Geoglifos de Chug-Chug
Els geoglifos de Chug-Chug o Chug Chug estan ubicats en el desert d'Atacama, a 70 km al noreste de María Elena, Regió de Antofagasta (Chile). L'àrea inclou 23 llocs arqueològics, a on es preserven prop de 500 geoglifos distribuïts a lo llarc de velles rutes de caravanes entre l'oasis de Calama i Quillagua, la base d'una extinta ciutat prehispánica.[1] La zona de Chug Chug alberga unes de les majors cantitats de geoglifos del món,[2] sent el tercer conjunt més gran despuix dels geoglifos de Pintats en la Regió de Tarapacá i les llínees de Naixca en Perú.[3]
Els geoglifos més antics daten de l'any 1000 a. C., mentres que la majoria es va originar entre 900 i 1550 d. C. Estes figures, que alcancen fins a uns 15 metros de llarc, són fetes en la terra, principalment en l'ala dels cerros. Varen ser realisades per diversos pobles, identificats en les actuals comunitats atacameñas, quechuas i les cultures de Tarapacá i Arica. Els geoglifos de Chug Chug inclouen figures humanes, figures geomètriques com a círculs i rombos, i dissenys zoomorfos d'animals de la fauna local: camélidos, fardachos, fauna marina (cetáceos i albacoras) i aus de l'altiplà (com el suri).[4] Estos últims es varen utilisar provablement com a senyals per a guiar les caravanes de pastors de flames i comerciants per mig de vàries senderes entre l'Altiplano i l'oceà Pacífic, a la latitut de l'actual ciutat de Tocopilla.[2]
A raïl de la celebració del Rali Dakar i de l'us indiscriminat de vehículs tot-terreny per particulars, es va observar que alguns geoglifos havien sofrit danys, lo que va provocar les denúncies del Colege d'Arqueòlecs de Chile.[5] La Fundació Desert d'Atacama busca que la zona siga declarada com un ben nacional protegit per a impedir més danys, en un treball mancomunat en les comunitats indígenes i els municipis.[4]
Vore també
Referències
- ↑ World Monuments Fund. «Chug-Chug Geoglyphs» (en en). Consultat el 23 de giner de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 «Els geoglifos de Chug-Chug, les joyes desconegudes del desert d'Atacama». La Tercera (29 de juny de 2013). Consultat el 23 de giner de 2017.
- ↑ Castro, Kurt (12 de decembre de 2014). «Chug Chug, el tercer lloc en major cantitat de geoglifos del món». Veig Vert. Consultat el 23 de giner de 2017.
- ↑ 4,0 4,1 Fajadro, Marque (23 de giner de 2017). «Geogilfos jagants en el nort de Chile corren perill per mineres i rallies». El Mostrador.
- ↑ «Geoglifos en perill» (en espanyol). El Món (8 de juliol de 2013). Consultat el 23 de giner de 2017.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geoglifos de Chug-Chug» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.