Anar al contingut

Gascón (occità)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
«Gascó» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Gascó (desambiguació).


El gascó (derivat de «wascon») és una llengua pròpia del cridat «triàngul aquitano», inscrit en l'espai llingüístic galorrománico. Fins fa poc temps era opinió generalisada el considerar-ho un dialecte del occità; pero, encara que sense cap dubte pertany a esta àrea llingüística (junt en el català), en l'actualitat va guanyant pes l'opinió d'els qui ho consideren suficientment diferenciat com per a donar-li categoria de llengua pròpia.

És semioficial en totes les regions de la Gasconya (França) i oficial en Valle d'Arán (Espanya).

Diferenciació de l'occità

Les diferències entre el gascó i els atres dialectes són molt antigues i importants, abans més que aracita requerida. En el XIV se li cridava «llengua estrangera», lengatge estranh (en les Lleis d'Amor, Leys d'Amor). El trobador Raimbaut de Vaqueiras va escriure en gascó una de les estrofes de la seua Descort plurilingüe al costat d'una «provençal». En el XIII, també va fer el trobador català Cerverí de Girona un poema multilingue mesclant versos en varis idiomes: provençal, francés, galaicoportugués, aragonés i gascó.

En el naiximent de les lengues romançes, el gascó estava molt més prop de les variants llingüístiques peninsulars que lo que es pot apreciar en els seus primers escrits, lliteraris o no.cita requerida

Varietats del gascó

Bearnés, com a gascó bigurdán i gascó comingés, té també una varietat llingüística (geogràfica) pirenaica.

Influències sobre atres llengües

Segurament com a conseqüència del continu llingüístic de la Romania Occidental i influència històrica migeval de França sobre la Marca Hispànica, s'aprecien traces comunes, i aliens a atres lengues romançes, entre el gascó i les lengues romançes a l'atre costat dels Pirineus: tant en l'aragonés com en el català.

En 2021 el Parlament francés, en l'oposició del Govern, va aprovar de forma definitiva una llei per a protegir les seues llengües regionals: en ella el parlament va obrir la porta a l'immersió llingüística per a les llengües regionals bretón, occità (gascó: dialecte de l'occità), vasc, català i cors. El text, el primer d'este tipo en la República francesa, va ser aprovat en l'Assamblea Nacional per 247 vots a favor i 76 en contra, en una redacció similar a la que havia segut adoptada prèviament en el Senat, per lo que es considera aprovat.

Descripció llingüística

Derivades del llatí parlat pels colon romans, les lengues romançes occidentals varen evolucionar de manera independent. Les diferències són particularment visibles en tres nivells: la fonètica, la morfosintaxis i el vocabulari. El gascó és notori per haver tingut com substrat llingüístic l'antic aquitano, lo que es reflectix en el canvi /f-/ > /h-/ (present també en castellà i atribuït també al substrat euskérico-aquitano).

Fonètica

Isoglossas del gascó.
  • Consonantisme
a) F- llatina dona h- (lang., cat. f-; esp. h-): FILIA hilha (filha, filla; filla), FARINA hariò (esp. farina) (isoglossa 2 del mapa)
b) -L- llatina en «final romana» (una volta caiguda la vocal llatina) dona -w (lang., cat., esp. -l): MALE mau (mal; mal; mal)
c) -LL- llatina intervocàlica dona -r- (lang. -/-; cat., esp. 41- palatal): BELLA béra (béla; bella, bella); atres voltes pot donar -t/-r-: AGNELL- agnèt/agnèro (esp. corder) (isoglossa 1), ILLE/ILLA et/era (esp. el/la) (isoglossa 9)
d) -LL- llatina en «final romana» dona -th (pronunciat -t, -ty, -ch): BELLU béth (bel; bell)
i) -MB- dona -m- (lang. -rafe-,1 cat., esp. -m-): CUMBA menge (comba; menge), LUMBU (llom).
f) -R- precedida de P/T/K/B/D/G/ en sílaba final átona desapareix (permaneix en lang., cat., esp.): ALTERU aute (autre, atre, un atre)
g) R- es reduplica, en una a- prostética (lang., cat., esp. R-): TRENCADA arroda (ròda, roda, roda), ARRÈ (francés rien, esp. res) (isoglossa 3)
h) -N- desapareix (permaneix en lang., cat., esp.): LLUNA lúa (lluna, lluna, lluna) (isoglossa 4)
i) -ND- es reduïx a -n- (lang. -nd-; cat. -n-; esp. -nd-): + VENDUTU venut (lang. vendut; cat. venut; esp. venut) + VENDITU; TONDERE toune (esp. tallar, esquilar) (isoglossa 5)
j) -W- precedit de Q o de G llatines, o de g- en les paraules d'orige germànic en g(o)-, es manté (desapareix en lang.; permaneix en cat.; esp.): QUATT(O)OR qüate (quatre; quatre, quatre), LINGUA (actualment rar) llengua (lenga; llengua, llengua), WARDON güerdar (gardar; guardar, esp. subst. guàrdia)
k) Anticipació de r que passa a la sílaba precedent: TENERU trende (lang., cat. tendre; esp. tendre); praube (cast. pobre) (isoglossa 6)
l) Atres dos fenomens curiosos caracterisen cada cual una part del territori: la solució d per a les paraules com codina (lang. cosina) de +CUINA, i suar (lang. susar) de SUÉS.

En alguns casos, la fonètica antiga ha segut corregida en la major part de Gasconya segons el model languedociano, pero es mantenen vestigis.

m) -MP-, -NT-, -NC- deurien donar en primer terme -mb-, -nd-, -ng- (la sonorisació sent una fenomen estés en casi totes les lengues romançes), pero formes com crampa (lang cat. cambra), pedrera (lang. candèla), lenca (lang. lenga) nos mostren que tota Gasconya va conéixer este fonetisme. Aspe, Ossau i Barétous: COMPARARA crombar, CANTARA candar, germ. lat. BLANKA blanga (lang. crompar, cantar, blanca; cat. esp. comprar, cantar, blanca)
  • Vocalisme
Si deixem de costat la regió de «parlar negre» (parlar negre) atlàntic, que pronuncia pélha (é com en francés fleur) en lloc de pelha, fent puix del sistema vocàlic occità disimétrico un sistema simètric de tres graus d'obertura, nos trobem sobretot en raons directes o indirectes per a supondre que el gascó en el seu orige coneixia la vocal ü (com el català).

Morfosintaxis

  • Nominal i pronominal
a) l'us de pronoms personals asilábicos lligats a la paraula precedent, com en català (es tracta d'un arcaisme) no'm lheui d'ora, que torna tá-t véser, -ta-o véser, -ta-ns(i) véser, -tá-v (pronunciat tá-p) véser, -tá-us véser
b) la forma pirenaica de l'artícul definit: eth pair, era mair (gascó del pla i languedociano lo pair(i), la mair(i).
  • Verbal
a) la conservació de la forma arcaica de l'imperfecte de les classes II i III: vènia, aramia (com en català i espanyol; languedociano: vendiá, dorgau) i del condicional: cantaria, veneria, dromiria (cat. i esp. idèntic; lang. cantaria, vindria, dormiria)
b) La creació, en la mitat sudoccidental de Gasconya, d'un imperfecte especial en la classe II (vení, venes, vene...) i d'un perfecte corresponent en o (venoi, venes, venó...); a l'imperfecte correspon regularment un condicional també especial (canterí, -és-, -é...; venerí, -é..., dromirí, -és, -é...)
c) L'elecció de la variant en -eish (com en cat. i en esp.) del «infijo incoatiu» en la classe Illb: basteish (bastim) (lang. bastís, -issem). Senyalem també en sintaxis:
  • L'ocupació de «enunciatiu» al principi de frases positives: que, pla, f (-Ja) a-th séi, b' (=bev) ath séi; - > el primer és el més correcte i motiva l'elecció del pronom relatiu qui en lloc de que (eth orne qui veuen, eth (de) que vei...)
  • L'ocupació del subjuntiu en lloc del futur en les subordinades temporals: qüan venja (cat. esp. aneu; lang. quand vindrà).

(Font: Mapes llingüístics de Gasconya, Jean Seguy).

Aixina acaba la llista dels «gasconismes» més destacables. Del vocabulari també es poden dir moltes coses, pero res sistemàtic.

Gramàtica

Artículs

En gascó els artículs es dividixen en determinats i indeterminats.

  • Determinats: Lo (el); La (la); Lu (els); Li (les)
  • Indeterminats: Un (un); Una (una); uns (uns); unis (unes)

Pronoms

Estos són els pronoms:

Pronoms del gascó
Gascón Espanyol
ieu yo
el teu tu/vós
el ell
ela ella
vós vosté
nosautres nosatres
vosautres vosatres/vostés
els/elas ells/elles

L'influència del vasc-aquitano

Tal com escriu Josep Crivillé i Bargalló en l'introducció a l'exposició És gascons i era musica del musèu dera Val d'Aran quan conclou la seua exposició sobre el gascó;


D'esta forma diversos traces del gascó han segut explicats (encara que existixquen també atres teories) per acció del substrat vasc-aquitano:

  • la labiodental f- en posició inicial o postconsonántica sofrix una aspiració;
filia > hilha; farina > faria; flore > hlor; frigidu > hred; califacere > cauhar.
  • el gascó desenrolla una vocal protética davant r- inicial;
trencada > arròda; racimu > arrasim.
  • en el lèxic, estudiat per Gerhard Rohlfs en gran deteniment, són identificables numeroses veus d'un vell fondo aquitano-pirenaic desconegudes en francés, en els atres dialectes occitàs i en espanyol, i que el gascó compartix en el vasc. Per eixemple sarri, "isart" (en vasc, sarrio).

Abdós llengües compartixen solar en la zona nort del departament de Pirineus Atlàntics. Aixina, les localitats de Bayona, Anglet, Biarritz o La Bastide-Clairence, posseïxen abdós idiomes, que conviuen junt al francés en l'actualitat.

Vore també

Referències

  1. ↑ Consell General de Pirineus. «pyrenees-bearnaises. com/fr/pays-de-nature/pays-nature. htm PIRINEUS BEARN» (en francés). Consultat el 27/10.

Bibliografia

  • És gascons i era musica. Musèu dera Val d'Aran (Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya). Direcció i coordinació Jusèp Mª Boya i Carmen Gassó (1988).
  • BEC, Pierre. La langue occitane. Colecció Que sais-je?, París, PUF, 1963
  • "Etnomusicológia, la música tradicional: conceptes i camps d'acció de la ciència etnomusicológia". Revista musical catalana, nº15 giner de 1986.

Enllaços externs

[[:|{{{2}}}]] Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gascón_(occità)&oldid=1491379»