Anar al contingut

Frugívor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Frugívoro

Els animals frugívors (del llatí frux, frugis, «frut» i -vorus, «que menja») són aquells que s'alimenten de fruts, siga parcial o exclusivament. El 20% dels mamífers s'alimenta de fruta, per lo que el frugivorisme es considera comú entre els mamífers.cita requerida En alimentar-se majoritàriament de fruta, els frugívors són altament depenents de l'abundància o escassea de fruta i de la seua composició nutricional. En latitut templades este tipo d'alimentació, a diferència de lo que succeïx en el tròpic, sol ser estacional.cita requerida

Eixemples d'animals frugívors són aus com el tucán, certes espècies de rat penat, mamífers com el tapir amazónico i alguns peixos, com el pacú.[1][2][3]

Dispersió de propágulos

La dispersió dels propágulos és molt important per a les plantes, ya que de no poder dispersar-se eficientement no s'aplegaran a reproduir de forma efectiva. Per este motiu la relació dels frugívors en els frutales pot resultar beneficiosa tant per a plantes com per a animals. El mecanisme cridat endozoocoria és la dispersió de llavors a través del tracto intestinal dels animals.

Esta forma de mutualisme es considera un eixemple de coevolució. Les ventages d'este comportament poden haver influït en l'evolució de les plantes cap a unes frutes més carnosas, utilisant més energia rodejant la llavor en una polpa rica en sucres darrere de conseguir una major diàspora vegetal. Una fruta vistosa i nutritiva sempre serà més atractiva per a certs animals que una llavor obscura i sense nutrients.

El benefici dels animals residix en alimentar-se d'una font molt energètica. Els animals ingerixen el frut complet i despuix de digerir la polpa expulsen les llavors, be per les heces o be en forma d'egagrópiles, en punts normalment alluntats del lloc d'alimentació.

Molts animals estan considerats com propagadores de llavors, la majoria d'estos són mamífers i aus. Les plantes es defenen dels frugívors oportunistes, que danyen o no dispersen les llavors, per mig de substàncies químiques (verins o substàncies de sabor desagradable) o cobertes protectores.

Referències