Digestor a vapor
El digestor a vapor (denominat també marmita de Papin) servix per a sometre una substància o sistema a una pressió elevada. Consistix en la seua versió més simple en una espècie de got de bronze de parets molt grosses en un tap en la seua part superior i que pot fixar-se en un tornell, i en la que hi ha una vàlvula de seguritat. El seu nom es deu al físic francés Denis Papin que ho va dissenyar per primera volta en l'any 1679.[1] Es considera el precursor de la moderna gorc a pressió domèstica, i del autoclau.[2]
Història
Denis Papin va fer el primer disseny de la marmita en l'objecte d'estudiar els efectes de la producció de vapor en recipients tancats. En ella es podien obtindre grans pressions (fins a de 5 o 6 atmòsfera), i donar als líquits una temperatura superior al seu punt d'ebullició. Una de les motivacions inicials d'este aparat va ser el d'elaborar una forma efectiva de separar el greix i carn dels ossos (finalment polvorisats) en les sobres de l'indústria cárnica. El primer en comercialisar la marmita de Papin va ser Thomas Savery en l'any 1699, anteriorment va ser presentat a la Royal Society of England (llavors Isaac Newton era el president).[1]
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Digestor a vapor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.