpia (segon any)

Encara que la comprensió de quí són per tindre un significat en el seu nom té. Açò pugues llavors donar-los un sentit de cóm són i lo que això pot significar socialment.

3. Sentit de l'autoestima (tercer any)

En tindre un sentit de quí són en esta etapa, volen tindre una forma d'independència que puga alluntar-se de la supervisió dels adults.

4. Sentit de autoextensión (Quart any)

En esta etapa, el chiquet pot vore el seu cos i estendre's fins als joguets. Les paraules que semblen enunciar-se en la seua ment són les meues.

5. Sorgiment de la autoimagen (quarto a sext any)

Sembla haver una consciència del yo bo i del yo mal per part dels chiquets que pot fer sorgir lo que esperen que els demés esperen d'ells. En esta etapa, es plantegen certs objectius que veuen per a sí mateixos.

6. Emergència del yo com coper racional (sext a duodècim any)

En esta etapa, es pren consciència de que els pensaments poden ajudar a resoldre problemes en els que tendixen a pensar molt sobre el seu pensament.

7. Sorgiment de l'esforç procreador (duodècim any fins a l'adolescència)

En esta etapa, es creu que es construïxen metes futures per a donar un sentit a la pròpia vida. Allport considerava que una persona sana crea problemes en plantejar-se metes futures que en molts casos poden vore's com a inalcançables. Este sentit de crear estes metes a llarc determini s'establix per a diferenciar-se d'atres etapes i inclús de tindre una personalitat sana o malalta.

8. Sorgiment del yo com a coneixedor (edat adulta)

En esta etapa final, el yo es veu com un coneixedor que pot ser conscient de les atres sèt funcions pròpies i superar-les. Quan s'ha passat per totes les etapes, sembla utilisar vàries o inclús totes en les tasques i experiències quotidianes.

Obres de la seua autoria

• Studies in expressive movement (with Vernon, P. I.) (1933) New York: Macmillan.
• Attitudes, in A Handbook of Social Psychology, ed. C. Murchison, (1935). Worcester, MA: Clark University Press, 789–844.
• Personality: A psychological interpretation. (1937) New York: Holt, Rinehart, & Winston.
• The Individual and His Religion: A Psychological Interpretation. Oxford, England: Macmillan, 1950.
• Letters from Jenny. (1965) New York: Harcourt Brace Jovanovich.
• Becoming: Basic Considerations for a Psychology of Personality. (1955). New Haven: Yale University Press. ISBN 0-300-00264-5
• The Nature of Prejudice. (1954; 1979). Reading, MA : Addison-Wesley Pub. Co. ISBN 0-201-00178-0
• The Nature of Personality: Selected Papers. (1950; 1975). Westport, CN : Greenwood Press. ISBN 0-8371-7432-5
• The Person in Psychology (1968). Boston: Beacon Press
• The Psychologist's Frame of Reference (1940). Classics in the History of Psychology -- Allport (1940)
• Pattern and Growth in Personality. (1961). Harcourt College Pub. ISBN 0-03-010810-1
• Personality & social encounter. (1960). Boston: Beacon Press.
• Psychology of Rumor [with Leo Postman] (1947).