Clemmys guttata
La tortuga motejada (Clemmys guttata) és una espècie de tortuga de la família Emydidae endèmica de Norteamérica. Esta chicoteta tortuga semiacuática actualment és l'únic membre del gènero Clemmys. La closca dels adults aplega a medir entre 8 i 12 cm,[1] és de color negre o negre azulado en la part superior en motas grogues redones. Les motas grogues també s'estenen pel cap, coll, coa i pates. Els machos i les femelles poden diferenciar-se per la forma de la seua plastrón i el color dels seus ulls i barbeta.
Les tortugues motejades són omnívoras i viuen en una gran varietat de mijos semiaquàtics, és dir, zones d'aigua dolça poc profundes com els boscs inundables, pantans, praderies humides, ciènages i rieres en els boscs del sur de Canadà (Ontario) i l'est d'Estats Units: a l'est dels Grans #llac i dels Apalaches.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La tortuga motejada és l'única espècie del gènero Clemmys, que va ser creat en 1828 per Ferdinand August Maria Franz von Ritgen.[3] Johann Gottlob Schneider va descriure originalment a l'espècie com Testudo guttatai en 1792; per això és l'autoritat citada per al seu actual nom binomial, Clemmys guttata.[3]
Fins fa poc, el gènero Clemmys constava de quatre espècies (tortuga de pantà, tortuga motejada, galápago occidental, i el galápago de bosc). Anàlisis genètics recents han revelat que la tortuga motejada és distinta de les atres tres espècies.[4] La tortuga de pantà i el galápago de bosc varen ser traslladades al gènero Glyptemys, mentres que el galápago occidental ho va anar al gènero Actinemys. Açò fa que la tortuga motejada siga l'únic membre del gènero Clemmys.
Clemmys guangxiensis és un tàxon descrit dels espècimen de Mauremys mutica i els híbrits naturals Mauremys × iversoni.[5]
Descripció
[editar | editar còdic]La tortuga motejada és chicoteta i té la pell de color gris obscur a negre.[6] La part superior de la seua closca és pla, no té cap protuberància que ho recórrega longitudinalmente en la seua part central,[7] i creixen fins a medir de 3,5 a 12,5.[8] Tenen disseminades motas grogues redonejades característiques d'esta espècie, en una cantitat que pot anar d'un centenar fins a cap.[8] Sense causa aparent s'ha observat que la part esquerra superior de la closca sol tindre més motas que la dreta.[6] També té manchitas en el cap, el coll i els membres.[9] La part inferior de la closca, el plastron, és groc o anaranjado en taques negres en cada una de les seues plaques, estes taques negres van creixent en l'edat, fins que es torna totalment negra.[7]
El cap és negre i la seua mandíbules són clares.[7] A cada costat del cap té dos taques taronges.[10] ademés presenten vàries ralles grogues de diversos tamanys.[6] La pell de les parts dorsals de la tortuga és negra en escasses motas grogues mentres que la pell de les parts ventrales és més colorida, taronja, rosa o rojos. Estes zones en pigmentació clara varia de color geogràficament,[7] i la coa d'alguns individus té ralles grogues.[10] Els individus del sur tendixen a tindre menys motas i més chicotetes que els de el nort.[6] El cariotip de la tortuga motejada consta de 50 cromosomas.[7]
Machos i femelles poden distinguir-se des del naiximent. El mascle de la tortuga motejada té la barbeta bronceada, els ulls marrons i la coa llarga i ampla. La barbeta de la femella és groga, té els ulls de color taronja i la seua coa és més curta que la del macho. Ademés la part inferior de la closca dels machos és cóncava mentres que la de les femelles és plana o convexa. Les femelles creixen una miqueta més, com a mija, que els machos i tenen més motas.[7][6]
Els recent naixcuts s'assemblen molt als adults pero cada placa de la part superior de la seua closca té una sola mota groga.[11]
Distribució
[editar | editar còdic]La tortuga motejada s'estén des del sur de Maine, Quebec i Ontario, cap al sur per l'est d'Estats Units fins a Florida en l'est i Indiana i Ohio en l'oest.[7][8] Hi ha poblacions apartades en la part canadenca de l'àrea de distribució i també en el centre d'Illinois i Geòrgia,[8][12] el nort i el sur de Carolina, i Indiana.[13] En Indiana i Illinois, l'espècie es troba solament en la porció nort dels estats pero es troba en la majoria de la partix península inferior del Míchigan. La seua distribució en Ohio està molt fragmentada i solament cobrix dos terços de l'estat.[13]
La tortuga motejada ocupa una variada espectre d'hàbitats, com els pantans, ciènages, marismas, rieres forestals i pasturages humits. Ademés pot viure en les corrents salobres influenciades per les marees,[14] ademés de séquies, pozas estacionals, i praderies de juncs.[10] Per a que esta tortuga puga sobreviure en un hàbitat deu tindre zones en sols blans i a lo manco una miqueta de vegetació aquàtica.[14] Un hàbitat òptim contindria corrents llentes d'aigua i en fondos poc profunts de fondo arcillosos, mates de juncs, nenúfares, verdets de turbera i eneas.[10] A sovint es trobe en zones que contenen llentilles d'aigua a on les seues motas li servixen de camuflage.[12] Les tortugues motejades eviten els embassaments i les aigües obertes i profundes.[12]
Les tortugues motejades passen gran part del seu temps en terra,[14] i es calfen prenent el sol en zones d'herba junt als cossos d'aigua.[15] Les femelles durant l'época de anidamiento es desplacen a terra per a posar els seus ous en un sol solejat. El anidamiento també es pot realisar en atres emplaçaments terrestres, com per eixemple els dics realisats per l'home o els nius de les rates almizcleras.[10]
Característiques de la població
[editar | editar còdic]Encara que s'ha observat a la tortuga motejada en Quebec, no existix una població permanent allí. S'han descobert 104 poblacions en Ontario. La majoria d'elles concentrades al voltant de la baïa Georgian, en la costa nort del llac Erie, i en el surest de Ontario. Dels 104 llocs registrats, se sap que 36 ya no tenen tortugues motejades.[10]
A pesar del tamany aparentment gran de la població de Canadà, moltes d'elles no se sostenen per elles mateixes perque la majoria de les poblacions són menudes, de menys de 200 individus, i estan aïllades unes d'unes atres. En total s'estima que viuen en Canadà entre 1000 a 2000 tortugues motejades, no obstant en desaparéixer poblacions individuals este número està disminuint.[10]
L'àrea de distribució de la tortuga motejada solapa en el de moltes atres tortugues. Pot trobar-se en les mateixes zones humides que el galápago de bosc, el galápago de Muhlenberg, la tortuga mordedora, tortuga pintades, la tortuga de Blanding, la tortuga caixa oriental, la tortuga apestosa comuna i la tortuga de ciènaga comuna.[15]
Ecologia i comportament
[editar | editar còdic]La tortuga motejada és una de les espècies el sexe de les quals es determina per la temperatura en la que són incubadas. Alguns investigadors han afirmat que el calfament global podria impactar negativament en la relació de sexes en les seues poblacions.[16]
Durant les #fredor de l'hivern i durant les époques d'extremada calor de l'estiu les tortugues motejades permaneixen inactives. No obstant l'espècie sembla tolerar relativament be les condicions de sequia. Les tortugues motejades escomencen a estar actives al principi de la primavera, i a sovint estan actives en les relativament fredes aigües d'eixa estació. L'activitat té el seu apogeu durant abril i maig en la partix nort de la seua àrea de distribució. En les époques més caloroses de l'estiu (quan les temperatures sobrepassen els 30 °C) les tortugues es aletargan tant en terra com en el mig aquàtic. Durant la letàrgia estival les tortugues es poden enterrar entre la #fulleram dels boscs, les vores de les ciènages o els camps oberts, unes atres permaneixen en els caus de les rates almizcleras i atres refugis aquàtics.[17] Litzgus i Brooks (2000) han qüestionat la suposició general de que la letàrgia estival de les tortugues siga per a evitar les altes temperatures, ya que les senyes de Ontario i en atres llocs sugerixen que evitar als depredadors i conservar energies són explicacions alternatives viables. El periodo de letàrgia «hivernal» pot escomençar al final de l'estiu o l'autumne, i en casi tots els casos retornen als hàbitats aquàtics.[17][18]
Els territoris de les tortugues motejades solen ocupar entre 0,5 i 3,5 hectàrees.[17][18] Pel seu tamany estes chicotetes tortugues són molt vulnerables als depredadors, en particular durant els seus desplaçaments terrestres. Molts eixemplars presenten mutilacions i ferides degudes a atacs de depredadors. Els mapaches (Procyon lotor) són particularment aficionats a alimentar-se d'esta espècie. S'ha observat que les tortugues motejades enterrar-se en el fanc del fondo de les charcas quan li les sorprén prenent el sol. Les rates almizcleras maten a moltes tortugues motejades mentres estan hibernado.[17]
Alimentació
[editar | editar còdic]La tortuga motejada és omnívora i s'alimenta casi exclusivament en l'aigua.[19] S'alimenta a temperatures miges superiors a 14,2 °C, que en la seua àrea de distribució s'alcancen aproximadament a mitan de març fins a setembre. Consumix matèria vegetal com a plantes aquàtiques, algues, i a lo manco en una ocasió raïm d'orso. És un caçador actiu que busca assuts en l'aigua ficant el seu cap entre les plantes aquàtiques.[19] Entre els seus assuts s'inclouen les larves d'insectes aquàtics,[20] cucs, bavoses, milpies, aranyes,[21] crustacis, taperots, salamandres, varis tipos de menuts peixos i inclús patitos.[20] Poden consumir assuts que han matat o carronya que troben, principalment en l'aigua.[20] Algun dels insectes que s'han trobat en l'estòmec de les tortugues motejades són terrestres, #lo que indica que algunes voltes cacen en terra.[21] En captivitat estes tortugues poden menjar fruta com a meló o meló d'Alger i peix fresc o enlatado.[21]
Conservació
[editar | editar còdic]En Canadà la tortuga motejada està catalogada federalmente com en perille d'extinció,[22] mentres que en Estats Units la tortuga motejada no està en la llistada en la llei federal d'espècies en perill, encara que sí ho està en la llista roja d'espècies de la IUCN.[23]
La destrucció d'hàbitat i la seua recolecció per al tràfic illegal de mascotes són les dos principals causes per al decliu de les seues poblacions.[20]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Spotted Turtle, Natural Resources Canada
- ↑ (2009).Journal of Herpetology.43(4)
- 636–645.doi:10.1670/08-127.1.
- ↑ 3,0 3,1 Plantilla:Harvsp
- ↑ Feldman, C.R. and J.F. Parham. 2002. Molecular phylogenetics of Emydine turtles: taxonomic revision and the evolution of shell kinesis. Molecular Phylogenetics and Evolution 22:388-398.
- ↑ Parham, James Ford; Simison, W. Brian; Kozak, Kenneth H.; Feldman, Chris R. & Shi, Haitao (2001): New Chinese turtles: endangered or invalid? A reassessment of two species using mitochondrial DNA, allozyme electrophoresis and known-locality specimens. Animal Conservation 4(4): 357–367.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Plantilla:Harvsp
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Plantilla:Harvsp
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 . New York State Department of Environmental Conservation. Consultat el 18 de giner de 2011.
- ↑ Plantilla:Harvsp
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 . Species at Risk Public Registry. Environment Canada. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2013. Consultat el 24 de giner de 2011.
- ↑ Plantilla:Harvsp
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Plantilla:Harvsp
- ↑ 13,0 13,1 Plantilla:Harvsp
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Plantilla:Harvsp
- ↑ 15,0 15,1 Plantilla:Harvsp
- ↑ (1994).PNAS.91(16)
- 7487–7490.doi:10.1073/pnas.91.16.7487.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Harding (1997). Amphibians and Reptils of the Great Lakes Region, Michigan: University of Michigan Press. ISBN 0472096281.
- ↑ 18,0 18,1 (1976).Journal of Herpetology.10(1)
- 25–33.
- ↑ 19,0 19,1 Plantilla:Harvsp
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Plantilla:Harvsp
- ↑ 21,0 21,1 21,2 Plantilla:Harvsp
- ↑ . Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2013. Consultat el 14 de juliol de 2011.
- ↑ (2004).Southeastern Naturalist.3(3)
- 391–400.doi:10.1656/1528-7092(2004)003[0391:DOASPO]2.0.CO;2.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- (2008) «Spotted turtle», Turtles of the Southeast, Athens, Geòrgia: The University of Geòrgia Press, pp. 71–75.
- (1972) «Clemmys guttata», Turtles of the United States, Lexington, Kentucky: The University Press of Kentucky, pp. 71–75. ISBN 0-8131-1272-9.
- Journal of Herpetology.10(1)
- 25–33.Consultat el 28 de giner de 2011.
- (1994) Turtles of the United States and Canada, Washington and London: Smithsonian Institution Press, pp. 276–296. ISBN 1-56098-346-9.
- (2007).Verterbrate zoology.57(2)
- James H. Harding (1997). Amphibians and reptils of the Great Lakes Region, University of Michigan Press, pp. 179–183. ISBN 9780472066285.
- (PDF). herpcenter.ipfw.edu. Center for Reptile and Amphibian Conservation and Management. Consultat el 25 de giner de 2011.
- . Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Clemmys guttata.
Wikispecies té un artícul sobre Clemmys guttata.- Developing a Habitat Suitability Model for the Spotted Turtle Using a Hybrid-Deductive Approach per Bryan Correja-Berger.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clemmys guttata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.