Futbol sala
El fútbol sala, inicialment denominat indoor soccer,[1] i conegut també com futsal, fútbol de saló o microfútbol,[2][3] és un deport creat pel professor uruguayà Juan Carlos Ceriani, en 1930, que adapta diverses normes del fútbol, el bàsquet, el balonmà i el waterpolo en una disciplina diferent que es juga en espais reduïts, sobre pis pla i en establiments coberts.
En les seues normes generals, el futsal pren del bàsquet el número de jugadors (cinc per equip), el temps de joc (40 minuts dividits en dos temps de 20 minuts) i el posicionament d'alguns jugadors; del balonmà les mides de la cancha (40 metros per 20 m.) i les porteries (tres metros de llarc per dos d'alt i un de profunditat); i del waterpolo les #delimitació de l'arquero. La major part del seu reglament es va prendre del fútbol tradicional, com l'us de la pilota en el peu de la mateixa manera que els moviments corpóreos de l'eixercici; en una única diferència, que la pilota utilisada és més chicoteta i pesada, per a impedir el pique de la mateixa i mantindre el seu us constantment en els peus dels deportistes.[1][4][5]
El deport, que el seu creador va denominar inicialment com indoor soccer, va ser inventat en Montevideo, Uruguai, per l'uruguayà Juan Carlos Ceriani, un professor d'educació física que treballava en l'Associació Cristiana de Jóvens, un dels moviments socials jovenils més antics del món, pel fervor pel fútbol causat pel triumfo d'Uruguaien la Copa Mundial de Fútbol de 1930 i en els Jocs Olímpics de París 1924 i Ámsterdam 1928. El deport va guanyar ràpidament popularitat en els seus primers anys d'existència i ràpidament es va expandir per Amèrica del Sur i el restant del món.[1][4][5]
En ser un deport similar al fútbol, alguns poden afirmar que és una variant d'este últim,[2] encara que en realitat és un deport diferent en història i identitat pròpies el reglament de la qual es va establir com un compendio de normes de quatre deports ben diferenciats entre sí, lo que ho convertix en una disciplina deportiva única en diferències marcades a qualsevol atre deport, entre ells el fútbol de camp, que ho posicionen en una situació similar a les de pádel i al tenis de taula respecte del tenis, al softbol del béisbol, al fútbol americà del rugby i una varietat de disciplines deportives que són similars pero al mateix temps diferents d'unes atres.[1][4][5][6]
Actualment, hi ha tres entitats reguladores internacionals d'este deport, l'Associació Mundial de Futsal (AMF), la Federació Internacional de Fútbol de Saló (FIFUSA) i la Federació Internacional de Fútbol Associat (FIFA), cada una regulant les seues pròpies competències i en reglaments de joc diferents. Encara que les primeres dos organisacions solen utilisar el reglament tradicional, la FIFA va implementar algunes modificacions a les regles originals per a fer-ho semblar més al fútbol de camp, raó per la qual alguns especialistes sostenen que són dos deports diferents, cridant-los futsal o fútbol de saló en el cas de AMF i FIFUSA i també futsal o fútbol sala en el cas de la FIFA.[7][8][9][10]
Història
Creació
La creació d'este deport es remonta a 1930 en Montevideo, any de la primera Copa del Món de 1930 organisada i guanyada per Uruguai. Els jóvens se sentien eufòrics per practicar el fútbol sense tindre en conte el tamany o el tipo de superfície. Eren poques les canches per a practicar-ho i permaneixien plenes, obligant a chiquets i jóvens a jugar en els carrers i en terrenys més menuts.
Va ser el professor Juan Carlos Ceriani, de l'Associació Cristiana de Jóvens (YMCA) de Montevideo, qui va dur la seua pràctica a escenaris tancats. Se li va ocórrer adaptar les normes del fútbol, combinant-les en regles d'atres deports com el balonmà i el waterpolo a un camp chicotet i dur. Del bàsquet va prendre el número de jugadors, cinc per cada equip, i el temps total de joc de quaranta minuts; del balonmà el tamany de les porteries, el baló d'escàs rebot i les mides del camp; i del waterpolo les regles referents al arquero/porter. Inicialment se li va cridar «fútbol de sala» i va causar sensació en Uruguai, passant posteriorment al restant de Sudamérica i estenent-se per tots els països. Es va desenrollar originalment per a jugar en canches de bàsquet. L'idea va ser crear un joc que se semblara al fútbol, pero que es poguera jugar tant en camp obert com a tancat. I es va tornar molt popular en Uruguai despuix que este país guanyara la Copa del Món de 1930, ademés de medalles olímpiques en els Jocs Olímpics de 1924 i 1928.[11]
Expansió internacional
A partir de la segona mitat de el XX, el fútbol de saló desenrolla la seua expansió internacional, quan aplega a Brasil, de la mà dels professors Joao Latufo i Julian Haranczyk, els qui varen adaptar el deport a les necessitats dels establiments educatius del país. En 1956, els professors Habib Maphuz i Luiz Gonzaga d'Oliveira Fernades, de l'Associació Cristiana de Jóvens de São Paulo, varen realisar algunes modificacions al reglament original per a permetre que els adults majors pogueren practicar el deport. El Llibre de Regles del Futsal, redactat per Luiz d'Oliveira, va anar el reglament que es va terminar expandint a distints països d'Amèrica del Sur. Un dels principals difusores del deport per estes époques va ser el periodiste José Antonio Ingléz, a qui se li acredita haver inventat la paraula futsal en la qual es donaria a conéixer en el món la disciplines anys despuix.[4][5][7]
En 1965, es va crear la Confederació Suramericana de Fútbol de Saló (CSFS), primera organisació internacional d'este deport. En eixe any també es va disputar el primer campeonat internacional de seleccions, el Suramericà de Futsal disputat en Asunción, Paraguai, en la participació de les seleccions nacionals d'Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai.[12][13]
L'era FIFUSA
El 27 de juliol de 1971, la ciutat de São Paulo, Brasil, es va fundar la Federació Internacional de Fútbol de Saló (FIFUSA), el primer ent rector del futsal a nivell mundial, com una iniciativa conjunta de la CSFS i la Confederació Brasilera de Deports. La seua acta fundacional constata de les firmes de les federacions nacionals d'Argentina, Bolívia, Brasil, Paraguai, Perú, Portugal i Uruguaicom a membres fundadors de l'entitat. L'objectiu de la nova organisació va ser otorgar-li al fútbol de saló una federació deportiva internacional que regule i promoga el seu desenroll a escala mundial, definixca un reglament deportiu i organise competicions internacionals. El seu primer president va ser el brasiler João Havelange, qui mai va eixercir realment el càrrec, ya que al mateix temps disputava la presidència de la FIFA, posat pel qual va ser electe poc despuix i que ho va dur a abandonar la FIFUSA. Durant esta etapa, les funcions de la presidència varen ser portades a terme per Luiz Gonzaga d'Oliveira Fernandes, el secretari general de l'organisació.[14][15]
La FIFUSA organisaria despuix el Campeonat Mundial de Futsal de la FIFUSA les primeres edicions de la qual varen ser Brasil 1982, Espanya 1985 i Austràlia 1988, i posteriorment atres quatre més.[16][17] La FIFUSA es va mantindre com a organisació independent fins a la seua dissolució en l'any 2002.[13]
Conflicte entre FIFUSA i FIFA
A finals de 1985 i davant la crisis econòmica de la FIFUSA i els seus afiliats, en part per la pressió eixercida per l'entitat matriu del fútbol, la FIFA, diversos països, encapçalats per Brasil, varen decidir solicitar al llavors president de la FIFA João Havelange, aixina com al seu secretari general Joseph Blatter, que esta organisació incorporara el fútbol sala a l'organisació de la FIFA.[18]
En 2000, problemes interns i denúncies contra la FIFUSA varen fer que moltes de les seues federacions i confederacions membres l'abandonaren. Despuix, va sorgir l'alternativa d'intentar l'unificació de les mateixes en la FIFA, pero l'acort no va prosperar.[13] Finalment, les confederacions que no varen conseguir l'acort per a unificar el deport en la FIFA, varen decidir conformar l'Associació Mundial de Futsal (AMF) en 2002, en sèu central en Asunción, Paraguai.[13]
Arribada de el XXI
La nova organisació va continuar el llegat deixat per la FIFUSA, i va continuar en la llabor, en organisar els seus tornejos mundials i continentals. Al principi en dificultats pel conflicte que mantenia en la FIFA pel control del deport, per l'us de la paraula «fútbol» i pel reclutament d'alguns dels seus jugadors i dirigents a la FIFA. No obstant ha conseguit superar les dificultats en forjar nous talents deportius i directius, ademés de constituir noves confederacions continentals i nacionals en cada país i conseguir una important expansió. Inclús, la AMF és reconeguda oficialment per l'Associació Internacional de Jocs Mundials (IWGA), organisadors dels Jocs Mundials, entitat recolzada pel Comité Olímpic Internacional (COI), organisadors dels Jocs Olímpics.[13]
Actualitat
En 2022, es va produir la reactivació deportiva i institucional de la FIFUSA. L'organisació es va mantindre activa jurídicament en Brasil des de 2015, pero no va ser fins a juliol de 2022 que es va celebrar el Congrés Internacional de Fútbol de Saló en Bucaramanga, Colòmbia, del que varen participar delegats de 15 països de quatre continents, que es decidix reprendre l'activitat deportiva que va estar interrompuda durant més de 20 anys.[19][20][21]
Els primers tornejos realisats en el marc del rellançament de la FIFUSA varen ser el Mundial femení de 2023 en Argentina i el Mundial masculí de 2024 en Colòmbia.[22]
Com a conseqüència, es va presentar una divisió de l'organisació del futsal en tres federacions internacionals diferents que busquen regular este deport competint entre sí. Estes entitats són l'Associació Mundial de Futsal (AMF), la Federació Internacional de Fútbol de Saló (FIFUSA) i la Federació Internacional de Fútbol Associat (FIFA), generant una disputa tripartita/tripartida pel domini del futsal a nivell mundial.
Reglaments
La AMF, la FIFUSA i la FIFA tenen reglaments diferents, en aspectes compartits.
Regles del futsal
- Abdós equips estan integrats per cinc jugadors de camp i sèt en el banquet (mínim dos per a iniciar el joc).
- Els jugadors no poden tocar el baló en la mà, en l'excepció dels arqueros/porters, dins de les seues corresponents àrees.
- L'objectiu del joc és realisar gols, introduint la pilota en la seua totalitat dins de l'arc/porteria enemiga.
- Es juga en canches de sol rígit, més chicotetes que les del fútbol, variant el seu tamany segons l'associació.
- Els arcs/porteries deuen ser més chicotets de lo normal contant en 2 m d'alt, 3 m d'ample i 75 cm de profunditat.
- El baló és més menut, en menor circumferència i pot/rebote que les de fútbol, en diferències de tamany segons l'associació.
- Es permeten canvis illimitats.
- S'utilisa un règim especial de faltes, que establix que a partir de la quinta falta d'equip en cada temps, es deu patear un tir lliure sense barrera, «doble penalti» o «doble penal», des d'un «punt de castic» alguna cosa més distanciat que el penal tradicional per falta en l'àrea pròpia.
- Es permet la substitució del jugador expulsat despuix d'uns minuts.
Duració del partit
El partit de futsal es realisarà en dos temps de vint minuts cada u, separats per un descans de dèu minuts. El cronómetro es deté quan el baló no està en joc, i solament es prolongarà dit temps per al cobro d'un penal o un doble penal des del «punt de castic (punt penal)» (nou metros). A pesar d'això, existixen competicions base en les que el temps no es deté.
Diferències segons associació
Les regles del futsal diferixen segons es tracte de la AMF, la FIFUSA o la FIFA.
Diferències AMF, FIFUSA i FIFA
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Font: Breçol del Futsal.[8] | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Jugadors
- Artícul principal → .
- Artícul principal → .
Els jugadors més representatius de la disciplina en cada ent han segut:
| AMF/FIFUSA | FIFA |
|---|
Formacions i posicions
Existixen distintes formacions en futsal: 1-3 en un defensa, dos extrems i un davanter / 2-2 també cridada quadrat en la que hi ha dos defenses i dos davanters / 4-0 en jugadors universals, la majoria de les voltes en extrems i defenses. Si hi ha una expulsió, es pot jugar en un 2-1 o un 1-2, depén de la formació de l'atacant.
Arquero/porter: és el jugador el principal objectiu del qual és evitar que el baló entre en la seua porteria durant el partit. El arquero/porter podrà incorporar-se a l'atac i actuar com un jugador més, tenint en conte unes normes específiques. En el seu propi camp solament té quatre segons de possessió de baló i no es podrà jugar en ell. Tancament/Últim: jugador que s'ubica per davant de l'arquero/porter com a base de la llínea de tres jugadors a l'atac i és l'últim jugador de camp a la defensiva. Este jugador sol ser el que mou el joc. Ala/Lateral: s'ubiquen sobre les bandes. Deuen pujar i baixar sense parar i buscar sempre el respal als seus companyers. Pivot: jugador de l'equip més propenc a la porteria rival, que complix funcions ofensives (de rebre i jugar el baló a esquenes de la porteria). Este jugador deu estar en constant moviment, en busca de qualsevol espai per a oferir un passe a un jugador sense marca.
Fonaments tècnics i tàctiques
- Passes: és l'acció d'entregar el baló a un atre en la major precisió possible. Poden ser curts, mijos o llarcs, en funció de la distància. Segons la seua trayectòria seran ascendents, descendents, parabòlics o a ras de sol; i segons la seua direcció, variaran en lateral, retardats i en diagonal.
- Conducció: és un gest imprescindible per a adquirir una bona tècnica, ya que és la base per a dominar el passe, la conducció i el tir. És necessari controlar la superfície de contacte en el baló, la suavitat del toc, la pressió i l'equilibri de tot el cos per a conseguir la màxima eficàcia. Pot ser en la planta del peu o en la punta.
- Regateig: s'utilisa per a superar a un o varis adversaris sense perdre el domini del baló. El regateig es pot realisar sense finta prèvia, en un canvi de ritme brusc per a desequilibrar al defensor i sortejar-ho sense que tinga temps per a reaccionar, o be, en finta prèvia, en el que el jugador que està en possessió del baló realisa el regateig en funció de la reacció que prèviament té la defensa. Existixen varis tipos de regateig, com el de protecció (acció d'interpondre el cos entre el baló i l'oponent), la retallada (canviar el baló d'una cama a una atra amagando el passe o tir a porta), la despalladora (canvi de direcció del baló en la planta del peu), la bicicleta (passar els peus alternadamente per damunt del baló en moviment o posició), entre uns atres.
- Tir a porteria: es referix a l'acció de colpejar el baló en qualsevol de les superfícies de contacte permeses, en direcció a la porteria contrària i en la finalitat de marcar un gol.
Principis defensius
Es referix a les accions tàctiques sense la possessió del baló. En elles trobem:
- Replec. Moviment cap a porteria pròpia una volta que s'ha perdut la possessió del baló. Pot ser de dos formes: intensiu, quan està més prop de la nostra porteria, o no intensiu, quan perdem el baló en una zona més alluntada de la nostra porteria. A la seua volta, segons la posició dels jugadors, es pot dividir en: posicional, quan cada jugador recupera la seua posició original, o no posicional, quan el jugador es queda en el lloc a on ha finalisat la jugada.
- Temporisació. Acció que realisa un equip per a evitar la progressió del contrari quan es pert el baló, en l'objectiu de donar temps a que l'equip es coloque defensivament. Es tracta d'una pressió al contrari que du el baló impedint-li el seu alvanç i incomodant-ho per a recuperar les posicions defensives.
- Vigilàncies. Accions d'observació que realisen els defenses als contraris que no participen directament en la jugada, per a possibles ajudes davant el desborde per part d'un contrari.
- Cobertura. Moviment d'ajuda a un companyer que ha segut desbordat pel posseïdor del baló.
- Permuta. Acció d'ocupar la posició del companyer que li ha fet la cobertura, passant a defendre a la marca del seu companyer.
- Marcage. Acció que es realisa sobre els adversaris per a evitar que alvancen en el baló o reben el baló. Podem diferenciar tres tipos: individual, quan cada jugador s'ocupa de marcar al mateix rival, en zona, quan cada jugador defén al rival que ocupa la seua zona, i mixt, que seria una combinació d'abdós.
- Pressió. Acció que es realisa sobre els rivals en la finalitat d'impedir la seua progressió o recuperar el baló. Pot variar en intensitat o en el lloc a on es realisa.
- Anticipació. Moviment que supon un alvançament al rival que va a rebre el baló, quan li realisen un passe per a interceptar-ho ans que ho alcance.
- Càrrega. Acció de chicotet choc reglamentari sobre el contrari per mig de la disputa del baló en la finalitat de recuperar-ho. És important que siga una càrrega no violenta i sense utilisar els braços, ya que seria una acció antirreglamentaria.
- Entrada. Moviment que realisa un defensor sobre un rival en l'intenció de llevar-li el baló.
- Interceptació. Acció d'impedir que el baló conseguixca aplegar al seu objectiu, canviant o interrompent la seua trayectòria. Es diferencia de l'anticipació en que és una acció que es realisa directament sobre el baló.
Principis ofensius
Es referix a les accions en possessió del baló. En elles trobem:
- Atac. Acció que pretén conseguir marcar un gol en la porteria rival. Sol dividir-se en tres moments importants: moviments d'obertura, elaboració de la jugada i finalisació, encara que pot ser que per llances del joc no es donen totes.
- Contraatac. Moviment ràpit de canvi defensa-ataque. Una volta que es recupera el baló s'inicia el procés lo més ràpit possible, per a guanyar una superioritat i evitar el replec defensiu del contrari. Per a que siga efectiu es recomana que el baló vaja dirigida pel jugador que ocupa el centre de la pista.
- Respal. Moviment que pretén oferir una ajuda a un companyer que té la possessió del baló.
- Rotació. Moviments de canvi de posicions en el camp d'un equip intentant no perdre l'orde per una possible pèrdua del baló.
- Desmarque. Moviment que realisa un jugador per a zafarse del seu rival i intentar trobar una ventaja, per a continuar en la possessió o marcar un gol.
- Espai lliure. És aquell que es conseguix per mig dels moviments ofensius, en la finalitat d'ocupar-ho i aprofitar-ho per a conseguir gol. La forma de crear-ho és traent al nostre defensor de la zona que ocupa per a que un companyer aprofite eixe espai.
- Paret. Mig tècnic-tàctic que consistix en driblar contraris a través d'un passe i una devolució.
- Conservació del baló. Acció de mantindre el control del baló en la finalitat de conseguir l'objectiu que es pretén, ya siga ficar gol o mantindre la possessió.
- Ritme de joc. Moviments i accions del joc que varien en ritme i intensitat.
- Control del joc. Moviments que realisa un equip per a dominar el joc en el transcurs del partit.
Periodo de joc
Un partit de futsal dura quaranta minuts i es dividix en dos temps de vint minuts cada u, parant el cronómetro cada volta que el baló no estiga en joc, més les pauses de menys d'un minut una per part i equip que els entrenadors desigen fer (temps mort).
En partits d'eliminació directa, si una trobada termina en empat, es jugaran dos temps suplementaris de cinc minuts c/o, en lo que es jugaran dèu, minuts en total de suplementari (cinquanta minuts en total del partit). De persistir l'empat, es recorrerà a la ronda de penals, la qual consistix en una ronda de tres, i si en cas abdós equips ya patearon els seus tres penals c/o i seguixen empatats la clau passa a ser de mort súbita (rondes d'un) fins a donar en el guanyador.
En un periodo d'intermig de dèu o quinze minuts. Este s'utilisa com el descans del partit, no es conta en el cronómetro.
El club organisador deurà tindre com a mínim dos balons disposts per a la celebració de la trobada, els quals deuran ser presentats als àrbits en el seu vestuari per al seu control, sent estos responsables dels mateixos fins a la seua devolució a l'equip a la finalisació de la trobada.
El baló és esfèric, de cuiro o un atre material adequat, en una circumferència d'entre 62 i 64 centímetros en AMF és més chicotet i en deixar-ho caure des d'una altura de dos metros, no deurà rebotar més de cinquanta centímetros; en AMF el rebot és menor. Esta és la diferència fonamental entre un deport i l'atre.
Ents rectors
Les tres entitats rectores internacionals més importants són l'Associació Mundial de Futsal (AMF), la Federació Internacional de Fútbol de Saló (FIFUSA) i Federació Internacional de Fútbol Associat (FIFA). La FIFUSA va ser fundada en 1971, és l'organisació reguladora original del deport, va desaparéixer de l'activitat deportiva en 2002 i es va reactivar en 2022 per a recuperar els espais que va perdre durant els últims 20 anys. La AMF, formada en 2002, considerada com la successora de facto de l'activitat deportiva de la FIFUSA, al moment de la seua desaparició. La FIFA, entitat reguladora del fútbol, va escomençar a tindre interés en controlar el futsal a mitan de la década de 1980 en el nom de fútbol-5, en intencions d'unificar-la en les activitats de FIFUSA baix la seua ala, pero les negociacions entre abdós entitats varen fracassar i cada una va continuar desenrollant les seues versions de futsal per separat.
Campeonats més importants
En l'actualitat, existixen tres ents rectors internacionals de futsal, l'AMF, la FIFUSA i la FIFA. Les tres entitats organisen diferents campeonats paralels baix els seus propis reglaments. Estos serien els principals tornejos de cada organisació en cada categoria.
Seleccions absolutes
- A nivell olímpic
- Jocs Olímpics de la Joventut, regles FIFA.[25]
- Jocs de la Lusofonía, regles FIFA
- Jocs Panamericans, regles FIFA
- Jocs Mundials, regles AMF
- Jocs Centroamericans, regles FIFA
- Jocs Bolivarianos, regles FIFA
- Jocs Suramericans, regles FIFA
Seleccions jovenils
Clubs
Tornejos nacionals més importants
Amèrica
- Erro al crear miniatura: Campeonat Argentí de Futsal, Divisió d'Honor de Futsal i Torneig Nacional de Clubs Campeons
- Erro al crear miniatura: Campeonat Argentí Femení de Futsal i Divisió d'Honor Femenina de Futsal
- Erro al crear miniatura: Copa Professional de Microfútbol i Superliga de Microfútbol
- Erro al crear miniatura: Copa Professional de Microfútbol Femenina i Superliga Femenina de Microfútbol
- Erro al crear miniatura: Campeonat Nacional de Fútbol de Saló i Copa Divisió Nacional de Fútbol de Saló del Paraguai
- Erro al crear miniatura: Campeonat Nacional Femení de Fútbol de Saló
- Erro al crear miniatura: Torneig Nacional de Fútbol de Saló
- Erro al crear miniatura: Campeonat Uruguayà de Futsal
- Tornejos en regles FIFA
- Erro al crear miniatura: Campeonat de Futsal AFA
- Erro al crear miniatura: Campeonat Brasiler de Futsal
- Erro al crear miniatura: Lliga Colombiana de Futsal
- Erro al crear miniatura: Lliga Nacional de Futsal
- Erro al crear miniatura: Lliga Premium de Futsal
- Erro al crear miniatura: Lliga FUTVE Futsal 1
Àsia
- Tornejos en regles FIFA
- Erro al crear miniatura: Iranian Futsal Super League
- Erro al crear miniatura: F. League
- Erro al crear miniatura: Thailand Futsal League
Europa
- Erro al crear miniatura: Campeonat de Bèlgica de Futsal
- Erro al crear miniatura: Campeonat de França de Futsal i Copa de França de Futsal
- Torneig en regles FIFA
- Erro al crear miniatura: Lliga Nacional de fútbol sala d'Espanya
- Erro al crear miniatura: Lliga Italiana de Futsal
- Erro al crear miniatura: Campeonat Kazajistaní de fútbol sala
- Erro al crear miniatura: Lliga Portuguesa de fútbol sala
- Erro al crear miniatura: Superliga Russa de Futsal
Vore també
- Fútbol
- Bàsquet
- Balonmà
- Waterpolo
- Fútbol plaja
- Microfutsal
- Ciclobol
- Showbol
- Baby fútbol o mini fútbol
- Jorkyball
- Fútbol galliponter
- Futbolí o fútbol de taula
- Equipament dels futbolistes
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Urgent24 (ed.): «¿Quí va inventar el futsal? Un deport d'orige uruguayà». Consultat el 9 de juliol de 2025.
- ↑ 2,0 2,1 Deports Caneda (ed.): «Coneix tot sobre el futsal: Història, regles i més». Archivat des d'el original, el 5 de juny de 2024. Consultat el 9 de juliol de 2025.
- ↑ «seus-equips-de-futbol-i-micro-per a-la-fase-regional-de-els-jocs Bogotà té els seus equips de fútbol i ‘micro’ per a la Fase Regional dels Jocs Intercolegiados». idrd.gov.co. IDRD.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 L'Equip Deportea (ed.): «El fenomen del futsal: el deport que va fusionar quatre disciplines en una superfície». Consultat el 9 de juliol de 2025.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Futsal Un (ed.): «Història del futsal». Consultat el 9 de juliol de 2025.
- ↑ Futsal Un (ed.): «Calendari deportiu nacional ”CAFS 2013”». Consultat el 9 de juliol de 2025.
- ↑ 7,0 7,1 Futsal Ushuaia (publicat originalment per la Federació Europea de Futsal) (ed.): «seus-origenes/ El fútbol de saló i els seus orígens». Consultat el 9 de juliol de 2025.
- ↑ 8,0 8,1 «¿De qué parlem quan parlem de futsal FIFA? Les diferències i similituts entre "un futsal i l'atre", des de lo institucional i, també, des de lo deportiu». Breçol del Futsal.
- ↑ Futsal: Princípios Tècnics I Táticos (en pt-BR), Editora dona ULBRA. ISBN 978-85-7528-084-3.
- ↑ AFA-FIFA. «Reglamente del fútsal». AFA. Consultat el 14 de març de 2022.
- ↑ Solofutbol.com (ed.): «Història del Fútbol Sala.» [1] archivat en Wayback Machine. Consultat l'1 de maig de 2012.
- ↑ Associació Mundial de Futsal (ed.): «Fa 60 anys en Asunción, Paraguai va guanyar l'històric primer suramericà». Consultat el 9 de juliol de 2025.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 «Història de la AMF». AMF. Consultat el 29 de setembre de 2021.
- ↑ «A era FIFUSA no futsal». Lliga Nacional de Futsal. Consultat el 23 de setembre de 2024.
- ↑ «FIFUSA – O que é, História i Principais conquistes». Premier Futsal. Consultat el 23 de setembre de 2024.
- ↑ Diniz, Marcos (27 de giner de 2009). FPFS (ed.): «I Campeonat Mundial de Futebol de Salão - 1982» (en portugués). Consultat de l'1 de maig de 2012.
- ↑ Pérez Pérez, Eliézer Sebastián; Erik Garin, Erin i Ballesteros, Frank (31 de març de 2011).RSSSF (ed.): «FIFUSA World Championship». Consultat l'1 de maig de 2012.
- ↑ FIFA (ed.): «Història del futsal». (23 de setembre de 2004). Consultat l'1 de maig de 2012.
- ↑ «Va tornar l'històrica FIFUSA». Futsal Un. Consultat el 9 de juliol de 2025.
- ↑ «FIFUSA, el nou ent del fútbol de saló». Futsal de Primera. Consultat el 9 de juliol de 2025.
- ↑ «El president de la CAFS, Pedro Bonettini, aclarix el perque de l'absència d'Argentina en el Mundial de AMF». Futsal Ushuaia. Consultat el 9 de juliol de 2025.
- ↑ «Mundial FIFUSA 2023». Juga Argentina. Consultat el 9 de juliol de 2025.
- ↑ ¡Rumbo al Mundial! - NORCECA Futsal (a través d'Instagram)
- ↑ https://www.futsal.cat/news/654a076571e6eca8f6fbfc7f
- ↑ https://www.insidethegames.biz/articles/1030534/buenos-aires-2018-youth-games-to-feature-futsal
- ↑ Campeonat de Clubs de Fútbol de Saló - CONCACFUTSAL (a través d'Instagram)
- ↑ ¡És hora de que rode el baló en el Carib! - NORCECA Futsal (a través d'Instagram)
- ↑ Els grups estan confirmats - NORCECA Futsal (a través d'Instagram)
- ↑ «Pakistan viu el futsal autèntic». Futsal Ushuaia. Consultat el 2 de setembre de 2025.
Bibliografia
- García Molina, A. J. i Gallego Jiménez de Z. A. L. (2021). Fútbol sala: tàctica defensiva. Editorial Paidotribo. https://elibro--net.uma.debiblio.com/és/lc/uma/titulos/12377
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Futbol sala.
- Associació Mundial de Fútsal
- Federació Internacional de Fútbol Associat FIFA
- Regles de Joc AMF
- Regles de Joc FIFA
- Federació Internacional de Fútbol Associat. Comissió de Futsal [2] archivat en Wayback Machine.
- Reglament de Joc de la Confederació Argentina de Fútbol de Saló (CAFS)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fútbol sala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.