Anar al contingut

Glyptemys insculpta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:N140 Sowerby & Lear 1872 (glyptemys insculpta).jpg
galápago de bosc (Glyptemys insculpta)

El galápago de bosc (Glyptemys insculpta) és una espècie de tortuga de la família Emydidae endèmica de Norteamérica. Compartix el gènero Glyptemys solament en una atra espècie: el galápago de Muhlenberg. La closca del galápago de bosc aplega a medir entre 14 i 20 cm, i es caracterisa pels patrons piramidals de la seua part superior. Morfològicament és similar al galápago de Muhlenberg, la tortuga motejada, i la tortuga de Blanding. El galápago de bosc es troba en un ampli àrea des de Nova Escòcia, fins a Minnesota per l'oest i #Virginia en el sur. En époques glaciars va tindre que desplaçar-se cap al sur i s'han trobat restants dels seus esquelets tan llunt com en Geòrgia.

Pansa gran part del seu temps en els voltants de l'aigua, i preferix les rieres clares en fondos arenencs i poc profunts. Com indica el seu nom també es pot trobar a este galápago en els boscs i herbars, encara que rarament s'allunta més d'uns centenars de metros de l'aigua. És una espècie diürna i no es mostra clarament territorial. Passa l'hivern en hibernación i també es aletarga en els periodos més calorosos de l'estiu.

El galápago de bosc és omnívoro i pot alimentar-se tant en terra com en l'aigua. Com a mija este galápago es desplaça uns 108 m diaris. Els humans són la seua principal amenaça i provoquen un gran número de morts en destruir els seus hàbitats, en atropells de tràfic i durant les llabors agrícoles, i també es reduïxen les seues poblacions pel coleccionisme illegal. El galápago de bosc pot aplegar a viure 40 anys en la naturalea i 58 en captivitat.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Anteriorment situada en el gènero Clemmys, el galápago de bosc actualment és un dels dos membres del gènero Glyptemys, junt al galápago de Muhlenberg.[1] Abdós estan cercanamente emparentades en la tortuga motejada, l'únic membre actual del gènero Clemmys.[2] El galápago de bosc ha sofrit molts canvis en el seu nom, tant el científic com el comú, a lo llarc de l'història.[1]

Encara que no apleguen a reconéixer-se subespecies hi ha algunes diferències morfològiques en els galápagos segons les zones. Els individus trobats en l'oest de la seua àrea de distribució (com els Grans #llac i el Mig Oest) presenten una coloració més pàlida en la cara interior de les seues pates i la part inferior del coll que les trobades en l'est (com en els Apalaches, Nova York i Pennsilvània).[3] Ademés els anàlisis genètics han revelat que les poblacions del sur tenen menys diversitat genètica que les del nort, encara que abdós mostren una diversitat considerable tenint en conte el descens de població que va sofrir durant les glaciacions.[4]

Descripció

[editar | editar còdic]

Les tortugues de bosc creixen fins a alcançar entre 14 i 20 cm de llongitut,[5] i apleguen a un màxim de 23,4 cm.[1][3] Tenen closques dures de color pardo o pardo grisáceo, en una protuberància llongitudinal en la seua part central formada per patrons piramidals de crestes i regates.[5] Els galápagos més vells presenten les closques roçades i desgastats. Quan estan completament desenrollats pesen al voltant d'un 1 kg.[6] El cariotip de la tortuga de bosc està compost per 50 cromosomas.[3]


Les plaques més grans mostren patrons en llínees negres o grogues. El plastrón (closca ventral) és de color groguenc en taques obscures.[5] La vora atrassera del plastrón té una muesca en forma de uve.[1] La part superior del cap és de color gris obscur o negre pla, encara que algunes voltes presenta motas groguenca. La part inferior del coll, la barbeta i les pates són de color anaranjado a roig, en tènues franges grogues a lo llarc de la mandíbula inferior d'alguns individus.[1] Es produïxen una variació estacional de l'intensitat del seu color.[3]

Els machos adults són més grans que les femelles, alcançant màxims de 23,4 cm i 20,4 cm respectivament.[3] Ademés els machos tenen garres i cap són més grans, el seu plastrón és cóncau, i la part superior de la seua closca és més pronunciada, i la seua coa és més llarga que la de les femelles.[7] El plastrón de les femelles i els jovenils és pla, i en els machos es va fent cóncau en l'edat.[6] Les plaques de les vores posteriors de les femelles i jovenils (d'abdós gèneros) descollen més que les dels machos adults.[7] La coloració del coll, la barbeta i l'interior de les pates és més intensa en els machos que en les femelles que presenten estes zones de color groguenc pàlit.[3] La closca dels recent naixcuts medix entre 2,8 i 3,8 cm.[7] El plastrón dels recent naixcuts presenta una coloració que va del gris pàlit al pardo. Generalment la llongitut de les seues coes iguala la llongitut de la seua closca i el color del seu coll i pates carix de l'intensa coloració dels adults.[5] Les closques dels recent naixcuts és tan ample com a llarc i carix del patró piramidal dels galápagos adults.[7]

La tortuga caixa oriental i la tortuga de Blanding són d'aspecte similar al galápago de bosc i les tres viuen en hàbitats que se superponen. No obstant a diferència de la tortuga de bosc, la tortuga de Blanding i els membres de la família de les tortugues caixa tenen plastrones articulats que els permeten tancar completament les seues closques. La tortuga esquena de diamant té una closca que s'assembla prou al del galápago de bosc, no obstant la seua pell és de color gris i viu en marismas salobres i salades.[5] També s'assembla al galápago de Muhlenberg i la tortuga motejada, pero cap dels dos presenta el patró de plaques piramidal del galápago de bosc.[8]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

El galápago de bosc es troba en la majoria dels estats de Nova Anglaterra, Nova Escòcia, fins a Míchigan i Minnesota per l'oest,[3] i #Virginia pel sur. Globalment, la distribució és discontínua en poblacions normalment menudes i aïllades. Aproximadament, un 30% de la seua població total es troba en Canadà.[6] Preferix corrents llentes que continguen un fondo d'arena i bancs de vegetació densa. Els fondos suaus i les vores fangosas d'estes corrents són ideals per a passar l'hivern. Ademés utilisen per a anidar les àrees que rodegen a les corrents (generalment en canopias obertes).[9] Des de la primavera fins a l'estiu habita en zones obertes incloent boscs, camps, pantans, prats humits i estanys. El restant de l'any es troba en els cursos d'aigua abans mencionats.

La densitat de població del galápago de bosc ha segut estudiada. En les zones nort (Quebec i atres àrees de Canadà), les poblacions estan prou disperses, contenint una mija de 0,44 individus per 1 hectàrea, mentres que en el sur, baix una mateixa zona, la densitat varia en gran part entre 6 i 90 galápagos. Ademés, s'ha descobert que les colónies normalment contenen més femelles que machos.[2]


En la partix oest de la seua àrea de distribució, el galápago de bosc és més aquàtic.[10] En l'est el galápago permaneix més temps en els mijos terrestres, especialment en estiu, precisament durant eixa época, es poden trobar en zones arboladas en àmplies canopias. De tots modos, inclús ací, mai s'allunten massa de l'aigua, i tornaran a esta cada pocs dies.[11]

Història evolutiva

[editar | editar còdic]

En el passat les poblacions de galápago de bosc es varen vore forçades a desplaçar-se cap al sur en estendre's els glaciarés. S'han trobat restants seus del Pleistoceno (entre 300.000 i 11.000 anys) en estats com Geòrgia i Tennessee, abdós molt al sur de la seua actual àrea de distribució.[3] Despuix de la retirada dels gèls, les poblacions de galápago de bosc recolonizaron els seus antics territoris,[12] com Nou Brunswick i Nova Escòcia.[3]

Ecologia i comportament

[editar | editar còdic]

El galápago de bosc durant la primavera està actiu tot el dia (generalment des de les 7:00 a. m. a les 7:00 p. m.)[11] i es trobaran sempre en els voltants de les rieres. Els seus periodos d'alimentació preferits són els amanecer i les vespradetes.[11] Durant tota esta estació els galápagos de bosc usen els troncs caiguts i les vores i els bancs d'arena per a calfar-se al sol.[13] Passa una considerable cantitat de temps al sol per a regular la seua temperatura corporal, principalment al migdia i l'inici de la vesprada. Despuix de calfar-se al sol galápago de bosc alcança una temperatura de 37 °C. De nit la seua mija de temperatura corporal cau fins a temperatures entre 15 i 20 °C,[14] mentres descansa en menudes rieres o la terra circumdant (generalment en zones que tinguen alguns arbustos o herba).[11] Durant els periodos de calor extrema es aletargan en estivación. Hi ha varis informes d'individus que descansen baix la vegetació, la #fulleram o en tolls poc profunts. Durant l'estiu la tortuga de bosc passa a ser un animal principalment terrestre.[9]

Durant les époques més fredes la tortuga es queda en l'aigua la major part del temps.[14] Per lo que durant este periodo (els mesos de l'hivern, finals de l'autumne i començos de la primavera) li la considera principalment una tortuga aquàtica.[9] De novembre a febrer o març hiberna en el fondo de les rieres. Durant este periodo s'enterren en el fanc del fondo de corrents d'aigua i rarament es mouen. Durant este periodo de hibernación són vulnerables a les inundacions repentines. No emergixen fins a març i algunes voltes fins a abril, mesos que marquen el començ del seu periodo actiu, estant en este inici més actius els machos.[14]

Els machos són agressius, i els més grans i vells solen ser els més dominants. Els grans machos estan en la part alta de la jerarquia social dels galápagos de bosc. En la naturalea els galápagos de menor ranc són obligats a fugir per mig de mordiscos, espentes i envestides. Els machos dominants a voltes intenten apartar als de menor ranc inclús quan s'estan apareando en una femella. Per això entre els machos hi ha una relació directa entre les oportunitats de còpula i el ranc social.[15] No obstant el resultat de les baralles entre dos galápagos és més depenent de l'agressivitat que del tamany. El galápago que protegix més el seu territori sol ser el vencedor. Les lluites entre galápagos de bosc (en independència del gènero) s'incrementen llaugerament durant l'autumne i la primavera (els periodos de apareamiento).[16]


El galápago de bosc és omnívoro, s'alimenta principalment de matèries vegetals i d'animals que atrapa tant en terra com en l'aigua. Captura preses com a escarabats, milpiés i bavoses. Ademés els galápagos de bosc consumixen alguns fongos (com Amanita muscaria i Leccinum arcolatum), verdets, herba, insectes variats i també carronya.[17] En ocasions se'ls observa colpejant el sol en abdós pates alternativament. Es creu que este comportament imita el sò de la pluja caent i pot provocar que els cucs de terra ixquen a la superfície i puguen ser capturades.[13] Quan caça aguaita el cap entre els arbustos, els troncs podridos i entre atres tipos de vegetació. En l'aigua mostra un comportament similar buscant entre el llit d'algues o les cavitats dels màrgens dels rius.[17]

Molts animals són depredadors o suponen una amenaça per a la tortuga de bosc. Entre ells es troben les tortugues mordedoras, els puercoespines, els castors, els mapaches, les llúdries, els rabosots i els gats. Totes estes espècies destruïxen les posades d'ous i cacen als recent naixcuts i jovenils. Varis animals que a sovint busquen ous de galápago, com el cuervo i el coyot poden aplegar a destruir per complet els nius que troben. Són comunes marches d'atacs de depredadors, com a ferides en la pell i closca, tendint a presentar més cicatrius les poblacions del nort que les del sur. Ademés d'estes amenaces, els galápagos de bosc també poden ser parasitados per les sanguisola.[18]

Desplaçament

[editar | editar còdic]

El galápago de bosc pot desplaçar-se a una velocitat relativament alta (superiors a 0,32 km/h) i es traslladen a llargues distàncies durant els mesos en el que estan actives. En un estudi realisat sobre nou tortugues es va estimar que es mouen una mija de 108 m cada 24 hores, en una distància global en llínea recta de 60 m.[19]

Els galápagos de bosc són molt hàbils per a orientar-se. S'ha descobert la seua gran capacitat mental per al moviment direccional per mig d'un experiment en el que es requeria que un individu trobara menjada en un llaberint. Els resultats varen provar que estos galápagos tenien capacitats de localisació similars a les de les rates. En un atre experiment independent es va demostrar esta capacitat en observar que un galápago mascle es va desplaçar 2,4 km despuix d'haver segut capturat, i despuix de cinc semanes va conseguir tornar a la seua localisació original. La capacitat d'orientació dels galápagos de bosc no varia entre gèneros, grups d'edat, o segons la direcció del desplaçament.[16]

Cicle vital

[editar | editar còdic]

Els galápagos d'aigua tarden molt en alcançar la madurea sexual, tenen una baixa taxa de reproducció, encara que tenen altes taxes de supervivència dels adults. Encara que les taxes de supervivència dels recent naixcuts i els jovenils no són alta. Encara que els machos establixen #jerarquia no són territorials.[9] Els galápagos de bosc alcancen la madurea sexual entre els 14 i 18 anys. Els apareamientos tenen el seu apogeu en primavera i d'una atra volta en autumne, encara que se sap que es produïxen a lo llarc de tot el periodo en el que es troben actius. Ocasionalment s'han observat apareamientos en decembre.[20] S'ha registrat un cas en el que una femella de galápago de bosc hibridó en un mascle de tortuga de Blanding.[21]


El ritual de corteig dura vàries hores i generalment es realisa en les vores de les rieres. El mascle a sovint ho inicia colpejant en el colze la closca, el cap, la coa i les pates de la femella. La resposta de la femella a este comportament pot ser fugir de la zona, en el cas de la qual el mascle la seguirà.[20] Despuix de la persecució (si es produïx) el mascle i la femella s'aproximen i se separen contínuament alçant i estenent els seus caps. Despuix d'un temps baixen els seus caps i les balancegen d'esquerra a dreta.[13] Una volta que els dos individus estan preparats per al apareamiento, el mascle mossega suaument el cap de la femella i la monta. La còpula dura entre 22 i 33 minuts.[20] La còpula pròpiament dita sol tindre lloc en l'aigua,[13] en profunditats d'entre 0,1 i 1,2 m. Encara que en menys freqüència també es pot produir en terra.[20] Durant els dos periodos principals de apareament (primavera i autumne) les femelles són entre una a huit voltes, fins que es queden prenyades. S'ha descobert que la posada d'una sola femella poden tindre fills de més d'un macho.[15]

Els anidamientos es produïxen de maig a juliol. Les zones de anidamiento se situen al sol, en sols blans evitant les roques i la vegetació abundant que moleste, i a l'ampara de les inundacions.[15] L'existència d'estos llocs llimita les colónies de galápagos de bosc, i a voltes les femelles tenen que desplaçar-se fins a 250 m per a trobar un lloc adequat. Les femelles de galápago de bosc en general fan una posada a l'any i sonen congregar-se al voltant de les àrees òptimes de anidamiento.[13] Abans de posar els seus ous, les femelles poden preparar varis nius falsos.[21] Despuix de trobar una zona adequada escavará una menuda cavitat a on posa uns sèt ous,[13] encara que poden posar de tres a vint, i torna a tapar-los en terra. Els ous són blancs i ovales i medixen una mija de 3,7 cm de llarc i 2,36 cm d'ample, i pesen 12,7 g. Els nius tenen una profunditat de 5 a 10 cm, i cavar-los i reblir-los de nou pot dur-los un total de quatre hores. L'eclosió dels recent naixcuts es produïx entre agost i octubre, rarament apareixent en hivern. Els recent naixcuts medixen una mija de 3,65 cm i carixen dels colors cridaners dels adults.[21]

Els galápagos de bosc creixen molt ràpidament durant el seu primer any de vida. Als cinc anys ya medixen una mija d'11,5 cm, i als 16 anys, alcancen el seu tamany total, d'entre 16,5 i 17 cm depenent del sexe. L'esperança de vida del galápago de bosc en la naturalea és de 40 anys, mentres que els individus que viuen en captivitat apleguen a fins als 58 anys.[17]

Conservació

[editar | editar còdic]

A pesar dels molts albiraments i la seua extensa i diversa àrea de distribució el galápago de bosc està en decliu i les seues poblacions estan molt fragmentades. Es produïxen un gran número de morts a causa dels humans a conseqüència de: la destrucció de l'hàbitat, els accidents en l'agricultura i pel tràfic rodat. Ademés són capturats illegalment per al tràfic de mascotes. Per totes estes amenaces combinades moltes de les zones a on viuen estan protegides per llei.[2] A pesar de la llegislació, la seua aplicació i l'educació del públic respecte a esta espècie és escassa.[22]


Per a una adequada protecció del galápago de bosc seria necessari realisar censos exhaustius en els seus hàbitats, per a establir exactament el tamany de la seua població.[23] Una solució que s'està escomençant a posar en pràctica per a evitar l'alta mortalitat per atropell en les carreteres, que afecta principalment a les femelles que van a anidar,[10] és la construcció d'ecoductos baix les carreteres. Estos túnels permeten als galápagos reglotar les carreteres sense morir atropellats.[2] Actualment es distribuïxen fullets i atres mijos per a advertir a la gent de que no tinga a estos galápagos com a mascotes.[23] Conservar els llocs de anidamiento i evitar les molèsties en ells, especialment de les poblacions comunes, és la millor solució per a assegurar la supervivència del galápago de bosc.[24]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Bowen 2004, p. 5
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Ernst 2009, p. 262
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Ernst 2009, p. 251
  4. ↑ Ernst 2009, p. 252
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 NHESP 2007, p. 1
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 COSEWIC 2007, p. iv
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Bowen 2004, p. 6
  8. ↑ Ernst 2009, pàg. 252–253
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Bowen 2004, p. 4
  10. ↑ 10,0 10,1 Bowen 2004, p. 8
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Ernst 2009, p. 253
  12. ↑ Ernst 2009, p. 250
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 NHESP 2007, p. 2
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Ernst 2009, p. 254
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Ernst 2009, p. 258
  16. ↑ 16,0 16,1 Ernst 2009, p. 256
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Ernst 2009, p. 260
  18. ↑ Ernst 2009, p. 261
  19. ↑ Ernst 2009, p. 255
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Ernst 2009, p. 257
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Ernst 2009, p. 259
  22. ↑ Bowen 2004, p. 17
  23. ↑ 23,0 23,1 NHESP 2007, p. 3
  24. ↑ Bowen 2004, p. 19

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (PDF). Consultat el 12 de maig de 2010.
  • Ernst, Carl (2009). Turtles of the United States and Canada, Baltimore, Maryland: The Johns Hopkins University Press, pp. 250–262. ISBN 978-0-8018-9121-2.
  • (PDF). nhesp.org. Natural Heritage & Endangered Species Program. Archivat des d'el original, el 8 de juny de 2010. Consultat el 11 de maig de 2010.
  • (PDF). Committee on the Status of Endangered Wildlife in Canada. Consultat el 16 de maig de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Glyptemys_insculpta&oldid=523552»