Geografia matemàtica

La geografia matemàtica, de la mateixa manera que el restant de la geografia, es concentra en la superfície terrestre, estudiant la seua representació matemàtica i la seua relació en la Lluna i el Sol. Esta vocació, la qual no és en sí inconexa, ya que per mig de l'estudi dels fenomens de la superfície que ocorren, producte de l'interacció en el sol i la lluna, es pot traçar l'equador terrestre, els tròpics, les llínees polars, les coordenades geogràfiques i inclús medir el tamany de la Terra. Les principals branques de la geografia matemàtica són la topografia, la cartografia, la geografia astronòmica, la geoestadística i la geomática.

La geografia matemàtica és el breçol de la tradició espacial de la geografia, per la seua preocupació per la localisació i per la representació de l'espai de la superfície terrestre. Açò es comprén de millor manera si es considera el gran aporte que la geometria, la ciència que estudia l'espai, ha brindat a la geografia matemàtica. La geografia matemàtica proporciona un marc segur per a la localisació, distribució i representació de l'espai geogràfic, marc del com es nutrixen el restant de les branques geogràfiques.

La geografia matemàtica és una de les branques de la geografia que naix en la geografia mateixa. El pare de la geografia, Eratóstenes de Cirene, és també el pare de la geografia matemàtica. Est, en el seu llibre Geographia, dedica el primer tram del seu llibre a l'estudi dels fenomens frut de l'interrelació entre la superfície terrestre i el sol i la lluna, junt en els estudis de la seua forma, preocupant-se també de la representació fidel de la superfície terrestre. En la segona part del seu llibre expon les seues medicions del tamany de la Terra.

Comunament, els continguts de la geografia matemàtica són els primers en tractar-se en abordar-se un estudi introductori de la geografia, en comprendre la localisació de la Terra en l'univers i en el sistema solar, els moviments terrestres, l'influència del sol i la lluna en la superfície (punt de partida ineludible i essencial en branques de la geografia com la climatologia i la hidrologia) i la definició i comprensió dels sistemes de localisació, com a base de tot estudi geogràfic.

En l'últim temps, la geografia matemàtica ha pres major rellevància pel desenroll dels sistemes d'informació geogràfica (SIG). La modelación matemàtica de diversos fenomens en la superfície terrestre a través dels SIG li ha obert un important camp a la disciplina, que li ha permés una major interacció en atres branques de la geografia com l'hidrologia, la climatologia, la geomorfología o la geografia econòmica.

Actualment, la formació dels geógrafos matemàtics es dona a través d'especialisació cap al final de la carrera de geografia com una menció en geografia matemàtica, a través de la carrera d'ingenieria en geografia, a través de l'obtenció del grau de magíster, com en el cas de països com Chile, o com una carrera aparte, com és el cas de països com Argentina.