La gastronomia budista és una tradició culinària del est d'Àsia practicada per alguns seguidors del budisme. És principalment vegetariana, per a poder mantindre el precepte budiste general del ahiṃsā (no violència). Algunes regions de l'antiga Índia també eren budistes, per lo que molts indis seguixen sent vegetarians.

Gastronomia budista

Esta cuina és coneguda com zhāicài (‘menjar vegetarià [budiste]’) en China, Hong Kong, Singapur i Taiwan; đồ chay en Vietnam; shōjin ryōri (‘cuina de devoció’) en Japó; sachal eumsik (‘menjar de temple’) en Coreja i d'atres formes en molts països.

El jainisme, una religió contemporànea del budisme, també té una cuina pareguda.

Budisme i vegetarianisme

Artícul principal → Vegetarianisme budista.


El budisme i el jainisme reconeixen que inclús menjar aliments d'orige vegetal pot contribuir a la mort indirecta de sers vius per la vida animal que es destruïx en llaurar el sol i usar pesticidas. Per això el jainisme considera la mort per inanició (solament despuix de sometre's a 12 anys d'estricte ascetisme) com la pràctica definitiva de no violència, mentres el budisme considera la automortificació extrema no desijable per a alcançar l'allumenament.

Tant els mahāiāna com els theravādona creuen que menjar carn no constituïx una violació dels Cinc Preceptes que prohibixen danyar directament als sers vius.

Quan els monges theravādona s'alimenten d'almoinas, deuen menjar qualsevol sobra que els donen, incloent carn. L'excepció a esta regla és quan els monges veuen, senten o saben que algun animal ha segut sacrificat en l'objecte d'alimentar-els a ells, en el cas del qual el consum d'eixa carn seria kármicamente negativa. La mateixa restricció aplica als budistes llaics i es coneix com el consum de la ‘carn triplemente neta’ (三净肉).


Per un atre costat, quan les comunitats llaiques compren carn específicament per al consum dels monges, la permisibilidad del seu consum diferix d'una branca budista a una atra. El Cànon Pali theravādona registra eixemples de Buda menjant carn que va anar específicament comprada per a ell. Este acte va ser realisat deliberadament per Buda per a demostrar que, si és necessari, un budiste pot infringir les normes en cas d'emergència o inconveniencia. Respectar cegament el vegetarianisme o les regles budistes en moments en els que no es pot entrar en conflicte en la filosofia mahāiāna per enrossinament o compromís en alguna cosa es considera ‘testarudez’ (执著), i pot convertir-se en un obstàcul per al nirvana o allumenament. No obstant, si es pren el vot de ser vegetarià budiste, s'espera que se seguixca este fins que siga humanamente impossible seguir en la dieta vegetariana.

L'acceptació de l'autenticitat dels Pali Sutras diferix entre les sectes mahāiāna, i els Sutras Majayana no registren a Buda menjant carn. Encara que cap secta mahāiāna considera que els Pali Sutras no siguen autèntics, les sectes budistes chinenques tendixen a considerar esta part concreta de l'escritura falsa. Les sectes budistes japoneses solen acceptar que Buda menjava carn.[1]

No obstant, tant els budistes mahāiāna com els theravādona consideren que pot practicar-se el vegetarianisme com a part dels pāramitā de bodhisattva. Com els budistes mahāiāna reconeixen que el consum de carn és cruel i carix de compassió, alguns d'ells són vegetarians. Alguns passages dels sutra mahāiāna arrepleguen a Buda elogiant la virtut d'evitar la carn. No obstant, el budisme tibetà creu que la pràctica tántrica fa innecessari el vegetarianisme. Totes les sectes kamakura japoneses del budisme (Zen, Nichiren, Jōdo shū) han relaixat la vinaya mahāiāna i per tant no practiquen el vegetarianisme sino el pescetarianisme. El budisme chinenc i part del coreà s'adherixen estrictament al vegetarianisme.

Budisme i atres consideracions alimentàries

La cuina budista de l'est d'Àsia diferix de la cuina vegetariana occidental en un aspecte, que és evitar la mort de les plantes. La vinaya budista per a monges prohibix fer mal a les plantes. Per tant, parlant estrictament no s'usen raïls (com a creïlles, carlotes o cebes), ya que resultaria en la mort de la planta. En el seu lloc s'ampren judeues o frutes. No obstant, esta versió estricta de la dieta es practica a sovint solament en ocasions especials.

Alguns budistes mahāiāna de China, Japó i Vietnam eviten específicament el consum de plantes en aromes forts, tradicionalment all, Allium chinense, asafétida, chalota i Allium victorialis, a les que criden ‘cinc verdures d'olor forta i acre’ (五荤) o ‘cinc espècies’ (五辛), ya que tendixen a excitar els sentits. Açò es basa en les ensenyances presents en el Brahmajala Sutra, Shurangama Sutra i Lankavatara Sutra (capítul 8). En époques modernes esta regla s'interpreta a sovint per a incloure atres verdures del gènero Allium, ademés del celiandre. Açò té paralelismes en algunes sectes del hinduisme, que tampoc consumixen aliments de sabors acres.

 
Un eixemple de shōjin-ryōri pres en Kyoto (Japó), en el temple zen de Ryuanji.

El menjar que un budiste estricte consumix, inclús si no és vegetarià, també és específica. Per a molts budistes chinencs, el consum de vedella, atres animals grans i espècies exòtiques deu evitar-se. Açò seria la ya mencionada regla sanjingrou. Una restricció que molts no coneixen és l'abstinència en el consum de vísceres animals, lo que es diu 下水 (xia shui).

El consum d'alcohol i atres drogues també és evitat per molts budistes, ya que afecten al seu estat mental. Açò és part dels Cinc Prefectos, que dicten que no deuen consumir-se «substàncies adictives». La definició de «adictiu» depén de cada individu, pero la majoria dels budistes consideren que l'alcohol, el tabac i les drogues illegals ho són.

Vore també

Notes

  1. ↑ Powers, John. «Going forth: Buddhist vision of vinaya - book review» (en anglés). Archivat des de l'original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 16 de juliol de 2007.