Gorc de Bellvis
El Gorc de Bellvis (denominades modernament gorc CBC de Camilo Bellvis Calatayud) és una gorc express domèstica que la seua palesa espanyola, registrada en 1919,[1] va ser la primera del món.[2] El gorc a pressió va ser patentada pel saragossà José Álix Martínez i posteriorment cedida a Camilo Bellvis Calatayut.[3] Les seues característiques noves eren la portabilitat, les versions anteriors eren gorcs que difícilment podien existir en una cuina domèstica pel seu pes i dimensió.
Història
En 1679 el físic francés Denis Papin dissenya un digestor a vapor en l'objecte de millorar el rendiment de certs processos dins de l'indústria cárnica.[4] Les paleses nortamericanes en 1902 sobre els primers gorcs a pressió es consideren «olles de conservació» amprat en l'elaboració de conserves. Els gorcs a pressió eren de gran tamany, generalment fixes al sol, i es pensen com a servici per a grans menjadors. En l'any 1919 el saragossà José Álix Martinez presenta un disseny innovador de gorc a pressió portàtil, i de reduïdes dimensions. El mateix José Alix la definix com: «Gorc Express». Este nou gorc a pressió es convertix per primera volta en un objecte domèstic. Des del prototip realisat en 1917 va millorant el disseny en successives etapes. La comercialisació es realisa personalment per José i la venda del gorc es veu acompanyada d'un folletí de 360 receptes elaborades per ell mateixa. La palesa és cedida en 1925 al valencià Camilo Bellvis Calatayut (1888 - 1960),[5] Bellvis Calatayut patenta l'invent, de nou, com a Gorc express. Despuix de molts anys, en la primavera de 2009 el Tribunal Superior de Justícia d'Aragó dicta sentència que el verdader inventor és José Álix. No obstant el Gorc de Bellvis contabilisa tres millons d'unitats venudes abans de desaparéixer a mitan dels anys huitanta.
En 1938 l'alemà Alfred Vischler presenta en Nova York el primer gorc a pressió nortamericana autènticament domèstica denominada "Flex-Seal Speed Cooker". En eixa época els models del Gorc de Bellvis presentaven una funcionalitat i unes prestacions de pressió superiors a les de A. Vischler, podent alcançar fins a les dos atmòsfera de pressió. La producció de Bellvis se circumscriu a Aragó i Catalunya, les seues vendes es resenten quan en 1965 entren en el mercat atres models espanyols. Bellvis crea l'empresa CBC (del seu fundador Camilo Bellvis Calatayud) en 1915 i es dedica a la producció de vàlvules de tancament i precisió. Gorcs de gran tamany es varen amprar per les tropes espanyoles en les campanyes espanyoles en Marroc.[5] La companyia existix en l'actualitat. Es va fer famós el llibre adaptat de l'escrit per José Álix i que es titula «360 fòrmules de cuina Per a guisar en la "gorc expres"» que el propi Camilo Bellvis Calatayut publica la seua primera edició en Saragossa, 1924
Característiques
El hermetisme del tancament es feya en una peça de cartó que l'us del gorc acabava per consolidar fins a proporcionar característiques de pressió propenques a les dos atmòsfera i mija en el seu interior. Este tancament característic dels gorcs Bellvis va tindre alguns emuladors en l'indústria, un cas és el de la palesa francesa SEB de Magefesa. Se solien vendre en hornillos específics que permetien aforrar energia. Des de 1933 es varen construir gorcs esmaltadas i en 1968 ya es confeccionaven d'acer inoxidable.
Vore també
Referències
- ↑ José Álix Martinez, registre de paléss nº 71.143
- ↑ M. Xaló Corominas, «La veritat sobre l'autoria de la fregona», El «Heralt d'Aragó», 6 d'abril de 2008
- ↑ Francisco Abad Alegria, (2009), «Llínees mestres de la gastronomia i la culinària espanyoles (sigle XX)», Madrit, Ed. Trea, pp:144-148
- ↑ «Public health», Volume 18, «Society of Community Medicine, Society of Medical Officers of Health», Incorporated Society of Medical Officers Health
- ↑ 5,0 5,1 «Evolució. Una retrospectiva del producte industrial i l'empresa en Aragó Lliure 2001», Govern d'Aragó, publicacions
- Este artícul conté una traducció derivada de «Olla de Bellvis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.