Anar al contingut

Geologia de l'Antàrtida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:CAPS 0 bedrock bedmap2.4960.tif
Topografia del llit de roques de l'Antàrtida, de molta importància per a comprendre el moviment de les capes de gèl continentals.
Archiu:CAPS 1 bedrock surface.4960.tif
Visualisació del conjunt de senyes BEDMAP2 de la missió de la NASA Operation IceBridge, obtinguda en làser i radar per a conseguir senyes relacionades en l'altura de la superfície, la topografia del llit de roques i la gruixa de les capes de gèl.
L'Antàrtida sense la seua capa de gèl. En este mapa no es té en conte la pujada del nivell de la mar a causa del gèl derretido, ni que el continent s'elevaria varis centenars de metros en haver desaparegut el pes que eixercia el gèl sobre el llit de roques.

La història geològica de l'Antàrtida cobrix el desenroll geològic del continent a través del eón Proterozoico i les eres PaleozoicaMesozoica i Cenozoica.

Fa més de 170 millons d'anys, l'Antàrtida formava part de Gondwana. En el temps, este supercontinente es va dividir, donant lloc, fa 35 millons d'anys, a l'Antàrtida tal i com la coneixem hui.

Eón Proterozoico

[editar | editar còdic]

El cratón de Mawson d'Austràlia i l'Antàrtida Oriental mostra evidències d'una activitat tectónica que comprén des del eón Arcaic fins a l'era Mesoproterozoica, en Terra Adelia, Terra de Jorge V i la cordillera de Miller de la zona central de les montanyes Transantárticas.[1]

Era Paleozoica (540-250 Ma)

[editar | editar còdic]

Durant el periodo Cámbrico, Gondwana contava en un clima templat. l'Antàrtida Occidental es trobava parcialment en el hemisferi nort, i durant este periodo es varen depositar grans cantitats d'arenisca, calcàrea i shale. L'Antàrtida Oriental es trobava en l'equador, en els llits marins del qual els invertebrats i els trilobites varen prosperar.

Al començ del periodo Devónico (416 Ma), Gondwana es trobava a latitut més australs i el clima s'havia gelat. No obstant, s'han trobat fòssils de plantes terrestres. Durant este periodo es va depositar arena i rovina en lo que són ara els monts Ellsworth i les montanyes Horlick i Pensacola.

La glaciació va començar a finals del periodo Devónico (360 Ma) a mida que Gondwana s'acostava al pol sur i el clima seguia gelant-se. Durant el periodo Pérmico, la flora predominant està constituïda per plantes similars a falagueres, com la Glossopteris, que creixien en pantans. Estos, en el pas del temps, es convertirien en depòsits de carbó, en les montanyes Transantárticas. Cap a finals del Pérmico, el continu aument de les temperatures va conduir a un clima sec i calorós en la major part del supercontinente.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Fitzsimmons, I. C. W., Proterozoic Basement Provinces of Southern and Southwestern Austràlia, and There Correlation with Antarctica, pp 93-130 in Masaru Yoshida, M., B. F. Windley and S. Dasgupta (eds), Proterozoic East Gondwana: Supercontinent Assembly and Breakup, Geological Society of London, Special Publication No. 206, 2003 ISBN 978-1862391253
  2. Stonehouse, B. (ed.) (ed.). Encyclopedia of Antarctica and the Southern Oceans, John Wiley & Sons. ISBN 0-471-98665-8.