Font Aretusa
La Font Aretusa (, [1]) és un manantial natural en l'illa d'Ortigia en el centre històric de la ciutat de Siracusa en Sicília. Segons la mitologia grega, esta font d'aigua dolça és el lloc a on la nimfa Aretusa, patrona de l'antiga Siracusa, va retornar a la superfície terrestre despuix d'escapar de la seua llar submarina en Arcàdia.[2] En la font es desenrolla la llegenda d'Aretusa i Alfeo, un dels mits més fascinants de Siracusa.[3]
Història
[editar | editar còdic]La tradició, recollida per Pausanias, conte que Arquias, abans de partir per a fundar la colónia, va interrogar al oràcul de Delfos, qui li va respondre: «Una chicoteta illa, Ortigia, en mig de l'ombrosa mar s'alça, front a la Trinacria, a on brota la desembocadura d'Alfeo, mesclada en el bell manantial d'Aretusa».[4]
Lliteratura
[editar | editar còdic]La font es menciona en vàries obres lliteràries, per eixemple en l'elegia pastoral de John Milton Lycidas (l. 85) i el seu mascarada Arcades, aixina com en la sàtira d'Alexander Pope The Dunciad' (Llibre 2, l. 342) i en el poema en vers blanc de William Wordsworth El Preludi (Llibre X, l. 1033). Estos escritors haurien conegut la font per referències en antigues fonts romanes i gregues, com les 10.ª Égloga de Virgilio (l. 1) i el poema pastoral de Teócrito Idilis (I, l. 117). Virgilio considera a la nimfa epónima com la divinitat inspiradora de la poesia bucólica o pastoral. En Moby-Dick, Herman Melville escriu que es dia que les aigües de la font procedien de Terra Santa.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ § al.3416 Sua Encyclopedia (en en).
- ↑ Virgilio, Geórgiques 4, 344.
- ↑ Fazello, Tommaso (1817). Della Storia vaig donar Sicília - Deche Due (en it), Giuseppe Assenzio, pp. 233-241.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia 5, 7,3.
- ↑ Melville, Herman (1951). «Capítul XLI», Moby-Dick (en en), Random House Modern Library edition, pp. 181.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuente Aretusa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.