Gnawa

Gnawa

Gnawa (en àrap, قناوة), transcrito també com gnaua, gnaoua, guenaua, etc., és el nom que reben en Marroc els membres d'una série de confraries místiques musulmanes caracterisades pel seu orige subsaharià i per l'us de vores, danses i rituals sincréticos com a mijos per a aplegar al trance. La paraula gnawa és plural, i el seu singular és gnawi. El 2019 les pràctiques gnawa varen ser inscrites en la LlistaRepresentativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

El terme es referix també a l'estil musical de reminiscència subsaharianes practicat per estes confraries o per músics que s'inspiren en elles. És un dels gèneros principals del folklore de Marroc.

Etimologia

Habitualment sol dir-se que gnawi procedix de la paraula Guinea, per ser esta regió del Àfrica occidental el lloc de procedència dels primers gnawa. En realitat, abdós térmens procedixen de ignawen, plural de ignaw, que en la llengua tamazight de la regió del Els seus, en el sur de Marroc, significa "mut". Els bereberes de l'Els seus es referien d'esta manera als esclaus negres a causa de que estos parlaven idiomes incomprensibles per a ells. El terme va passar a la llengua àrap coloquial del Magreb i Al-Ándalus com a modo de designar en general als negres, i també es va utilisar per a referir-se a la regió de la que procedien els esclaus que aplegaven a Marroc.

Història

Els gnawa són cançons dels esclaus que els governants àraps i bereberes de Marroc, varen trobar en diferents regions de l'Àfrica occidental en destí als seus eixèrcits i a la construcció de ciutats i fortalees. Una llegenda atribuïx al sultà Ahmad Al-Mansur Ad-Dahbi la captura i trasllat a Marroc dels antepassats dels gnawa despuix de la conquista del imperi songhai en 1591, pero lo cert és que el tràfic d'esclaus a través del Sahara existia des de sigles arrere, i els gnawa tenen antepassats de procedències diverses, com ho demostra el vocabulari d'orige subsaharià que conserven en les seues vores. La formació dels gnawa és un procés que es dona a lo llarc de varis sigles: no procedixen d'un contingent determinat d'esclaus.

Els gnawa són arabohablantes, en uns països en els que coexistix l'àrap en vàries llengües bereberes. Segons els propis gnawa, fins a fa unes décades encara existien entre ells els qui eren capaces de parlar la llengua dels seus antepassats esclaus. Les seues vores contenen gran número de paraules i expressions no àraps, que han segut identificades pels estudiosos com a pertanyents a diferents llengües africanes, com l'hausa. Entre estes paraules hi ha algunes que fan referència a les ètnia o llocs d'orige dels gnawa, com bambara (referit a esta llengua africana), hawsa (hausa), Tinbuktu (Tombuctú), madanika (mandinka), fulan (fulani), etc.

La paraula bambara, que a voltes usen en preferència per a designar la llengua dels seus antepassats, dona nom també a un tipo de vora en particular, en el que la presència de paraules africanes és major que en cançons d'un atre tipo.

Rituals i música

Els gnawa practiquen el trance hipnòtic per mig d'una música de raïls subsaharianes i uns balls que invoquen als morabitos o sants

Els instruments utilisats són el guembri o hajhuj, un instrument de tres cordes i sò de baix, el tbel o tambor, que es toca en ajuda d'un pal curve, i les qraqeb, unes característiques castañueles de metal. La música és molt rítmica i es caracterisa per una vora dialogada en el que una veu principal realisa invocacions i és resposta pel cor, sobre una melodia senzilla de guembri acompanyat pels instruments de percussió i palmes. Els balls són també molt rítmics. Els participants solen moure el cap descrivint círculs, moviment que es contagia al restant del cos: donen llavors tornades sobre sí mateixos, al modo dels derviches, a l'hora que es posen en cuclillas i seguixen girant; d'esta manera, apleguen a entrar en trance.

Els gnawa duen també uns paraments particulars, la principal característica dels quals són els elements decoratius a pur de closques de cauri.

La música gnawa s'ha internacionalizado gràcies a músics occidentals com Bill Laswell, Adam Rudolph o Randy Weston, que l'han inclós en les seues composicions. Derivat d'este interés exterior, la producció musical dels gnawa ha conegut des de l'última década de el XX reelaboraciones i fusions destinades a un públic més ampli i ya alluntades de lo místic-religiós, de la mà d'artistes com Abdellah Boulkhair El Gourd, que organisa grans espectàculs per a turistes, o el grup francés Gnawa Diffusion.

Vore també

• Festival de Gnaua i Músiques del Món de Esauira

Bibliografia

• Jordi Aguadé, "Sobre els gnawa i el seu orige", Estudis de Dialectologia Norteafricà i Andalusí, núm. 4, 1999.

Enllaços externs

• Onirogenia: el chamanisme gnawa