Gardenia jasminoides

jazmín de l'Índia (Gardenia jasminoides)

El jazmín de l'Índia o jazmín de la Veta (Gardenia jasminoides) és un arbre de full perenne pertanyent a la família Rubiaceae. Té el seu orige en Àsia i es troba en estat selvat en Vietnam, el sur de China, Taiwan, Japó, Birmània i la Índia. Va ser introduïda pels espanyols en Amèrica.

En els seus lluents fulls verts i flors blanques molt fragants d'estiu, que és àmpliament utilisada en els jardins en climes templats i subtropicales càlits, i com a planta d'interior en les regions templades. Ha segut cultivada en China durant a lo manco mil anys, i va ser introduïda en els jardins anglesos a mitan de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. Moltes varietats han segut criades per a l'horticultura, en un baix creiximent, i les formes grans i llargues en flors.

Descripció

Gardenia jasminoides és un arbust que alcança un tamany de fins a 2 (-8) m; en ramitas escabriúsculo-pubérulas. Fulls (2-) 5-11 × (1-) 2-5,5 cm, anchamente elíptiques o obovado-elíptiques, cartáceas a subcoriáceas en secar-se, glabras en abdós superfícies o pubérulas en la vena mija, la base aguda i freqüentment decurrente, l'àpiç cortamente acuminado en el acumen fins a 10 mm, els màrgens llaugerament revolutos; nervaduras secundàries 6-10 parells, broquidódromas a eucamptódromas, les aixelles freqüentment barbadas; pecíols 2-4 mm, pubérulos, alados; estípulas 6-12 mm, unides al voltant del talle, obrint-se per un costat formant una estructura espatácea, glabras.

Flors solitàries, terminals; pedicels 15-20 mm, pubérulos; hipanto 6-15 mm, obcónico, glabro, longitudinalmente 5-7-acostillado a 5-7-alado, les costelles estenent-se a formar la vena mija dels llops calicinos; llim calicino hírtulo en l'exterior, el tubo 4-5 mm, els llops 5-7, 15-30 mm, oblanceolados, induplicados, aguts; corola esparcidamente pubérula en l'exterior, el tubo 20-50 mm, infundibuliforme, els llops en les formes cultivades arreglats en 2-10 cicles de 6, 15-35 mm, obovado-oblongos, obtusos a redonejats; anteres 12-18 mm o freqüentment malformadas o absents en les formes cultivades; estigmes 8-10 mm, 4-lobados. Fruts no produïts en les formes cultivades.

Història

Existix evidència de que Gardenia jasminoides es trobava en el cultiu en China des de la dinastia Song (960-1279 d. C.), a on les formes selvades i de flor doble s'han representat en les pintures, com les de Song Huizong, i en el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

l'artiste Xu Xi. La dinastia Yuan (1271-1368) la va presentar en laca, i la dinastia Ming de porcelana (1368-1644).

Les gardenias varen ser vistes en els vivers de Cantón (China) en 1794 per l'estadiste anglés Sir John Barrow.

Usos

La fruta s'utilisa com a colorant groc, per a la roba i el menjar.

Els polinesios de les illes del Pacífic utilisen estes flors fragants en els seus collars de flors, que es diuen ei en les Islas Cook, hei en la Polinèsia Francesa i lei en Hawái.

Els fruts de Gardenia jasminoides fructus s'utilisen en la medicina tradicional chinenca per a "drenar fòc" i per lo tant en el tractament de certes condicions enfebrades.

En el estat de Veracruz s'aplica com analgésico quan se sofrix de dolor d'oïts. En Tlaxcala s'usa contra la tós. En Pobla per al tractament de la tós ferina s'acostuma hervir les flors de la gardenia en les d'tulipán (Hibiscus rosa-sinensis) i les de rosa blanca (Rosa gallica) junt en fulls de nogal (Juglans regio), tencho (Tillandsia imperialis), jitomate (sp. n/r) i un frut de la tomata de full (Physalis pubescens), prenen el té com a aigua de temps.

Taxonomia

Gardenia jasminoides va ser descrita per John Ellis i publicat en Philosophical Transactions of the Royal Society of London 51(2): 935, pl. 23. 1761.

Etimologia

Gardenia: nom genèric que va ser nomenat per Carl Linnaeus en honor d'Alexander Garden (1730-1791), un naturaliste escocés.

Jasminoides: epítet llatío que significa "similar al jazmín"

Sinonímia

• Gardenia angusta (L.) Merr.
• Gardenia angustifolia Lodd.
• Gardenia augusta Merr.
• Gardenia florida L.
• Gardenia grandiflora Lour.
• Gardenia grandiflora Siebold ex Zucc.
• Gardenia longisepala (Masam.) Masam.
• Gardenia maruba Siebold ex Blume
• Gardenia pictorum Hassk.
• Gardenia radicans Thunb.
• Genipa florida (L.) Baill.
• Genipa grandiflora (Lour.) Baill.
• Genipa radicans (Thunb.) Baill.
• Jasminum capense Mill.
• Varneria augusta L.
• Warneria augusta L.

Enllaços externs

• World Checklist of Rubiaceae
• Gardenia jasminoides en Flora of China
• Intoxicating Fragrance: Jasmine as Valium Substitute