Formació Collón Curá
La Formació Collón Curá és una unitat geològica miocena mija i fósilífera de la porció meridional de la Conca Neuquina (noroest de la Patagonia) i del sector occidental de la Conca Cañadón Asfalt (Patagonia central), Argentina. Aflora des del sur de la Neuquén i l'oest de la Riu Negre fins al nort de Chubut. Presenta potències màximes propenques a 300 metros (984.3 pies), composta per tobas i arenisques en menors limolites, margues i calcàrees, depositades en ambients fluvials, deltaicos i llacustres someros a profunts en chicotetes conques separades per falles. La seua edat comprén des del Langhiense fins a l'inici del Tortoniense, típica de l'Edat Mamífera Suramericana Colloncurense. L'unitat pren el seu nom de l'Estància Collón Curá, a la vora del Riu Collón Curá, afluent del Riu Limay, i dona nom a la pròpia edat Colloncurense. Ha rendit abundants fòssils de mamífers i reptils (inclosa la serp Waincophis australis) i al major au del terror conegut, Kelenken guillermoi; el rosegador Galileomys colloncurensis i el tipotérido Protypotherium colloncurensis deriven el seu epítet de la formació.[1]
Descripció i distribució
Els estrats de la Collón Curá varen ser reconeguts per Roth en 1899 sobre una successió de 50 metros (164 pies) de tobas grises en la vall del Riu Collón Curá. Groeber (1929) va introduir el terme Colloncurense, separant estos depòsits de la Formació Santa Creu (que Roth havia agrupat en la mateixa unitat). Yrigoyen (1969) va formalisar Formació Collón Curá com a unitat estratigráfica; la localitat tipo s'ubica en abdós màrgens del Riu Collón Curá, a on la potència registrada alcança 130 metros (426.5 pies).[1] En el noroest de Patagonia, els afloraments es disponen en depocentros intermontanos (regions de Pilcaniyeu, Comallo i vall de Riu Collón Curá), en continuïtat cap a la porció occidental de la Conca Cañadón Asfalt, incloent l'àrea del Riu Chic.[2]
Relacions estratigráficas
En la Serra de Chapelcó (Conca Neuquina), l'unitat és coberta en discordança per la Formació Caleufú; en la Conca Cañadón Asfalt, nivells de basalt (Formació El Mirador) i depòsits aluvials Cuaternarios sobreyacen a Collón Curá.[3][4] En la vall de Collón Curá la formació cobrix sediment Paleógenos (Huitrera i Cerro Petiso) i localment el basamento; en atres sectors de la Conca Neuquina suprayace a la Formació Cerro Bandera (Mioceno enjorn) o a la Formació Angostura Colorada (Cretácico tardà).[5][6] En la Conca Cañadón Asfalt, la Collón Curá descansa sobre la Formació Ñirihuau i, en l'àrea del Riu Chic, sobre la Formació La Pava; allí és coberta en discordança per la Formació Riu Negre.[4][2]
Litologia i ambients
En la seua localitat tipo, la Collón Curá es compon de tobas vitrocristalinas homogénees, groc-grisàcees, ben cementadas i massives, sense estructures visibles, en concrecions calcáreos de fins a 10 centímetros (3.9 plg). Els nivells tobáceos contenen fragments vesiculares de pómez blancs (fins a 2 milímetros (0.1 plg)) i cristals volcaniclásticos d'andesina, hornblenda i hiperstena en matriu arcillosa.[1] En el sector del Riu Chic (Conca Cañadón Asfalt) la successió alcança 300 metros (984.3 pies) i inclou limolites, arenisques, margues i calcàrees.[2]
Ambient depositacional
La formació registra un sistema fluvial–llacustre dominat per polsos piroclásticos en conques chicotetes separades per falles, en estrats de creiximent en Cañadón Asfalt que evidencien sedimentació sintectónica.[7][3] L'arquitectura de facies passa de llacustre somero en la base a llacustre profunt en deltes en els trams mig-superiors.[2] És parcialment coetánea i correlacionable en la Formació Chichinales (fluvial–llacustre tobácea) del centre de la Conca Neuquina.[8]
El clima del Mioceno mig primerenc va estar marcat pel Òptim Climàtic del Mioceno Mig (càlit) seguit per un refredat (Middle Miocene disruption) associat a re-creiximent del gèl antàrtic oriental; s'estima una caiguda del CO₂ atmosfèric de 300 a 140 ppm.[9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 (2010).«Estratigrafia de la regió de Chapelco, Província del Neuquén».Revista de l'Associació Geològica Argentina.66(3)
- 418–429.ISSN 0004-4822.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Riu Chic Colloncuran en Fossilworks.org
- ↑ 3,0 3,1 (2016).«Tectonic evolution of the North Patagonian Andes (41°–44° S) through recognition of syntectonic strata».Tectonophysics.677–678
- 99–114.doi:10.1016/j.tecto.2016.04.009.
- ↑ 4,0 4,1 Echaurren González, Andrés (2017). Evolució tectònica del sistema orogénico Andino en la Patagonia nort (42–44° S) (Tesis PhD). Universitat de Buenos Aires. 1–170.
- ↑ Rodríguez, M. F.; Leanza, H. A.; Salvarredy Aranguren, M. (2007). Full Geològic 3969-II Neuquén, províncies del Neuquén, Riu Negre i La Pampa, escala 1:250.000. Institut de Geologia i Recursos Minerals, SEGEMAR, p. 112.
- ↑ Prez, Horacio; Massaferro, Gabriela (2013). «Geologia i geomorfología del tram superior de la Riera Comallo, Riu Negre» (PDF). Contribucions Científiques GÆA 26: 221–234.
- ↑ Figari, E. G. et al. (2015). «Cenozoic evolution of extra-Andean Patagonia (41–46° S)»: 149–172, en The Evolution of the Chilean–Patagonian Andes. Springer.
- ↑ Rodríguez, M. F. et al. (2007). Full Geològic 3969-II Neuquén..., p. 49.
- ↑ (2000).«Atmospheric carbon dioxide concentrations over the past 60 million years».Nature.406(6797)
- 695–699.doi:10.1038/35021000.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación Collón Curá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.