Anar al contingut

Funció escaló de Heaviside

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Función Cu H.svg

La funció escaló de Heaviside, també cridada funció escaló unitari o de causalitat a la dreta del zero, deu el seu nom al matemàtic anglés Oliver Heaviside. És una funció discontínua el valor de la qual és 0 per a qualsevol argument negatiu, i 1 per a qualsevol argument positiu, inclós el zero:[1][2][3]

u:{0,1}xu(x)

que es definix d'esta forma:

u(x)={0six<01six0

En ocasions esta funció sol denotar-se per H(x).

Aplicacions

[editar | editar còdic]

Esta funció té aplicacions en ingenieria de control i processament de senyals, representant una senyal que s'encén en un temps específic, i es queda encesa indefinidament.

Definicions alternatives

[editar | editar còdic]
Archiu:Dirac distribution caps block 3 .svg
funció escaló considerant H(0)=1/2.

Existixen vàries maneres diferents de definir la funció de Heaviside, no totes elles equivalents. Les diferents definicions no equivalents diferixen solament en el valor H(0), que és convencional. La majoria d'autors ho definixen com H(0)=1, atres H(0)=0. Alguns que ho definixen com H(0)=1/2, ya que maximizar la simetria de la funció, i permet una representació de la mateixa a través de la funció signe:

H(x)={0,x<012,x=01,x>0
H(x)=12(1+sgn(x))

Pot especificar-se en un subíndex el valor que es va a usar per a H(0), de la següent forma:

Hα(x)={0,x<0α,x=01,x>0,α{0,12,1}

Una forma de representar esta funció és a través de l'integral

H(x)=limϵ012πi1τ+iϵeixτdτ
  • Definició com a llímit d'atres funcions.
H(x)=limn1enx+1,H(x)=limt0(12+1πarctanxt)
H(x)=limn1+tanh(nx)2

Vore també

[editar | editar còdic]
Funció definida a trossos
Funció rectangular
Funció escalonada
Funció identitat
Funció signe
Valor absolut
Funció rampa
Funcions de part sancera
Part fraccionaria
Mantissa

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Spiegel i Abellanas, 1988, p. 182
  2. James (2002). «2.5», Matemàtiques Alvançades per a Ingenieria, 2 edició (en espanyol), PRENTICE HALL MEXICO, p. 141. ISBN 9789702602095.
  3. Sánchez Ruiz (9 de 2006). Matemàtiques En Derive, 2 edició (en espanyol), Editorial Universitat Politècnica de Valéncia, p. 59. ISBN 978-84-9705-768-4.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Spiegel, M. & Abellanas, L.: "Fòrmules i taules de matemàtica aplicada", Ed. McGraw-Hill, 1988. ISBN 84-7615-197-7.


Referències

[editar | editar còdic]