Golf de Veneçola
El golf de Veneçola és un accidente geogràfic ubicat en la part meridional del mar Carib, en el nort d'Amèrica del Sur entre les penínsules de Paraguaná i de La Guajira, les aigües de la qual i costes pertanyen a Veneçola i Colòmbia. Està conectat en el llac de Maracaibo per mig d'un canal de navegació. cal destacar que es considera l'archipèlec Els Monges com la frontera imaginària entre el mar Carib i dit cos d'aigua.
Toponímia
[editar | editar còdic]Les primeres exploracions per part dels europeus es varen portar a terme a partir de 1499, quan una expedició comandada per Alonso d'Ojeda i Juan de la Cosa, acompanyats per Américo Vespucio, va explorar les costes del golf recopilant senyes i donant noms a les terres recent descobertes; dita expedició va aplegar al golf després de passar per les Antilles neerlandeses i la península de Paraguaná en sentit este-oest.[1]
El 8 de juny de 1501 els reis espanyols varen otorgar una capitulació a Alonso d'Ojeda per a la creació de la província de Coquivacoa, primera en Terra Ferma, i de la qual seria nomenat cinc dies més tarde governador.[2] Aparentment el nom va ser aplicat per Ojeda a la península de la Guajira, que erròneament va considerar una illa.[3] Posteriorment el nom s'ha aplicat per a designar al llac de Maracaibo en alguns documents i mapes històrics, va ser adoptat per una parròquia de la ciutat de Maracaibo i és freqüent en algunes referències culturals pròpies d'esta ciutat. De fet, un atre nom en el que s'han referit al golf és en el de Maracaibo.[4]
En 1601 el croniste espanyol Antonio d'Herrera relata molt breument l'expedició d'Alonso d'Ojeda, i menciona que va aplegar per primera volta al Golf de Veneçola, del com sugerix que originalment es dia Coquivacoa, sense donar majors explicacions.[5] El nom de Golf de Veneçola preval en atres documents històrics com el «Diccionari històric Geogràfic de l'Amèrica Meridional» del jesuïta Giandomenico Coleti, de 1771.
Una atra referència de 1829 afirma que l'explorador espanyol Alonso d'Ojeda ho va cridar Golf de Venècia perque en entrar al llac de Maracaibo va vore les construccions de palafitos dels indígenes i se li varen assemblar a les construccions de Venècia en Itàlia. L'historiador espanyol Fra Pedro Simón, dia que l'orige del nom Veneçola venia del nom Venècia en el que Ojeda havia batejat el golf i que despuix va ser utilisat per a tota la nació. Pero l'historiador veneçolà Arístides Rojas diferix d'eixa opinió, segons ell Veneçola va començar a usar-se 30 anys despuix del descobriment del golf per part d'Ojeda; també A. Rojas crida al Golf "de Chichivacoa".[6] Rojas també comenta que l'utilisació de Veneçola va començar en l'arribada de la Companyia dels Welser i Ambrosio Alfinger en l'época de la conquista.[6] El nom alemà Klein-Venedig (textualment "Menuda Venècia") apareix en mapes i documents alemans d'eixa época.[7][8]
Geologia
[editar | editar còdic]El golf de Veneçola és adjacent a la conca hidrogràfica de Maracaibo. Dita conca ha tingut una història estructural en la que ha predominat la formació del continent (epirogénesis) provocada pel llent desplaçament de la corfa terrestre en la zona i la posterior sedimentación causada per torrentades. La epirogénesis ha causat que es forme un bloc occidental relativament estable i un d'oriental decreixent i que sofrix d'erosió. La combinació de processos estructurals i sedimentarios varen donar peu a que es formaren depòsits de petròleu i gas entre els periodos del Cretáceo i l'Eoceno. No obstant, el golf es va formar entre el Mioceno i el Plioceno.[9]
El golf de Veneçola es troba sobre la placa suramericana, al nort, relativament prop d'a on choca dita placa en la del Carib. Les profunditats del llac van des dels 15 als 60 metros i en atres àrees entre 20 i 40 metros.[9]
D'acort a un estudi de l'Universitat Tècnica de Berlín, dirigit pel professor B. Theilen-Willige, la costa veneçolana presenta risc de tsunami en vàries zones incloent el golf de Veneçola i el llac de Maracaibo que podrien ser provocats per remugades i solsides submarines.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]- Política de Veneçola
- Cos d'aigua
- Golf
- Oceà
- Àrees Baix Règim d'Administració Especial
- Afonament del Monagas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ PDVSA-Intevep. «Campos Petrolífers de Veneçola: Golf de Veneçola». Consultat el 14 de novembre de 2010.
- ↑ Guevara Baro, Manuel. «Veneçola en el temps: Cronologia des de la conquista fins a la fundació de la república». Consultat el 15 de novembre de 2010.
- ↑ Les raïls de la memòria: Amèrica Llatina, ahir i hui: Quint Trobe Debat. Pág. 221. Editor: Pilar García Jordan. Editor: Edicions Universitat Barcelona, 1996. ISBN 8447514943, 9788447514946
- ↑ Atles Físic i Polític de la República de Veneçola publicat en 1840 per Agustín Codazzi.
- ↑ (1601) Història General dels Fets dels Castellanos en les Illes i Terra ferma de la mar Oceano, Madrit: Imprenta Real, p. 148. Textualment: "I aplegats al Golf de Veneçuela, que es llamaua Coquibocoa, que va descobrir Alonso d'Ojeda." pag. 148
- ↑ 6,0 6,1 Rojas (1891). Estudis històrics: orígens veneçolans, Imprenta i Litografia del Govern Nacional. «Pág. 51»
- ↑ Moses, Bernard (1914), "The Welser Company in Veneçola", en The Spanish Dependencies in South America: An Introduction to the History of Their Civilisation Vol. 1, New York: Harper & Brothers
- ↑ Faust - Eine deutsche Legende, Maus, Verlag Meyster, 1980
- ↑ 9,0 9,1 G. R. Coronel. 7th World Petroleum Congress (ed.): «Geological Outline of the Gulf of Veneçola (índex geològic del golf de Veneçola)» (en anglés). Consultat el 15 de novembre de 2010.
- ↑ B. Theilen-Willige. Technical University of Berlin Institute of Applied Geosciences, Department of Hydrogeology and Bureau of Applied Geoscientific Remote Sensing (BAGF) Birkenweg, Stockach, Germany (ed.): «TSUNAMI HAZARD IN NORTHERN VENEÇOLA Vol. 25, No. 3 (Risc de Tsunami en el Nort de Veneçola)» (en anglés). Consultat el 15 de novembre de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Golfo de Venezuela» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.