Allium chinense

Allium chinense (Allium chinense)

Allium chinense és una espècie de planta bulbosa del gènero Allium, pertanyent a la família de les amarilidáceas, de l'orde de les Asparagales. Originària d'Àsia.

Descripció

Allium chinense té bulbos agrupats, estretament ovoides, de (0,5 -) 1-1,5 (- 2) cm de diàmetro, corfoll blanc, a voltes teñir de roig, membranosa. Els fulls 3 - 5 anguladas. L'escape lateral, de 20 - 40 cm, cilíndric, cobert en baïnas dels fulls només en la base. Periant de color púrpura pàlit a púrpura opac. El número cromosòmic és de 2 n = 24, 32.

Distribució

Es troba en Anhui, Fujian, Guangdong, Guangxi, Guizhou, Hainan, Henan, Hubei, Hunan, Jiangxi, Zhejiang.

Usos

Culinaris

Pel seu sabor, molt suau i "dolç", A. chinense és a sovint encurtido i se servix com a guarnició en Japó i Vietnam, per a equilibrar el fort sabor d'algun atre component del menjar. Per eixemple, en la cuina japonesa es menja en sushi (per a equilibrar la salinitat de la salsa de soja en la que el sushi és a voltes sumergit) o en el curry japonés (per a equilibrar el sabor picante).

En Vietnam, A. chinense se servix a sovint, en escabeche, durant el Tet (Any Nou vietnamita).

Medicinals

Allium chinense s'utilisa en la medicina tradicional com a tònic per a ajudar als intestís i com a remei estomacal.

Taxonomia

Allium chinense va ser descrita per G.Dò. i publicat en Memoirs of the Wernerian Natural History Society 6: 83, en l'any 1827.

Etimologia

Allium: nom genèric molt antic. Les plantes d'este gènero eren coneguts tant pels romans com pels grecs. No obstant, sembla que el terme té un orige celta i significa "cremar", en referència a la forta olor acre de la planta. Un dels primers en utilisar este nom per a fins botànics va ser el naturaliste francés Joseph Pitton de Tournefort (1656-1708).

chinense: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en China.

Sinonímia

• Allium bakeri Regel, Trudy Imp. S.-Peterburgsk. Bot. Sada 3(2): 141. 1875.
• Allium bodinieri H.Lév. & Vaniot in A.A.H.Léveillé, Liliac. & C.Chine: 38. 1905.
• Allium exsertum G.Dò, Mem. Wern. Nat. Hist. Soc. 6: 17. 1827.
• Allium exsertum Baker, J. Bot. 12: 294. 1874, nom. illeg. senar G.Dò (1827).
• Allium martinii H.Lév. & Vaniot, Liliac. & C.Chine (A.A.H.Léveillé) 40. 1905.
• Allium splendens Miq., Ann. Mus. Bot. Lugduno-Batavi 3: 154. 1867, nom. illeg. senar Willd. (1830).
• Allium triquetrum Lour., Fl. Cochinch., 202. 1790., nom. illeg. senar L. (1753).
• Caloscordum exsertum (G.Dò) Herb., Edwards's Bot. Reg. 33: t. 5. 1847.

Vore també

• Planta medicinal
• Fitoterapia
• Usos medicinals de les raïls
• Medicina chinenca tradicional
• Terminologia descriptiva de les plantes
• Anex:Cronologia de la botànica
• Història de la Botànica

Bibliografia

1. Flora of China Editorial Committee. 2000. Flora of China (Flagellariaceae through Marantaceae). 24: 1–431. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Allium chinense.
• Plants For A Future: Allium chinense
• USDA Plants Profile: Allium chinense [1] archivat en Wayback Machine.
• G.Dò 1827. Mem. Wern. Nat. Hist. Soc. 6:83.
• Govaerts, R. & al. 2006. World Checklist of selected plant families. The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens. 2010 June 08 [2]
• USDA, NRCS. 2006. The PLANTS Database, 6 March 2006 (http://plants.usda.gov [3] archivat en Wayback Machine.).