Anar al contingut

Fotografia del barracó 56 del Camp Menut de Buchenwald

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fotografia del barracó 56 del Camp chicotet del Camp de concentració de Buchenwald, presa en abril de 1945.

La fotografia del barracó 56 del Camp Chicotet de Buchenwald[Nota 1] va ser presa en abril de 1945, uns dies despuix de la lliberació del camp de concentració de Buchenwald. La fotografia en blanc i negre mostra als presoners del camp, gitats en lliteres dispostes en vàries altures, una damunt de l'atra. Junt a ells, a la dreta, un atre presoner demacrado està recolzat en un poste de fusta.

La foto va ser presa per un membre del Cos de Senyals de l'Eixèrcit dels Estats Units. Generalment s'atribuïx a un soldat cridat Harry Miller. La data de pren de la foto és el 16 d'abril de 1945. També va aparéixer en un diari nortamericà eixe dia, i eixe mateix any li varen seguir atres publicacions en Estats Units i Alemània. En el temps, es va convertir en una de les fotografies de camps de concentració més famoses, separant-se del seu context històric específic i ara es considera un símbol general dels crims dels nazis.

Orige

El camp de concentració de Buchenwald va ser construït en 1937 en Ettersberg, prop de Weimar, i va funcionar com camp de treballs forçats fins a 1945. L'11 d'abril de 1945, parts del Tercer eixèrcit dels EE. UU. varen alcançar el camp. Poc abans de la seua arribada, un grup de presoners de la resistència havia dominat als últims membres de la guàrdia de les SS. A diferència d'atres camps, les SS en Buchenwald ya no podien enviar a tots els presoners en marches de la mort a atres parts del Reich. Per això, en Buchenwald les tropes nortamericanes es varen trobar per primera volta en un grup major de presoners vius: un total d'unes 21 000 persones.[1]

A penes uns dies despuix de la lliberació, membres del 166.º companyia del Cos de Senyals va visitar el camp per a documentar la situació dels presoners. La fotografia més famosa que varen prendre va ser la realisada en el cridat Camp Menut. Va ser construït inicialment en l'autumne de 1943 com a zona de quarantena per a evitar la propagació d'epidèmies i, en això, la pèrdua de treball forçat. A mida que els camps de concentració de l'est varen ser evacuats per l'alvanç del Eixèrcit Rojo, el número de presoners en Buchenwald va aumentar significativament. El Camp Chicotet es va convertir llavors en un camp d'extermini per als presoners que aplegaven de l'Est, la majoria d'ells judeus. En un dels estables sense finestres de la Wehrmacht, originalment dissenyats per a 50 cavalls, es varen estajar fins a 2000 presoners al mateix temps.


El fotógraf de la foto sol ser identificat en el soldat Harry Miller, de qui es diu que va ser membre del Cos de Senyals des de 1943.[2] Se supon que la data de pren de la foto és el 16 d'abril de 1945. La periodista Úrsula Junk va expressar dubtes sobre abdós afirmacions. Per eixemple, una impressió de la fotografia en els Archius Nacionals d'Estats Units no conté cap informació sobre el fotógraf. Encara que en esta impressió apareix el 16 d'abril, segons l'investigació de Junk, ya que la foto va aparéixer en el diari nortamericà Claves Herald el mateix dia, considera més provable que s'haja pres un o dos dies abans.[3]

Descripció de la fotografia i possible identitat de les persones retratades

Erro al crear miniatura:
Fotografia en la que apareixen numerades les persones sobre l'identitat de les quals hi ha informació (a voltes contradictòria).

En el costat esquerre de la fotografia es veu l'estructura de fusta d'unes lliteres en la que yacer 25 presoners varons, apretats en quatre altures, una damunt de l'atra.[4] La majoria d'ells miren a la cambra, alguns aparentment estan massa dèbils per a alçar el cap. El historiadora Cornelia Brink descriu la mirada dels presoners com a escèptica o cuestionadora. [5] Els caps de tres presoners miren en direcció oposta a la cambra. Dos d'ells varen alçar el cap, lo que fa provable que es tractara d'un gest delliberat. En el costat dret de la foto, un atre home nuet i demacrado està de peu junt a un poste de fusta, sostenint una penyora de roba davant de la part inferior del seu cos. El seu cos apareix extremadament blanc pel flash utilisat i les seues costelles són clarament visibles per la seua desnutrición. Lo mateixa ocorre en els torsos nuets d'alguns presoners que yacer en la fila inferior de les lliteres.[4]


En el temps, vàries persones de les que apareixen en la fotografia varen ser reconegudes o varen ser identificades per uns atres. El més famós d'ells és l'escritor i premi Nobel de la Pau Elie Wiesel, que en els anys 80 es va reconéixer en el sèptim presoner de l'esquerra en la segona fila des d'avall (marcat en el número 8 en l'image adjunta).[6] En el cas d'atres presos que apareixen en la fotografia es mencionen varis noms segons distintes fonts. L'identitat del home que apareix a la dreta, la persona més cridanera de l'image, va permanéixer incerta durant molt temps. Durant l'investigació per a una exposició fotogràfica en el Memorial de Buchenwald, el home va ser descobert en una atra fotografia.[Nota 2] Com el seu número de presoner tatuado en el braç també era visible, va ser identificat com Simon Toncman. El judeu holandés va aplegar a Buchenwald en febrer de 1945 des del camp de concentració de Blechhammer, un subcampo d'Auschwitz, i va sobreviure al seu encarcerament; va fallir en els Països Baixos en 1972.[7] En contradicció en açò, el Memorial del Holocaust Yad Vashem nomena a Chaim David Halberstam com el nom del home de peu.

Els noms donats per a les persones individuals representades són:[8]

  1. Mel Mermelstein
  2. Ignacz Berkovicz, Abraham Baruch, Paul Argiewicz
  3. Naftali Fürst
  4. Leonardus Groen
  5. Lajos Vartenberg, Yaakov Marton, Willi Kessler
  6. Alex Berkowits, Herman Leefsma, Abraham Hipler, Berek Rosencajg, Zoltan Gergely
  7. Elie Wiesel
  8. Miklos Gruener, Gershon Blonder, Yosef Reich
  9. Issac Reich, David Schley
  10. Max Hamburger
  11. Simon Toncman, Chaim David Halberstam 

Notes

  1. ↑ En la bibliografia no s'ha establit un nom comú. Cornelia Brink la denomina pel seu supost fotógraf, "Millers Foto" [la foto de Miller]. Barbie Zelizer la denomina "Buchenwald Barracks Photograph" [fotografia dels barracons de Buchenwald], també com "Buchenwald-Baracken-Foto" [fotografia dels barracons de Buchenwald]. En la pàgina web de la Gedenkstätte Buchenwald [Memorial de Buchenwald] s'ha nomenat a la foto com "Barracó 56".
  2. ↑ Enllaç a la foto: Treballadors esclavizados en Buchenwald.

Referències

  1. ↑ «Die Macht der Bilder – Die Buchenwaldikone in der Analyse» (en de). KulThür. Online-Journal für Thüringer Kulturgeschichte. Consultat el 2022-09-27.
  2. ↑ «World War II Photos». National Archives. «‹These llaure slave laborers in the Buchenwald concentration camp near Jena; many had died from malnutrition when U.S. troops of the 80th Division entered the camp›. Pvt. H. Miller, Germany, April 16, 1945. 208-AA-206K-31. National Archives Identifier: 535560.»
  3. ↑ «Damals schockierte és die Welt. Die Geschichte eines Fotos aus Buchenwald».
    7, 28.
  4. ↑ 4,0 4,1 Glasenapp, Jörn (2008). Die deutsche Nachkriegsfotografie. Eine Mentalitätsgeschichte in Bildern (en de), Paderborn/München: Fink, pp. 62-63. doi:10.30965/9783846746172_003. ISBN 978-3-7705-4617-6.
  5. ↑ (1999).«Buchenwald 1945. Blicke auf ein Photo».(80)
    87-93.
  6. ↑ Robin, Marie-Monique (1999). Die Fotos dones Jahrhunderts. Dones Buch zur art-Serie (en de), Colónia: Taschen. ISBN 3-8228-6951-1.
  7. ↑ Ruhland (decembre de 2007). «"Schwarz auf Weiß – Fotografien vom Konzentrationslager Buchenwald". Die neue Sonderausstellung der Gedenkstätte Buchenwald», Gedenkstättenrundbrief (en de), pp. 20–31.
  8. ↑ «Former inmates on their wooden bunks, after the liberation of the Buchenwald camp Germany, April 1945» (en en). Yad Vashem. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2022. Consultat el 2022-09-29.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fotografia_del_barracó_56_del_Camp_Menut_de_Buchenwald&oldid=1349022»