Anar al contingut

Fondo de comerç

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El fondo de comerç quantifica la capacitat de les empreses per a obtindre beneficis extraordinaris, entés estos com aquells beneficis superiors a la rendabilitat normal del mercat o del sector.

En l'economia de l'empresa i en contabilitat, el fondo de comerç (o en anglés, «goodwill»), en atres països hispans crèdit mercantil , plusvalia o clau de negoci, és el valor actual dels superbeneficios que produïx una empresa. Correspon al valor immaterial d'esta derivat de factors com la clientela, l'eficiència, l'organisació, el crèdit, el prestigi, l'experiència, etc. que li permeten obtindre rendabilitats superiors a les esperades per la simple suma dels seus actius contables.

Una empresa pot valdre més que la suma algebraica de tots els elements que componen el seu patrimoni.[1] El fondo de comerç arreplega este valor adicional per damunt dels elements que la formen i que, en cas de venda, fa que es pague per ella més dels que valen els seus elements en sí. El fondo de comerç quantifica la capacitat de les empreses per a obtindre beneficis extraordinaris, entés estos com aquells beneficis superiors a la rendabilitat normal del mercat o del sector.

Fondo de comerç en el Pla General de Contabilitat espanyol

En el Pla General de Contabilitat espanyol, el fondo de comerç es definix com el conjunt d'elements intangibles o immaterials de l'empresa que impliquen valor per a esta. Ho formen, entre uns atres, la clientela, la raó social, l'ubicació de l'empresa, etc.

El valor del fondo de comerç pot figurar en el balanç únicament quan haja segut adquirit a tercers pero no si és autogenerado. Fins a l'any 2016 no s'amortisava, i en el seu lloc les unitats generadores d'efectiu, a les que s'haja assignat el fondo de comerç, se sometran anualment a la comprovació per deterioració de valor i procedint, en el seu cas, al registre de la correcció valorativa. A partir de l'any 2016, el Fondo de Comerç, passa a amortisar-se contablemente en 10 anys i fiscalmente en 20 anys. Ocupa un conte del grup 2 (actiu no corrent), subgrup 20 (immovilisat intangible) del pla.

Quantificació del fondo

Els dos sistemes que existixen per a valorar el fondo de comerç es basen en gran mida en actualisar els beneficis que s'espera que alcance l'empresa. Per això, en el seu càlcul intervenen tres elements: la quantia dels beneficis que es consideren normals, el número d'anys futurs que tinga en el mercat el tipo d'interés que s'utilisarà per a actualisar els valors abans mencionats.

Les dos tècniques més usades per al càlcul del fondo de comerç són:

  • El método indirecte o alemà, considera que el valor de l'empresa en funcionament és el valor de rendiment. Llavors el Fondo de Comerç es calcula per mig de la diferència entre el valor de rendiment i el valor substancial.
  • El método directe o anglosaxó partix de la determinació del valor material de l'empresa i separadament s'estima el fondo de comerç per mig del método de superrendimientos. Es partix de la comparació, en cada eixercici, entre el benefici que obté l'empresa i el que es consideraria normal en el sector o en l'economia. La diferència entre abdós seria el superrendimiento.

Referències

  1. ↑ «¿Qué és el fondo de comerç?». MIP (2017). Consultat el 6 de juliol de 2017.


Referències