Anar al contingut

Glyptemys muhlenbergii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
tortuga de pantà (Glyptemys muhlenbergii)


La tortuga de pantà (Glyptemys muhlenbergii) és una tortuga semiacuática endèmica del este dels Estats Units. Es va descriure científicament per primera volta en 1801 despuix d'un cens en Pennsilvània en el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. És la turtuga nortamericana més menuda, en una llongitut de 10 cm. quan ha creixcut completament. Encara que la tortuga de pantà és similar en aparència a la tortuga pintada i a la motejada, el seu parent vivent més propenc és un sol una miqueta més gran que el galápago de bosc. La tortuga de pantà pot trobar-se des de nort de Vermont, el sur de Geòrgia i l'oest d'Ohio. Són diürnes i reservades, passen la major part del seu temps enterrades en fanc i –durant els mesos d'hivern– en hibernación. La tortuga de pantà és omnívora, alimentant-se principalment d'invertebrats menuts.

Les tortugues de pantà adult pesen 110 grams en promig. Les seues pells i closques típicament són marró obscur, en una taca taronja distintiva en cada costat del coll. Ya que es consideren amenaçades a nivell federal, estan protegides baix l'Acta de les Espècies en Perill dels Estats Units. Les plantes invasivas i desenroll humà han erradicat gran part de l'hàbitat de la tortuga, reduint els seus números substancialment. La demanda de la tortuga de pantà és alta en el mercat negre de mascotes, parcialment pel seu chicotet tamany i característiques úniques. Varis proyectes privats han segut mampresos en un esforç per a revertir la disminució en la població de la tortuga.

La tortuga té un índex de reproducció baix; les femelles depositen una posada d'ous a l'any, en un promig de 3 ous cada una. Els jóvens tendixen a créixer ràpit, alcançant la madurea sexual entre els 4 i 10 anys d'edat. Les tortugues de pantà viuen per un promig de 20 a 30 anys la naturalea. Des de 1973, el zoològic del Bronx ha reproduït exitosamente tortugues de pantà en captiveri.

Taxonomia

[editar | editar còdic]
Dos dibuixos d'una tortuga de pantà que mostren tant la closca com el plastron (part inferior). Esta és marró i negra llevat pel punt lluent en el costat del seu coll.

La tortuga de pantà va ser notada en el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

per Gotthilf Heinrich Ernst Muhlenberg, un botànic autodidacta i clerc. Muhlenberg, qui va nomenar més de 150 espècies de plantes nortamericanes, estava realisant un cens de la flora del Comtat de Lancaster, Pennsilvània, quan va descobrir a la menuda tortuga. En 1801, Johann David Schoepff va nomenar al descobriment de Muhlenberg Testudo muhlenbergii.[1][2]

En 1829, Richard Harlan renombró a la tortuga Emys muhlenbergii. L'espècie va ser subsecuentemente renombrada com Calemys muhlenbergii per Louis Agassiz en 1857, i com Clemmys muhlenbergii per Henry Watson Fowler en 1906.[3] La sinonímia inclou Emys biguttata, nomenada en 1824 per Thomas Say en base en una tortuga de la proximitat de Filadèlfia, i Clemmys nuchalis, descrita per Dunn en 1917 propenc a Linville, North Carolina.[4] Hui existixen varis noms per a la tortuga de pantà, incloent tortuga del fango, de ciènaga i cap groc.[5]


El nom del gènero va ser canviat a Glyptemys en 2001. La tortuga de pantà i el galápago de bosc, Glyptemys insculpta, havien segut incloses en el gènero Clemmys fins a llavors, el qual també incloïa a les tortugues motejades (C. guttata) i al galápago occidental (C. marmorata).[6] La seqüenciació de nucleòtits i anàlisis de DNA ribosomal varen sugerir que les tortugues de pantà i el galápago del bosc estan relacionats estretament, pero cap es relaciona directament en les tortugues motejades, per #lo que es va fer la separació del gènero Glyptemys.[7]

Descripció

[editar | editar còdic]

La tortuga de pantà és l'espècie més menuda en Norteamérica.[8][9] Els adults pesen aproximadament 110 grams quan han creixcut completament.[10] No posseïx un morro prominent.[2] Els seus cap és de tons marrons obscur fins a negre;[2] no obstant, posseïx una taca groc, taronja o roig lluent en cada costat del seu coll.[5] El punt està ahorquillado freqüentment, orientat posteriorment.[2] La tortuga de pantà té una pell obscura en matisos anaranjados o rojos en l'interior de les pates d'alguns individus. La closca és abovedado, té forma rectangular, i tendix a ser més angost propenc al cap i més ample propenc a la coa.[2] La closca freqüentment té anells identificables en les escales rugosas.[11] Estes també poden tindre una organisació radial de llínees.[2] En alguns individus més vells, i en aquells que s'enterren freqüentment en substrats asprosos la closca pot ser pla.[12] Encara que generalment obscurs, el patró radiant color castany en cada escama també es troba #present en la closca.[5] La pancha de la closca, el plastrón, també és d'un color marró obscur a negre, en menudes marques clares.

La tortuga motejada i la tortuga pintada són similars en aparència a la tortuga de pantà.[13] La tortuga de pantà es distinguix de qualsevol atra espècie de tortuga per la marca coloreada en el seu coll. Una important diferència entre esta i la tortuga motejada és que la tortuga de pantà no posseïx coloració en la part superior de la coraza, a diferència de l'atra espècie.[14]


Els machos madurs de les tortugues de pantà masculines tenen una llongitut promig de 9.4 cm. mentres que el promig de la llongitut de les femelles és de 8.9 (mides rectes de la closca).[12] Els machos tenen una proporció corporal promig major que les femelles,[15] provablement per a facilitar als machos les interacciones macho–macho durant la selecció de parella per al apareamiento.[16] La femella té una closca més ampla i alt que el macho, pero el cap dels machos és quadrada i més gran que la de les femelles de la mateixa edat. El plastrón del mascle és una miqueta cóncau a comparació del de la femella, que és pla. La coa del mascle és més llarga i grossa que la de la femella.[17] La cloaca es troba més propenca al final de la coa del mascle de les tortugues de pantà, mentres que la de la femella s'ubica dins del plastrón.[9] És difícil determinar el sexe de les tortugues en edat jovenil[18]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

La tortuga de pantà és nativa únicament de l'est dels Estats,[nota 1] congregant-se en colónies que freqüentment consistixen en menys de 20 individus.[21] Elles preferixen aigües calcáreas (àrees que contenen calç) incloent praderies, pantans, ciènages, que contenen regions humides i seques.[17][22] El seu hàbitat freqüentment es troba en la vora de boscs[23] Les tortugues de pantà en ocasions poden ser visten en pasturages per a Ganado i prop d'assuts de castors.[8]


L'hàbitat preferit de la Tortuga de pantà a voltes és cridat pantanal, el qual és llaugerament àcit i posseïx un espill d'aigua alt durant tot l'any.[24] La saturació constant produïx agotament d'oxigen, generant condicions anaeròbiques.[25] La Tortuga de pantà usa fanc suau i profunt per a refugiar-se dels depredadors i el temps. Els manantiales de filtració i les aigües subterrànees proveïxen ubicacions òptimes per a la hibernación durant l'hivern. El ranc dels seus guaridas depén del gènero, en promijos de, 0,17 hectàrees per als machos i 0.065 per a les femelles.[22] No obstant, estudis han mostrat #densitat que varien de 5 a 125 per cada 0,81 hectàrees.[26] El ranc de la tortuga de pantà coincidix àmpliament en el del seu parent, el galápago del bosc.[16]

Juncs, espadañas, plantes del gènero Impatients i verdets de turbera són gramíneas trobats en l'hàbitat de la Tortuga de pantà, aixina com algunes xares i arbres com els sauces, els arces rojos i els alisos. És important que el seu hàbitat tinga un dosel obert, puix les tortugues de pantà passen una porció considerable del seu temps prenent el sol. Un dosel obert permet que suficients rajos del sol alcancen el sol de modo que les tortugues puguen realisar els seus processos metabòlics utilisant termorregulación. L'incubació dels ous també requerix els nivells de rajos de sol i humitat dels que les àrees ombroses típicament carixen.[19] L'hàbitat ideal de la tortuga de pantà és de successió primerenca. Els hàbitats de successió tardana contenen arbres alts que bloquegen la llum del sol necessària. L'erosió i els nutrients de la escorrentía acceleren la successió. Els canvis causats per humans han causat l'eliminació de tortugues de pantà en àrees a on sobreviurien normalment.[19]

Poblacions del nort i del sur

[editar | editar còdic]

Les poblacions de la Tortuga de pantà del nort i del sur es veuen separades per una franja de 400 quilómetros que es troba en la seua major part sobre #Virginia, que carix de colónies de tortuga de pantà.[9][27] En abdós àrees, les colónies de tortuga de pantà tendixen a ubicar-se en àrees altament disperses.[21]

La població del nort és la més gran entre les dos. Estos individus formen la seua llar en estats tan al nort com Connecticut i Massachusetts i tan al sur com Maryland. Es coneix que estes tortugues conten en menys de 200 llocs habitables, número que està disminuint.[28]

La població del sur és molt més menuda numèricament, (solament un estimat de 96 colónies ha segut reportat),[29] el qual es localisa en els estats de Carolina del Nort, Carolina del Sur, Geòrgia, Virginia i Tennessee.[9] Esta àrea en particular ha segut víctima del desecamiento del 90 per cent de les seues àrees humides.[30] Les tortugues en esta població es distribuïxen de manera encara més dispersa que en la població del nort i viuen en #elevació més altes de fins a 1373 metros.[29]

Història evolutiva

[editar | editar còdic]

Solament s'han registrat dos descobriments de fòssils de Tortuga de pantà. El difunt J. Alan Holman, un paleontòlec i herpetólogo que va identificar restants plastrales en un Cumberland Cave, Maryland (prop de Corriganville), que daten de l'edat Irvingtoniana (d'1.8 million a 300,000 anys arrere). El segon descobriment va ser peces de closca Rancholábreos (entre 300,000 a 11,000 anys arrere) en la Pedrera Jaganta de Ciment en Carolina del Sura (prop d'Harleyville), per Bentely i Knight en 1998.[16]

El cariotip de la Tortuga de pantà es compon de 50 cromosomes.[2] Estudis de variacions en el ADN mitocondrial indiquen nivells baixos de divergència genètica entre colónies de tortugues de pantà. Açò és inusual entre espècies com la Tortuga de pantà, que tenen distribucions fragmentades i que existixen en grups menuts i aïllats (menys de 50 individus per colónia). Estes condicions llimiten el fluix gènic, #lo que típicament genera divergència entre grups aïllats. Les senyes indiquen que la tortuga de pantà ha sofrit dramàtiques #disminució de població– un coll de botella de població– puix les colónies varen ser forçades al sur en presència de la glaciació. Els glaciars que es desvanixen generen l'expansió post-Pleistoceno relativament recent conforme les tortugues de pantà retornen a la seua distribució en el nort anterior. Esta recent colonisació d'una població relativament llimitada en el sur pot ser responsable de la reducció de diversitat genètica.[31] Les poblacions del nort i del sur es troben genèticament aïllades actualment, provablement com a conseqüència de l'agricultura i la destrucció del seu hàbitat en #Virginia, Shenandoah Valley, durant la guerra civil nortamericana.[29]

Ecologia i conducta

[editar | editar còdic]

Conducta

[editar | editar còdic]

La tortuga de pantà és principalment diürna, activa durant el dia i dormint de nit. S'alça enjorn en el matí, pren el sol fins a alcançar una temperatura apropiada i escomença la seua busca per menjar.[29] És una espècie solitària, #lo que fa difícil la seua observació en el seu hàbitat natural.[9] Durant els dies més frets, la tortuga de pantà passa la major part del seu temps baix de xares denses, baix de l'aigua o enterrada en el fanc.[8] Tal conducta és indicativa de l'habilitat de la tortuga de pantà per a sobreviure sense oxigen.[32] En dies més càlits, les activitats de la tortuga de pantà inclouen buscar carronya, aparearse (durant la primavera) i prendre el sol, en lo que passa una gran part del seu dia.[19] No obstant, la tortuga de pantà es refugia usualment del sol durant la part més càlida del dia.[29] Ocasionalment, durant temps de calor extrema, la tortuga estivará,[33] o viurà baix terra, en ocasions habitant rets de túnels plens d'aigua.[33] De nit, la tortuga de pantà s'enterrarà en túnels suaus.[34]

L'última part de setembre, març o abril[33] la pansa hibernando usualment, ya siga sola o en menuts grups en manantiales de filtració.[22] Estos grups poden consistir de fins a 12 individus, i a voltes poden incloure atres espècies de tortugues.[28] Les tortugues de pantà busquen trobar un àrea de terra densa, com un sistema de raïls forta, per a trobar protecció en el periodo durmiente.[13] No obstant, ells poden hibernar en atres llocs com el fondo d'un arbre, caus d'atres animals o llocs buits en el fanc.[28] La tortuga de pantà emergix de la hibernación quan la temperatura es troba entre 16 i 31 °C.[32]


La tortuga de pantà mascle és territorial i atacarà a atres machos si s'acosten a 15 cm de la seua posició. Un mascle agressiu s'acostarà a un intrús en el coll estés. Conforme s'aproxima al seu enemic, inclinarà la seua closca introduint el cap i alçant les seues pates atrasseres. Si l'atre mascle no es retracta, s'iniciarà una baralla d'espentes i mordiscos. Les baralles duren uns pocs minuts,[32] en el mascle més gran i vell guanyant usualment.[15] La femella també és agressiva quan es veu amenaçada. Defendrà l'àrea al voltant del seu niu, usualment un radi d'1.2 metros de femelles que ho traspassen, pero quan una tortuga jovenil s'acosta, l'ignorarà i quan un mascle apareix, entregarà la seua àrea (llevat durant temporada de apareamiento).[32]


Dieta

[editar | editar còdic]

Les tortugues de pantà són omnívoras i mengen plantes aquàtiques (com llentilles d'aigua), llavors, mores, cucs de terra, caragols, bavoses, insectes i atres invertebrats, granotes i atres menuts vertebrats.[20][35] També mengen ocasionalment carronya.[26] Els invertebrats, com els insectes, són generalment el seu menjar més important.[35] En captiveri, s'alimenta a una tortuga de pantà en frutes i verdures, aixina com en carn tal com fege, cors de pollet i menjar de gos enlatada.[20] Les tortugues de pantà s'alimenten solament durant el dia, pero rarament en les hores de major calor, consumint el seu menjar en el sol o en l'aigua.[8][10]

Depredadors, paràsits i malalties

[editar | editar còdic]

Una multitut de diferents animals, inclosa la tortuga fardacho, diferents espècies de serps com Nerodia sipedon i Thamnophis sirtalis, rates almizcleras, mofetas rayadas, rabosots, gossos i mapaches aguaiten a la tortuga de pantà.[10][35] Ademés, els hirudíneos (Placobdella multilineata i P. parasitica) i les mosques paràsit (Cistudinomyia cistudinis) són plaga en alguns individus, causant pèrdua de sanc i debilitat. La seua closca oferix poca protecció dels depredadors. La millor defensa d'una tortuga de pantà, quan es troba amenaçada per un animal, és enterrar-se en fanc bla. En rares ocasions defén el seu territori o mossega quan se li acosten.[35]

Les tortugues de pantà poden sofrir d'infeccions causades per bactèries. Aeromozas i Pseudomonas són dos gèneros de bactèria que causen neumonia als individus.[35] Agregats bacterians (a voltes coneguts com biopelículas) també han segut trobats en els pulmons de dos espècimen morts descoberts en 1982 i 1995 de colónies en la població del sur.[36]

Moviment

[editar | editar còdic]

La tortuga de pantà es mou molt poc en el dia, típicament prenent el sol i esperant al seu assut. Encara que no són particularment vivaces en els dies solejats, la tortuga de pantà usualment és activa despuix de la pluja.[29] Varis estudis han trobat diferents taxes de moviment diari, que varien de 2.1 a 23 metros en els machos i 1.1 a 18 metros en les femelles.[37] Abdós sexes són capaços de retornar al seu territori quan són lliberades a distàncies de fins a 0.8 metros del seu lloc de captura.[32] La tortuga de pantà viajarà llargues distàncies per a trobar un nou hàbitat si la seua llar es torna desfavorable. En la primavera és quan l'espècie és més activa, i els machos mostren majors distàncies de migració i activitat per estació que les femelles, puix elles defenen el seu territori. Les distàncies de migració de les seues llars han segut registrades en 87 metros per als machos i 260 metros per a les femelles.[38] Els tamanys de migració de llar en Maryland varien des de 0.003 hectàrees fins a 3.1 hectàrees en variació considerable entre els llocs i els anys.[39]

La tortuga de pantà és semiacuática i es pot moure tant en terra com en aigua. La distància i freqüència dels seus moviments en terra ajuden als herpetólogos a entendre la seua conducta, ecologia, fluix genètic i el nivell d'èxit de diferents colónies de tortugues de pantà. La gran majoria dels moviments de les tortuga de pantà són de menys de 21 metros, i solament el 2 per cent són de distàncies de més de 100 metros; els viages llarcs i expansius són (entre àrees humides propenques) són rars.[40]

El moviment de les tortugues de pantà entre colónies facilita la diversitat genètica. Si este moviment es detinguera o llimitara en qualsevol manera significativa, l'espècie tindria una major provabilitat d'extinció degut a que la diversitat genètica cauria. Alguns aspectes del moviment de la tortuga de pantà que encara són desconeguts inclouen: fenomens que motiven a les tortugues a eixir del seu hàbitat natural; les distàncies que es pot esperar que un individu viage cada dia, semana i any; i com la separació dels menuts grups afecten a la genètica de l'espècie.[41]

Cicle de vida

[editar | editar còdic]

Les tortugues de pantà maduren sexualment en trobar-se entre els 8 i 11 anys d'edat (per a abdós sexes).[23] Es aparean en la primavera despuix d'emergir de la hibernación, en una sessió de copulació que dura de 5 a 20 minuts, normalment en la vesprada, i pot ocórrer en el sol o en l'aigua. Comença en el mascle identificant el sexe de la femella. Durant el ritual de corteig, el mascle mossega i espenta suaument el cap de la femella. Els machos més jóvens solen ser més agressius durant l'acte, i les femelles solen evitar a un mascle massa agressiu. No obstant, conforme la femella envellix, tendix a acceptar l'agressivitat del varó i pot aplegar a prendre el paper de iniciadora. Si la femella cedix, pot retirar els seus membres frontals i el seu cap. Quan tot el procés termina, el qual dura al voltant de 35 minuts,[42] el mascle i la femella prenen camins distints.[5] En una sola temporada, les femelles poden aparearse un, dos o ni una sola volta, i els machos tracten de aparearse el major número de voltes possibles.[42] S'ha sugerit que és possible que la tortuga de pantà faça una hibridació en Clemmys guttata durant la temporada de apareamiento.[42] Aixina i tot, no s'ha verificat genèticament en poblacions salvages.

La construcció del niu succeïx entre abril i juliol.[5] La femella cava un clot en un àrea seca i solejada del pantà,[10] i deposita els seus ous en una mata d'herba o en verdet esfagnáceo.[43] El niu medix usualment de 3.8 cm a 5.1 cm (1.5 in a 2.0 in) de profunditat i 5 cm (2.0 in) entorn.[42] Com la majoria de les espècies de tortugues, la tortuga de pantà construïx el seu niu usant les seues pates i garres atrasseres. La majoria dels ous de tortugues de pantà són depositats en juny. Les femelles en gestació posen d'un a sis ous per posada (en promig 3), i fan una posada d'ous a l'any. Una saludable tortuga femella de pantà pot posar entre 30 i 45 ous a lo llarc de la seua vida, pero moltes de les críes no sobreviuen per a alcançar la madurea sexual.[44] Normalment, les femelles majors posen més ous que les jóvens.[42] Els ous són blancs, ovalats, i en promig medixen 3.4 cm (1.3 in) de llarc i 1.5 cm (0.59 in) d'ample.[45] Despuix d'haver depositat els ous, es deixen per a passar per un periodo d'incubació que dura de 42 a 80 dies.[45] En climes més frets, els ous són incubados durant l'hivern i ixen del cascarón en la primavera.[27] Els ous són vulnerables durant el periodo d'incubació i solen ser preses de mamífers i pardals.[10] Ademés, els ous poden córrer risc per inundacions, congelamiento, o diversos problemes de desenroll. No se sap cóm es determina el sexe en les tortugues de pantà.[45]

Les tortugues de pantà bebés medixen al voltant de 2.5 cm (0.98 in) de llarc quan ixen dels seus ous,[12] usualment a finals d'agost o setembre.[45] Les femelles són llaugerament més menudes en nàixer, i tendixen a créixer més llent que els machos.[45] Abdós gèneros creixen ràpidament fins a alcançar la madurea.[46] Els jóvens casi dupliquen el seu tamany en els primers quatre anys, pero no alcancen el seu tamany màxim fins a complir els cinc o sis anys.[5]

La tortuga de pantà passa casi tota la seua vida exclusivament en el pantà a on va nàixer. En el seu mig ambient natural, té una esperança de vida de tal volta 50 anys o més,[44] i la seua esperança de vida promig és de 20 a 30 anys.[14] El Zoològic de Bronx alberga vàries tortugues de 35 anys o més, conegudes com les tortugues de pantà més velles. La colecció del zoològic s'ha mantingut exitosamente per conte propi per més de 35 anys. L'edat d'una tortuga de pantà es determina contant el número d'anells en una escama, menys el primer (el qual es desenrolla abans de nàixer).[18]

Conservació

[editar | editar còdic]

Protegida baix l'Acta de les Espècies en Perill dels Estats Units,[14] la tortuga de pantà és considerada baix amenaça threatened en els estats de Connecticut, Delaware, Maryland, Massachusetts, Nova Jersey, Nova York i Pennsilvània des del 4 de novembre de 1997. Per una "aparència similar" a la població del nort, la tortuga de pantà també està en amenaça en Geòrgia, Carolina del Nort, Carolina del Sur, Tennessee i #Virginia (considerada com la població del sur).[19] Ademés d'estar en el llistat federal com a baix amenaça, els estats de la regió del sur llisten a la tortuga de pantà ya siga com en perill d'extinció o baix amenaça.[36] Canvis en l'hàbitat de la tortuga de pantà han ocasionat la desaparició del 80% de les colónies que existien fa 30 anys.[5] Gràcies a la rarea de la tortuga, també es troba en perill de recolecció illegal, en freqüència per al mercat de mascotes mundial.[47] A pesar de les regulacions que prohibixen la seua colecta trueque exportació, les tortugues de pantà són preses usualment per caçadors furtivos.[19] El tràfic vial també ha contribuït a la seua disminució.[48] El Servici de Peixca i Vida Salvage d'Estats Units (O.S. Fish and Wildlife Service) té un pla per a la recuperació de la població del nort.[49] La tortuga de pantà va ser llistada com críticament en perill d'extinció en la Llista Roja de IUCN en 2011.[50]

L'invasió de plantes no natives en el seu hàbitat és una gran amenaça per a la supervivència de la tortuga de pantà. Encara que diverses plantes alteren l'ecosistema, les tres principals culpables són: la arroyuela morada, la herba cinta i phragmites, les quals creixen amples i altes i es creu que entorpixen el moviment de les tortugues. Dites plantes també superen a les espècies natives en l'hàbitat de la tortuga de pantà, reduint la cantitat de menjar i protecció disponible per a les tortugues.

El desenroll de nous veïnats i calçades obstruïxen el moviment de la tortuga de pantà entre pantans, impedint l'establiment de noves colónies de tortugues de pantà. Els pesticidas, escurrimientos i rebujos industrials són amoladors per a l'hàbitat i l'abastiment de menjar de la tortuga de pantà.[11] La tortuga de pantà ha segut designada com a espècie baix amenaça per a "conservar la població del nort de la tortuga de pantà, la qual ha disminuït severament en el noreste d'Estats Units".[51]


Hui en dia, la recuperació de colónies de la tortuga de pantà depén de l'intervenció del sector privat.[52] El monitoreo de la població involucra meticulosos censos terrestres d'extensos camps.[53] Ademés d'inspeccionar el terreny visualment, s'ha usat la detecció remota per a classificar biològicament si un pantà és apropiat o no per a una colónia de tortugues de pantà. Açò permet realisar comparacions entre àrees conegudes d'èxit de tortugues de pantà i àrees en potencial per a l'habitació futura.[54]


Per a ajudar a la recuperació de colónies existents, s'han iniciat diversos proyectes privats com un intent per a llimitar l'invasió d'arbres i arbustos que donen ombra, la construcció de noves autopistes i veïnats i atres amenaces tant naturals com causades per l'home.[5]

Alguns métodos usats per a reconstruir l'hàbitat de la tortuga de pantà són: cremes controlades[55] per a llimitar el creiximent d'arbres i maleza que donen ombra (retornant aixina l'hàbitat a les seues primeres etapes);[46] ganado de pastoreig com a vaques i cabres en l'àrea de l'hàbitat desijat (creant casetes d'aigua i fresc fanc batut);[55][56] i impulsant les activitats dels castors, incloent la construcció d'assuts dins i al voltant dels pantans.[55]

La criança en captiveri (Captive breeding) és un atre método que ajuda a estabilisar el número de tortugues de pantà. La criança en captiveri (CB) és una tècnica a on es té un grup d'eixemplars que són aptes per a la reproducció parlant en qüestions fisiològiques, una volta que es tenen eixos eixemplars se'ls proveïx d'un hàbitat semblat a l'hàbitat natural de les tortugues i una alimentació variada per a poder-les induir al apareamiento. Fred Wustholz i Richard J. Holub varen ser els primers en fer açò independentment, durant els anys xixanta i setanta. Es varen interessar en educar a més persones sobre la tortuga de pantà i aumentar la seua població, i en el pas dels anys varen lliberar moltes tortugues de pantà sanes a la vida salvage.[5] A vàries organisacions, com la Associació de Zoològics i Aquaris, se'ls ha permés reproduir tortugues de pantà en captiveri.[57]

L'estudi de les tortugues de pantà en la vida salvage és una ajuda significativa al desenroll d'una estratègia de conservació. La telemetría s'ha usat per a rastrejar els moviments de les tortugues en el seu hàbitat natural.[57] Mostres de sanc, mostres fecals i mostres de cloaca són comunament recolectats de poblacions salvages i analisats per a detectar senyals de possibles malalties.[58]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Schoepff, J. D. (1801). Història testudinum iconibus illustrata, Sumtibus Ioannis Iacobi Palm.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Ernst 2009, p. 263
  3. ↑ Morse, Silas. Annual report of the New Jersey State Museum, Trenton, New Jersey: New Jersey State Museum, pp. 242–243.
  4. ↑ O.S. Fish and Wildlife Service. Bog Turtle (Clemmys muhlenbergii), Northern Population, Recovery Pla (PDFPDF), Hadley, Massachusetts, p. 2.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Bloomer 2004, pàg. 1–2
  6. ↑ “A new emydine species from the Middle Miocene (Barstovian) of Nebraska, USA with a new generic arrangement for the species of Clemmys sensu McDowell (1964) (Reptilia: Testudines: Emydidae)” (2001). Zoologische Abhandlungen Staatliches Museum für Tierkunde Dresden 51: 331–354.
  7. ↑ “Molecular systematics of the genus Clemmys and the intergeneric relationships of emydid turtles” (1996). Herpetologica 52 (1): 89–97.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Bog Turtle – Fact Sheet, North Carolina Wildlife Resource Commission. Recuperate le 19 de setembre de 2009.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Smith 2006, p. 1
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 «Bog Turtle». Department of Environmental Protection. State of Connecticut (2002). Consultat el 19 de setembre de 2009.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Bog Turtle Fact Sheet». New York State Department of Environmental Conservation (2009). Consultat el 19 de setembre de 2009.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Bloomer 2004, p. 2
  13. ↑ 13,0 13,1 «Bog Turtle» (PDF). Massachusetts Division of Fisheries & Wildlife Natural Heritage & Endangered Species Program. Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2009. Consultat el 20 de setembre de 2009.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Shiels 2007, p. 23
  15. ↑ 15,0 15,1 Lovich, J. I. (1998). “Geographic variation in growth and sexual size dimorphism of bog turtles (Clemmys muhlenbergii)” (PDF). American Midland Naturalist 139 (1): 69–78. doi:10.1674/0003-0031(1998)139[0069:GVIGAS]2.0.CO;2. ISSN 0003-0031.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Plantilla:Harnvb
  17. ↑ 17,0 17,1 «Bog Turtle, Clemmys muhlenbergii.» (PDF). New Jersey Endangered and Nongame Species Program. Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2004. Consultat el 20 de setembre de 2009.
  18. ↑ 18,0 18,1 Walton 2006, p. 32
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 Shiels 2007, p. 24
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Bloomer 2004, p. 3
  21. ↑ 21,0 21,1 Walton 2006, p. 23
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 [enllaç trencat]
  23. ↑ 23,0 23,1 Smith 2006, p. 3
  24. ↑ “Water Table Depth, Surface Saturation, and Drought Response in Bog Turtle (Glyptemys muhlenbergii) Wetlands” . Wetlands 32 (6): 1011–1021. doi:10.1007/s13157-012-0330-8.
  25. ↑ Walton 2006, p. 28
  26. ↑ 26,0 26,1 Smith 2006, p. 4
  27. ↑ 27,0 27,1 «Bog Turtles». Keystone Wile Notes. O.S. Fish and Wildlife Service, Pennsylvania Department of Conservation and Natural Resources. Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2009. Consultat el 20 de setembre de 2009.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 Smith 2006, p. 2
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 Ernst 2009, p. 265
  30. ↑ Walton 2006, p. 24
  31. ↑ Rosenbaum 2007, p. 331
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 Ernst 2009, p. 267
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 Plantilla:Harnvb
  34. ↑ Bloomer 2004, p. 5
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 35,3 35,4 Ernst 2009, p. 270
  36. ↑ 36,0 36,1 “Bacterial pneumonia in free-ranging bog turtle, Glyptemys muhlenbergii, from North Carolina and Virginia” (PDF) (3 de setembre de 2005). Journal of the North Carolina Academy of Science 121 (4): 170–173. Recuperate le 28 d'abril de 2010.
  37. ↑ Ernst 2009, pàg. 266–267
  38. ↑ “Seasonal activity and movements of bog turtles (Clemmys muhlenbergii) in North Carolina” . Copeia 1992 (4): 1107–1111. doi:10.2307/1446649.
  39. ↑ “Home range and movements of the bog turtle (Clemmys muhlenbergii) in Maryland” . Journal of Herpetology 35 (1): 68–73. doi:10.2307/1566025.
  40. ↑ “Movement and activity of bog turtles (Clemmys muhlenbergii) in southwestern Virginia” (PDF) . Journal of Herpetology 34 (1): 75–80. doi:10.2307/1565241. Recuperate le 5 d'abril de 2010.
  41. ↑ “In stream, streamside, and under stream bank movements of a bog turtle, Glyptemys muhlenbergii.” (PDF) (2007). Chelonian Conservation and Biology 6 (2): 286–288. doi:10.2744/1071-8443(2007)6[286:ISSAUS]2.0.CO;2. ISSN 1071-8443. Recuperate le 14 d'abril de 2010.
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 42,4 Plantilla:Harnvb
  43. ↑ Smith 2006, pàg. 2–3
  44. ↑ 44,0 44,1 Walton 2006, p. 31
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 45,3 45,4 Ernst 2009, p. 269
  46. ↑ 46,0 46,1 Ernst 2009, pàg. 270–271
  47. ↑ Copeyon, Carole. «Bog turtles in North Carolina». Pennsylvania Field Office. O.S. Fish and Wildlife Service. Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2010. Consultat el 19 de setembre de 2009.
  48. ↑ Plantilla:Harnvb
  49. ↑ «Bog Turtle (Clemmys muhlenbergii) Northern Population Recovery Pla». O.S. Fish and Wildlife Service. Consultat el 20 d'agost de 2010.
  50. ↑ Van Dijk, P. P.. «Glyptemys muhlenbergii». IUCN Ret List of Threatened Species (vore. 2011.1). Consultat el 27 de juny de 2011.
  51. ↑ Copeyon, Carole. Bog turtles protected by Endangered Species Act, O.S. Fish and Wildlife Service. Recuperate le 14 de giner de 2010.
  52. ↑ Pittman 2009, p. 781
  53. ↑ Walton 2006, p. 20
  54. ↑ Walton 2006, p. 21
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 Shiels 2007, p. 25
  56. ↑ Walton 2006, p. 30
  57. ↑ 57,0 57,1 Tryon, Bern W.. «Defining success with bog turtle conservation in Tennessee». CONNECT. Association of Zoos and Aquariums. Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2010. Consultat el 14 de giner de 2010.
  58. ↑ Brenner, Deena. “Health survey of wild and captive bog turtles” (PDF). Journal of Zoo and Wildlife Medicine 33 (4): 311–316. PMID 12564526. Recuperate le 14 de giner de 2010.

Referències

[editar | editar còdic]
Notes al

peu

Bibliografia



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Glyptemys_muhlenbergii&oldid=530006»