Generacions de computadores

Les computadores han anat evolucionant des de la seua creació, passant per diverses generacions, des de 1940 fins a l'actualitat, el història de les computadores ha passat per moltes generacions i la sexta, la més recent, ve integrada en microprocessadors com els Intel Core o AMD Ryzen.

Història

El Electronic Numerical Integrator and Computer, més conegut com ENIAC,ha considerat a sovint la primera computadora de propòsit general, encara que este títul pertany en realitat a la computadora alemana Z3. Era totalment digital, és dir, eixecutava els seus processos i operacions per mig d'instruccions en llenguage màquina, a diferència d'atres màquines contemporànees de processos analògics. Presentada al públic el 15 de febrer de 1946, John W. Mauchly i John Presper Eckert de l'Universitat de Pennsilvània (EE. UU.) varen iniciar el seu desenroll en 1943. Esta enorme màquina media més de 30 metros de llarc i pesava 32 tonellades, estava composta per 17 468 vàlvules. La calor de les vàlvules elevava la temperatura de la sala a on es trobava instalada fins als 50 °C. i per a que portara a terme les operacions per a les que s'havia dissenyat. Quan la ENIAC es va terminar en 1946, la II Guerra Mundial ya havia terminat. El fi de la lluita va fer que els esforços fins a llavors dedicats principalment a objectius militars, es destinaren també a un atre tipo d'investigació científica més relacionada en les necessitats de l'empresa privada. Els esforços múltiples varen donar resultats en 1945 Mauchly i Eckert varen escomençar a treballar en una successora de la ENIAC, el EDVAC (Electronic Discrete Variable Automatic Computer) i Aiken va iniciar el disseny de la Mark II. En 1951, el que està considerat com la primera computadora que es va cridar Saly va ser àmpliament comercialisada, l'UNIVAC I, va escomençar a funcionar en èxit. En 1952 la computadora UNIVAC es va utilisar per a realisar el reconte de vots en les eleccions presidencials de EE. UU. El resultat victòria (EIsenhower sobre Adlai Stevenson) es va conéixer 50 minuts en acabant de que es tancaren els coleges electorals.

Primera generació (1945-1956)

La primera generació de la computadora estava construïda de vàlvules de buit. Es programava en llenguage de la màquina. Un programa és un conjunt d'instruccions per a que la màquina efectue alguna tasca, i el llenguage més simple en el que pot especificar-se un programa es diu llenguage de màquina (perque el programa deu escriure's per mig d'algun conjunt de còdics binaris). La primera generació de computadores i els seus antecessors, es descriuen en la següent llista dels principals models de que va constar:

1946 ENIAC. Considerada a sovint com la primera computadora digital electrònica en el història. No va ser un model de producció, sino una màquina experimental. Tampoc era programable en el sentit actual. Es tractava d'un enorme aparat que ocupava tot un sòtol en l'universitat. Construïda en 18 000 tubos de buit, consumia varis kW de potència elèctrica i pesava 27 tonellades. Era capaç d'efectuar cinc mil sumes per segon. Va ser feta per un equip d'ingeniers i científics encapçalats pels doctors John W. Mauchly i J. Presper Eckert en l'universitat de Pennsilvània, en els Estats Units.

1949 EDVAC. Segona computadora programable. També va ser un prototip de laboratori, pero ya incloïa en el seu disseny les idees centrals que conformen les computadores actuals.

1951 UNIVAC I. Primera computadora comercial. Els doctors Mauchly i Eckert varen fundar la companyia Universal Computer (Univac), i el seu primer producte va ser esta màquina. El primer client va ser l'Oficina del Cens d'Estats Units.

1953 IBM 701. Per a introduir les senyes, estos equips ampraven targetes perforades, que havien segut inventades en els anys de la revolució industrial (finals de el XVIII) pel francés Joseph Marie Jacquard i perfeccionades pel nortamericà Herman Hollerith en 1890. La IBM 701 va ser la primera d'una llarga série de computadores d'esta companyia, que després es convertiria en la número un, pel seu volum de vendes. - IBM va continuar en atres models, que incorporaven un mecanisme d'almagasenament massiu cridat tambor magnètic, que en els anys evolucionaria i es convertiria en el disc magnètic.

- Zuse Z22. La primera computadora de Konrad Zuse aprofitant els tubos del buit. El processador de la UNIVAC pesava 30 tonellades i requeria l'espai complet d'un saló de 20 per 40 peus.

Bibliografia

• «Coneix el teu PC a fondo». Enciclopèdia Actual de l'Informàtica. Tom 2. Edició Especial per a Círcul de Llectors. Bogotà. Colòmbia.