Anar al contingut

Góngora (llinage)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Góngora (en vasc Gongora) és un llinage toponímic espanyol provinent del lloc del seu nom (Navarra).[1][2]

Etimologia

Hi ha diverses interpretacions sobre l'orige etimològic del llinage:

  • Per a uns sembla ser una adaptació vasca del llatí cŏnc(h)ula (conca menuda).[3]
  • Per a uns atres sembla provindre de les paraules vasques goien + gora (damunt de dalt) o de gune + gora (lloc alt).[4]
  • Per a uns atres més sembla significar Gamonal, per l'unió de ango (gamón) i el sufix -ra, en G protética.[5][6]

Història

En 1212, Ximeno de Góngora va lluitar en la batalla de les Navas de Tolosa.[7]

En el XIV, durant la Guerra civil de Navarra en el conflicte entre les famílies Agramont i Beaumont, Machin de Góngora, Senyor de Ciordia, del bando d'Agramont, va fallir en combat.[7]

Bona part dels Góngora va emigrar a terres andaluses, lloc a on naixeria l'ilustre poeta del barroc, Don Luis de Góngora i Argote, cap a 1561. Carlos de Sigüenza i Góngora, científic novohispano del XVII, va pertànyer al mateix linaje.

Una atra branca va passar a Chile i va formar part de la Real Companyia de Guàrdies Marines (1751), i en el Real Tribunal de Navarra en 1558, 1566, 1665 i 1691.

Carlos II va concedir el títul nobiliario de Marqués de Góngora el 7 de març de 1695, a Juan Joaquín Cruzat i Rada.

Cap a fins del XIX i començos del XX, una gran part de la família Góngora es va embarcar rumbo a Amèrica, sent els seus principals destins Argentina, Chile, Colòmbia, Cuba, Equador, Mèxic, Brasil i Uruguay.

Escuts

Cada escut representa a una branca familiar del llinage les senyes del qual d'orige solen constar en la descripció del mateix, per lo que solament els hereus d'eixa branca familiar poden gojar de dit blasón.[8]






Referències

  1. ↑ «enciclopedianavarra. com/? page_id=10624 Gran Enciclopèdia de Navarra | GÓNGORA». Consultat el 14 de decembre de 2019.
  2. ↑ unirioja. es/servlet/articulo? codigo=16199 «Armorial i Padró de Nobles de la ciutat de Pamplona: Segons els manuscrits de Vicente Aoiz de Zuza».Príncip de Viana.61(220)
    475–534.ISSN 0032-8472.Consultat el 14 de decembre de 2019.
  3. ↑ Faure, Ribes y García, 2001, p. 391.
  4. ↑ eusko-ikaskuntza. eus/es/gongora/ar-52654/ Góngora. Artícul de l'Enciclopèdia Auñamendi. Consultat el 6 de decembre de 2025.
  5. ↑ de Mogrobejo Zabala, 1987, p. 95.
  6. ↑ Tibón, 1988, p. 108.
  7. ↑ 7,0 7,1 Lamant-Duhart, 1997, p. 210.
  8. ↑ «com/index. php/preguntas-frecuentes. html ¿Quin és l'escut del meu llinage?». Consultat el 7 de decembre de 2025.

Bibliografia

  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFAlonso de Cadenes López1996-1997">Alonso de Cadenes López (1996-1997). Blasonario de la Consanguinitat Ibèrica, Institut Salazar i Castro. ISBN 8487204988.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFAlonso de Cadenes López1998">Alonso de Cadenes López (1998). Heraldario espanyol, europeu i americà, Institut Salazar i Castro. ISBN 8489851069.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFde Guerra1927">de Guerra (1927). Estudis d'heràldica vasca, Llibreria Internacional/Primitiva Casa Baroja.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFde Mogrobejo Zabala1987">de Mogrobejo Zabala, Endika (1987). Diccionari etimològic de llinages vascs, Wilsen Editorial. ISBN 8591824X.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFde Mogrobejo1991">de Mogrobejo, Endika (1991). Blasones i linajes d'Euskalerria, Amics del llibre vasc. ISBN 8478860266.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFFaure2001">Faure (2001). Diccionari de llinages espanyols, Espasa Calpe S. A.. ISBN 8423922898.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGarcía Bermejo1999">García Bermejo (1999). Heràldica IV, Edicions Libertarias/Prodhufi S. A.. ISBN 8479545453.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFLamant-Duhart1997">Lamant-Duhart, Hubert (1997). org/details/armorialdupaysba0000lama Armorial du Pays Basque (en francés), J & D Éditions. ISBN 2841271218.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMenéndez Pidal2005">Menéndez Pidal, Faustino (2005). Lliure d'armería del Regne de Navarresa, Gràfiques Biak, S. L.. ISBN 8423521664.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSchnieper Campos1999">Schnieper Campos (1999). Armorial de llinages espanyols, Auryn Editorial s. l.. ISBN 8493027626.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSolís2003">Solís (2003). Tots els escuts dels llinages espanyols, L'arca de paper editors. ISBN 8497651219.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFTibón1988">Tibón, Gutierre (1988). Diccionari etimològic comparat de llinages espanyols, hispanoamericans i filipins., Editorial Diana S. A.. ISBN 9681318862.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Góngora_(llinage)&oldid=1467180»