Gir del Pacífic Nort
El gir del Pacífic Nort (NPG) o gir subtropical del Pacífic Nort (NPSG) és un dels cinc principals girs oceànics de la Terra. Este gir cobrix la major part del oceà Pacífic nort. És l'ecosistema més gran del planeta, ubicat entre el equador i el paralel 50° de latitut nort, i comprén 20 millons de quilómetros quadrats.[1] El gir té un patró circular en el sentit de les agulles del rellonge i està format per quatre corrents oceàniques predominants: la corrent del Pacífic Nort al nort, la de Califòrnia a l'est, la Equatorial del Nort al sur i la de Kuroshio a l'oest. És el lloc d'una colecció inusualment intensa de rebujos marins creats per humans, coneguda com la gran taca de fem en el Pacífic.
El gir subtropical del Pacífic Nort i el Gir Subpolar del Pacífic Nort, molt més menut, constituïxen els dos principals sistemes de girs en les latitut miges de l'oceà Pacífic Nort. Esta circulació de dos girs en el Pacífic Nort és impulsada pels vents alisios i de l'oest.[2] Est és un dels millors eixemples de tots els oceans de la Terra a on estos vents impulsen una circulació de dos girs. Les característiques físiques, com la circulació termohalina dèbil en el Pacífic Nort i el fet de que està majorment bloquejat per terra en el nort, també ajuden a facilitar esta circulació. A mida que aumenta la profunditat, estos girs en el Pacífic Nort es tornen més menuts i més dèbils, i l'alta pressió en el centre del gir subtropical migrará cap al pol i cap a l'oest.[2]
Oceanografia física
[editar | editar còdic]Circulació subtropical en el Pacífic Nort
[editar | editar còdic]Com tots els sistemes de girs subtropicales, el gir subtropical del Pacífic Nort és un anticiclón, lo que significa que la circulació és en el sentit de les agulles del rellonge al voltant de la seua alta pressió en el centre per la seua ubicació en el hemisferi nort. Esta circulació també està associada en el transport de Sverdrup cap a l'equador i l'afonament d'Ekman.[2] El transport de Ekman fa que l'aigua fluïxca cap al centre del gir, creant una superfície marina inclinada i iniciant un fluix geostrófico. Harald Sverdrup va aplicar el transport de Ekman a l'hora que incloïa forces de gradient de pressió per a desenrollar una teoria per al transport de Sverdrup.[3]
La corrent de Kuroshio és la corrent llímit estreta i forta cap a l'oest de la circulació subtropical. Esta corrent influïx en la columna d'aigua fins al fondo. La corrent de Kuroshio fluïx en direcció nort, després eventualment fluïx més llunt del llímit cap a l'oest a on després pren una direcció cap a l'est cap al Pacífic Nort. Esta corrent que fluïx cap a l'est es diu extensió de Kuroshio. La corrent del Pacífic Nort es troba just al nort del Gir Subtropical i fluïx en direcció este. Ademés, coneguda com la deriva del vent de l'oest o la corrent subártica, la corrent del Pacífic Nort també inclou el fluix cap a l'oest del llímit sur del gir subpolar del Pacífic Nort.[4] La corrent Equatorial del Nort voreja el Gir Subtropical del Pacífic Nort pel sur i fluïx en direcció oest. El fluix cap a l'oest dins de la circulació ciclònica tropical allargada també està inclós en la corrent equatorial del nort. El sistema de la corrent de Califòrnia comprén el llímit oriental del Gir Subtropical del Pacífic Nort i fluïx cap al sur a lo llarc de la costa de Califòrnia. Ací, la surgencia costera impulsa la corrent limítrofa oriental i una corrent subterrànea que fluïx cap al pol.
En la regió occidental del Pacífic Nort, la superfície del Gir Subtropical generalment té una "forma de C".[5][6] La corrent de Kuroshio i la seua extensió aproximadament des de l'exterior d'esta "forma de C", a on després gira cap a l'oest en recirculación, a on després fluïx cap al sur en paralel a la corrent de Kuroshio. Des d'ací, la «forma de C» fluïx cap a l'est i comprén la contracorrent subtropical a aproximadament 20-25⁰N, després, finalment, la «C» s'envol cap a l'oest formant la corrent equatorial del nort just al sur de 20⁰N. És comú que els girs subtropicales tinguen este fluix superficial en «forma de C». La contracorrent subtropical és un àrea poc profunda d'esta «C»; a solament uns 250 dbar baix de la superfície, la circulació és un gir anticiclònic tancat més simple.
Les estretes zones frontals este-oest que creuen el Pacífic són menys de 100 km d'ample. La zona frontal subártica o llímit subártico, al voltant de 42⁰N, està fixada en la corrent del Pacífic Nort.[2] La zona frontal subártica, llaugerament al sur de les velocitats màximes del vent de l'oest, separa el Gir Subpolar del Pacífic Nort del Gir Subtropical. En el Pacífic central i oriental, aproximadament a 32⁰N, es troba la zona frontal subtropical. A voltes denominada zona de convergència subtropical, esta zona frontal servix com a llímit entre la corrent Equatorial del Nort que fluïx cap a l'oest i la corrent del Pacífic Nort.[2] En l'aument de la profunditat en el gir subtropical del Pacífic Nort, es torna més menut en la regió occidental prop de Japó i també pert força. El gir subtropical no existix per baix dels 1500 m baixe la superfície en l'excepció de les regions de Kuroshio.
Taca de fem
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1999).Ecosystems.Springer.2(3)
- 181–214.doi:10.1007/s100219900068.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Talley, Lynne D.; Pickard, {{{nom2}}}; Emery, {{{nom3}}}; Swift, {{{nom4}}} (2011). Descriptive Physical Oceanography: An Introduction, London: Academic Press. ISBN 978-0750645522.
- ↑ Pond, S.; Pickard, G. L., {{{nom2}}} (1983). Introductory Dynamical Oceanography, Pergamon Press. ISBN 978-0080287287.
- ↑ Sverdrup, H. U.; Johnson, {{{nom2}}}; Fleming, {{{nom3}}} (1942). The Oceans: Their Physics, Chemistry, and General Biology, New York: Prentice-Hall, pp. M. W.
- ↑ Journal of Physical Oceanography.5(3)
- 450–459.doi:10.1175/1520-0485(1975)005<0450:fotdti>2.0.co;2.
- ↑ Journal of Oceanography.34(4)
- 160–172.doi:10.1007/bf02108654.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Giro del Pacífico Norte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.