Francisco Botella Raduán
Francisco Botella Raduán[1] (Alcoy, Alacant, 18 de juny de 1915-Madrit, 29 de setembre de 1987) va ser un matemàtic espanyol —catedràtic de Geomètrica Analítica i Topología en les Universitats de Barcelona i Madrit— i un dels primers membres del Opus Dei.[2] Va ser president de la Real Societat Matemàtica Espanyola (1963-1970).
Vida
[editar | editar còdic]Francisco Botella Raduán va nàixer en Alcoy, el 18 de juny de 1915. Els seus pares, Francisco Botella Pérez, ingenier industrial, i Enriqueta Raduán Barceló, varen tindre tres fills: Francisco, Enrica (1917) i Josefina (1920). Va estudiar en l'internat del Colege de sant José (Valéncia) de la Companyia de Jesús.
En la Facultat de Ciències de la Universitat de Valéncia estudia els dos primers cursos de Ciències Exactes, necessaris per a poder accedir posteriorment als estudis d'Arquitectura. En 1934 comença a estudiar l'any complementari d'ingrés en la Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrit. En l'Escola coneix a un atre estudiant, Pedro Casciaro, que li propon matricular-se a l'any següent en el tercer curs de Ciències Exactes, en la Facultat de Ciències. A través d'ell coneix a Josemaría Escrivá, el 13 d'octubre de 1935, en la residència del carrer Ferraz, en Madrit, i en novembre demana l'admissió en el Opus Dei.
Arribada el Nadal, viaja a Valéncia per a passar eixes festes en els seus pares. En la capital del Turia va visitar a monsenyor Javier Lauzurica, bisbe auxiliar de Valéncia, per a anunciar-li el desig del fundador de començar la llabor apostólica en Valéncia. A la seua tornada a Madrit, es trasllada a viure a la residència DYA. Al final d'eixe nou curs acadèmic, retorna a Valéncia, el 3 de juliol de 1936, en l'encàrrec de buscar junt en Rafael Calvo Serer, un immoble on començar la llabor apostólica allí.
Francisco Botella passa bona part de la Guerra Civil en la casa dels seus pares, en Valéncia, treballant en l'Institut Municipal d'Higiene, i en servicis auxiliars del eixèrcit republicà. A primers de novembre de 1937 es trasllada a Barcelona per a creuar els Pirineus en l'expedició en la que viaja Josemaría Escrivá. Ya en zona nacional, és movilisat pel eixèrcit nacional al Regiment de Minadores-Sapadors de Pamplona, i posteriorment a Burgos, a on conviurà en Josemaría Escrivá, fins al final de la Guerra.
En setembre de 1939, conclou la carrera de Matemàtiques, en Premi Extraordinari de Llicenciatura, i comença els cursos de doctorat en Ciències Exactes. En el curs 1939/40 és professor auxiliar de Geometria en la Facultat de Ciències Exactes, i de Matemàtiques en la Facultat de Ciències Químiques, abdós en la Universitat de Madrit. El 25 de març de 1941 defén la seua tesis doctoral, obtenint la calificació de Sobreixent i el Premi Extraordinari de Doctorat.[3]
En maig de 1942 obté la càtedra de Geometria Analítica en la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona,[4] i va treballar en la secció de Matemàtiques del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en Barcelona. En març de 1943 va fer una estància en el Istituto vaig donar Alta Matematica de Roma. El 21 de maig de 1943 va ser rebut en audiència per Pio XII.[5]
Es va ordenar sacerdot el 29 de setembre de 1946.[6] [7]En giner de 1947 es va reincorporar a les classes en l'Universitat de Barcelona. En giner de 1950 gana la càtedra de Geometria Analítica i Topología en la Facultat de Ciències de l'Universitat de Madrit.[8] Va participar en els primers Congressos Generals del Opus Dei. Des de decembre de 1948 fins a juliol de 1952, va ser Consiliario del Opus Dei en Espanya. Va eixercir la seua llabor sacerdotal en la madrilenya Basílica de Sant Miguel, i despuix de la seua jubilació acadèmica es va dedicar a l'assistència espiritual de malalts, fins al seu decés.
Va dirigir les tesis doctorals de José María Montesinos Amilibia (1971), Juan Fontanillas Royes (1970) i Enrique Outerelo Domínguez (1966).
Obres
[editar | editar còdic]- Els espais de Riemann i la teoria de funcions, Madrit: CSIC, Institut "Jorge Juan", 1942.
- "Geometria diferencial dels espais", en VV. AA. Métodos de prolongació analítica de les séries d'interpolació, Madrit: Consell Superior d'Investigacions Científiques, 1947, núms. 7-15.
- "Sobre l'expressió analítica de la curvatura d'un espai de Riemann", en Revista Matemàtica Hispanoamericana, vol. III, núm. 5, 1943, págs. 302-309.
- Lliçons de geometria diferencial dels espais, Barcelona: [s.n.], 1945.
En Carlos Congost, Lliçons de geometria analítica : formes llineals, Barcelona : [s.n.], [1945]
- Geometria diferencial dels espais, Madrit: CSIC - Institut Jorge Juan de matemàtiques, 1948.
- Una demostració geomètric-analítica del teorema de Bézout en el pla Madrit: Noves Gràfiques, 1948.
Referències
[editar | editar còdic]
- ↑ Díaz Hernández (2013). ««Botella Raduán, Francisco»», José Luis Illanes Maestre (ed.). Diccionari de Sant Josemaría Escrivá de Balaguer, Burgos: Mont Carmelo - Institut Històric Josemaría Escrivá, pp. 163-164. ISBN 9788483535585.
- ↑ (2016).Studia et Documenta: Rivista dell’Istituto Storico sant Josemaría Escrivá.X(10)ISSN 1970-4879.
- ↑ Studia et Documenta: Rivista dell’Istituto Storico sant Josemaría Escrivá.XIV(14)
- 287-326.
- ↑ Bolletí Oficial de l'Estat.(148)
- 3760-3761.
- ↑ Studia et Documenta: Rivista dell’Istituto Storico sant Josemaría Escrivá.V(5)
- 311-343.
- ↑ Studia et Documenta: Rivista dell’Istituto Storico sant Josemaría Escrivá.XIV
- 173-216.
- ↑ Martínez Sánchez (2025). Retors, bisbes i Opus Dei: Història i entorn de la Societat sacerdotal de la Santa Creu en Espanya, 1928-1965, Madrit: Rialp, pp. 702. ISBN 9788432169496.
- ↑ Bolletí Oficial de l'Estat.(20)
| Predecessor: Alberto Dou Mes de Xaxàs |
President de la Real Societat Matemàtica Espanyola 1963-1970 |
Successor: Enrique Linés Va escardar |
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Francisco Botella Raduán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.