Anar al contingut

Funció especial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:WhittakerM 02.png
Funció W de Whittaker

Una funció especial és una funció matemàtica particular, que per la seua importància en el camp del anàlisis matemàtic, anàlisis funcional, la física i atres aplicacions, posseïx noms i designació més o menys establits.

No existix una definició general de les mateixes, pero la llista de funcions matemàtiques conté funcions que són generalment acceptades com a especials. En particular, les funcions elementals són també considerades funcions especials.

Taules de funcions especials

[editar | editar còdic]

Moltes funcions especials s'originen com a solucions a equacions diferencials o integralés de funcions elementals. Per lo tant, les taules d'integrals

per lo general inclouen la descripció d'algunes funcions especials, i les taules de funcions especials

inclouen les integrals més importants; per lo manco, la representació integral de les funcions especials.

Llenguages informàtics de càlcul analític tals com Mathematica[1] per lo general reconeixen a la majoria de les funcions especials. No obstant, no tots els sistemes de càlcul posseïxen algoritmes eficients d'evaluació, especialment en el pla complex.

Nomenclatura utilisada en les funcions especials

[editar | editar còdic]

En la majoria dels casos, s'utilisa la següent notació estàndar per a indicar una funció especial: el nom de la funció (escrita en lletra Roman), subíndexs, si és que té, s'obri paréntesis, i després les seues variables independents, separats per menges. Esta notació permet traduir les expressions a llenguages algorítmics sense ambigüitats. Algunes funcions en nomenclatures reconegudes internacionalment són: sense, cos, exp, erf, erfc, ln.

A voltes, una funció especial pot tindre varis noms. El logaritmo natural pot ser cridat Log, log o ln, segons com siga el context. La tangente pot ser cridada Tan, tan o tg (especialment en la lliteratura russa); arctangent pot ser cridat nuguen, arctg, ang tan,tan1. La funció de Bessel pot ser cridada Jn(x); i per lo general, Jn(x), besselj(n,x), BesselJ[n,x] fa referència a la mateixa funció.

A sovint els subíndexs s'utilisen per a indicar arguments, que se supon és un número entero. En alguns casos, el punt i menge (;) o encara la barra invertida () són usats com separadores. Açò fa més complexa la traducció a llenguages algorítmics i pot prestar-se a confusions.

Un superíndex pot no solament indicar un exponencial, sino una modificació de la funció. Per eixemple, cos3(x), cos2(x), cos1(x) pot fer referència a cos(x)3,

cos(x)2, cos(x)1 (o arccos(x)), respectivament; pero cos2(x) casi mai significa cos(cos(x)).

El logaritmo natural li'l pot escriure com Log(x), log(x) o ln(x), segons el context.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]