Fraxinus ornus
Fraxinus ornus, el fresno de flor,[1] orno, fresno del manà o fresno florido, és una espècie d'arbre pertanyent a la família Oleaceae.
Distribució
[editar | editar còdic]És un arbre natiu del sur d'Europa i el suroest d'Àsia, des d'Espanya i Itàlia de nort a Àustria i la República Checa, i l'est a través dels Balcans, Turquia, i l'oest de Síria al Líban.[2][3][4]
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre caducifolio de tamany mijà que creix fins als 15-25 m d'altura en un tronc de fins a 1 m de diàmetro. La corfa és grisa obscur, permaneixent suau inclús en arbres vells. Els brots són de color rosat pàlit-marró a gris-marró, en una densa coberta de pèls curt de color gris. Les fulls són opostes en parells, pinnadas de 20-30 cm de llarc, en 5-9 folíols, els folíols són amplis ovoides de 5-10 cm de llongitut i 2-4 cm d'ample, en un marge finamente dentado i ondulat, en un curt peciol de 5-15 mm de llarc; en autumne el color és variable, de groc a morat. Els ulls són de color gris o gris groguenc, diversamente que en Fraxinus excelsior i en Fraxinus angustifolia.
Les florés es produïxen en denses panículas de 10-20 cm de llarc en acabant de que apareguen els nous fulls a finals de la primavera, cada flor té quatre pétals de color blanc cremoso de 5-6 mm de llarc i són polinizadas pels insectes. El frut és una esvelta sàmara d'1,5-2,5 cm de llarc, la llavor de 2 mm i l'àmplia ala 4-5 mm d'ampla , quan madura el seu color és vert marró.[2][5][6] Els fruts es troben en l'àpiç de les ramitas del úlmimo any, diversamente que en Fraxinus excelsior i en Fraxinus angustifolia.
Usos
[editar | editar còdic]Extractes azucarados de la llacor es poden obtindre per mig d'un tall en la corfa;[2] es va comparar esta substància, en temps medievals, (c. 1400) en el bíblic manà, donant lloc al nom en anglés de l'arbre. Fraxinus ornus és molt típic de Sicília, a on es cultiva per a comercialisar la goma dolça que exuda l'arbre. La goma siciliana es denomina manà.[7]
A sovint es cultiva com un arbre ornamental en Europa al nort del seu ranc natiu, cultivat per les seues flors decoratives. Alguns espècimen cultivats són empeltades sobre els patrons de Fraxinus excelsior, a sovint en un canvi molt notable en la corfa de l'esgall en la llínea de la corfa fisurada patró de l'espècie.
El manà es comporta com laxante suau, si be pot ser purgante a dosis elevades. Ademés és diurético osmótico, antiinflamatorio i venotónico.
- Principis actius
Conté manitol (55%), hexosa, manotriosa, exatetrosa (estaquiosa), resina, heterósidos cumarínicos: fraxósido, esculósido.[8]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Fraxinus ornus va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1057. 1753.[9]
- Subespecies
- Fraxinus ornus subsp. cilicica (Lingelsh.) Yalt.
- Sinonímia
- Fraxinus argentea Loisel.
- Fraxinus cappadocica Juss. ex Bosc
- Fraxinus diversifolia Rochel ex Boiss.
- Fraxinus floribunda C.K.Schneid.
- Fraxinus florifera Scop.
- Fraxinus halepensis Steud.
- Fraxinus mannifera (Raf.) Steud.
- Fraxinus mille-lacuum K.Koch
- Fraxinus montana Salisb.
- Fraxinus paniculata Mill.
- Fraxinus pseudo-ornus Steud.
- Fraxinus rotundifolia Lam.
- Fraxinus theophrasti Duhamel ex Steud.
- Fraxinus thrysantha St.-Lag.
- Ornanthes florida Raf.
- Ornanthes lutea Raf.
- Ornanthes mannifera Raf.
- Ornus cappadocica (Juss. ex Bosc) A.Dietr.
- Ornus corymbosa Lavallée
- Ornus europaea Pers.
- Ornus lanceolata Rouy & Foucaud
- Ornus nana Lavallée
- Ornus ornus (L.) H.Karst.[10]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Fresno, fresno de flor, fresno de la flor, fresno del manà, fresno florido, fresno florífero, fresno oloroso, orno, arbre del manà.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. Collins ISBN 0-00-220013-9.
- ↑ Flora Europaea: Fraxinus ornus
- ↑ Med-Checklist: Fraxinus ornus
- ↑ Mitchell, A. F. (1974). A Field Guide to the Trees of Britain and Northern Europe. Collins ISBN 0-00-212035-6
- ↑ Mitchell, A. F. (1982). The Trees of Britain and Northern Europe. Collins ISBN 0-00-219037-0
- ↑ The Secret Life of Trees, by Colin Tudge. Penguin Books, UK. 2006 Pág.243
- ↑ «Fraxinus ornus». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 15 de març de 2014.
- ↑ «Fraxinus ornus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de març de 2014.
- ↑ Fraxinus ornus en The Plant List
- ↑ «Fraxinus ornus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 15 de març de 2014.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Fraxinus ornus en Arbres Ibèrics També conegut com Gaylpork o palometa Tragaleche
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fraxinus ornus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.